Canvis

L'articul sobre el moviment browniano, el quart en grau d'importancia, està estretament relacionat, en l'articul sobre teoria molecular. Se tracta d'una peça de mecanica estadistica molt elaborada, destacable pel fet que Einstein no havia oit parlar de les medicions de [[Brown (moviment browniano)|Brown]] de la decada de 1820 fins finals d'eixe mateix any (1905); aixina puix, escrigue este articul titulant-ho "Sobre la teoria del moviment browniano"<ref name="Einstein">pg.125</ref>

L'articul sobre el moviment browniano, el quart en grau d'importancia, està estretament relacionat, en l'articul sobre teoria molecular. Se tracta d'una peça de mecanica estadistica molt elaborada, destacable pel fet que Einstein no havia oit parlar de les medicions de [[Brown (moviment browniano)|Brown]] de la decada de 1820 fins finals d'eixe mateix any (1905); aixina puix, escrigue este articul titulant-ho "Sobre la teoria del moviment browniano"<ref name="Einstein">pg.125</ref>

L'articul explicava el fenomen fent us de les estadistiques del moviment termic dels atoms individuals que formen un fluit. El moviment browniano havia desparat a la comunitat cientifica des del seu descobriment unes decades arrere. L'explicacio d'Einstein proporcionava una evidencia experimental incontestable sobre l'existencia real dels atoms. L'articul també aportava un fort impuls a la [[fisica estadistica|mecanica estadistica]] i a la [[teoria cinetica dels fluits]], dos camps que en aquella época permaneixían controvertits.

L'articul explicava el fenomen fent us de les estadistiques del moviment termic dels atoms individuals que formen un fluit. El moviment browniano havia desparat a la comunitat cientifica des del seu descobriment unes decades arrere. L'explicacio d'Einstein proporcionava una evidencia experimental incontestable sobre l'existencia real dels atoms. L'articul també aportava un fort impuls a la [[fisica estadistica|mecanica estadistica]] i a la [[teoria cinetica dels fluits]], dos camps que en aquella época permaneixían controvertits.

Abans d'este treball els [[atom]]s se consideraven un concepte util en [[fisica]] i [[quimica]], pero al contrari de lo que conte la llegenda, la majoria dels fisics contemporaneus ya creïen en la teoria atomica i en la mecanica estadistica desenrollada per [[Boltzmann]], [[Maxwell]] i [[Josiah Willard Gibbs|Gibbs]]; ademés ya s'havien fet estimacions prou bones de les radies del [[nucleu (Kernel)|nucleu]] i del [[numero d'Avogadro]]. L'articul d'Einstein sobre el [[moviment atomic]] entregava als experimentalistas un metodo senzill per a contar atoms mirant a través d'un [[microscopi]] ordinari.<ref name="Einstein">pg. 125</ref>

Abans d'este treball els [[atom]]s se consideraven un concepte util en [[fisica]] i [[química]], pero al contrari de lo que conte la llegenda, la majoria dels fisics contemporaneus ya creïen en la teoria atomica i en la mecanica estadistica desenrollada per [[Boltzmann]], [[Maxwell]] i [[Josiah Willard Gibbs|Gibbs]]; ademés ya s'havien fet estimacions prou bones de les radies del [[nucleu (Kernel)|nucleu]] i del [[numero d'Avogadro]]. L'articul d'Einstein sobre el [[moviment atomic]] entregava als experimentalistas un metodo senzill per a contar atoms mirant a través d'un [[microscopi]] ordinari.<ref name="Einstein">pg. 125</ref>

[[Wilhelm Ostwald]], un dels líderes de l'escola antiatómica, comunicà a [[Arnold Sommerfeld]] que havia segut transformat en un creent en els atoms per l'explicacio d'Einstein del moviment browniano.

[[Wilhelm Ostwald]], un dels líderes de l'escola antiatómica, comunicà a [[Arnold Sommerfeld]] que havia segut transformat en un creent en els atoms per l'explicacio d'Einstein del moviment browniano.

==== Relativitat especial ====

==== Relativitat especial ====