Diferència entre les revisions de "Basílica del Lledó"
(Pàgina nova, en el contingut: «La Basílica del Lledó es el santuari, en l'horta de la Plana, a un quilómetro de la capital, l'epicentre de religiositat mariana i lloc de trobada de tota la...») |
|||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
El lloc del Lledó i les seues inmediacions varen ser ya habitats en época romana i àrap. S'han trobat restes arqueòlogiques que daten del sigle II d.C. | El lloc del Lledó i les seues inmediacions varen ser ya habitats en época romana i àrap. S'han trobat restes arqueòlogiques que daten del sigle II d.C. | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | * [http://www.basilicadellledo.es/historia-de-la-basilica/] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Religió]] | ||
| + | [[Categoria:Arquitectura]] | ||
| + | [[Categoria:Arquitectura valenciana]] | ||
| + | [[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] | ||
Revisió de 16:31 2 maig 2016
La Basílica del Lledó es el santuari, en l'horta de la Plana, a un quilómetro de la capital, l'epicentre de religiositat mariana i lloc de trobada de tota la diòcesis - Sogorp-Castelló - i d'atres gents. En ell se guarda l´image de la Mare de Deu del Lledó que es venerada pel poble castellonenc, sent la patrona de la ciutat
La tradició senyala la data de 1366 com l'inici del cult i veneració de la sagrada figura, a partir del moment en que esta diminuta image d'a penes 6 cm. d'altura, és trobada baix les gleves del llaurat del llaurador Perot de Granyana - la Santa Troballa -, segons relatava en minuciositat el supòsit i controvertit Llibre de Be e de Mal de la Ciutat de Valencia segons l'historiador i croniste de la ciutat de Castelló, José Sánchez Adell.
El topònim del lloc - Lledó -, els documents exhumats i reinterpretats i les interessants característiques formals de l'image, confirmen al Lledó castellonenc com un antic lloc de cult. La menuda figura i les successives iglésies i santuaris edificats per a acaronar-la, es vinculen en l'història de la ciutat des del moment mateix de la seua fundació.
El lloc del Lledó i les seues inmediacions varen ser ya habitats en época romana i àrap. S'han trobat restes arqueòlogiques que daten del sigle II d.C.