Canvis

Llavors, la familia Einstein intentà matricular a Albert en la [[Escola Politecnica Federal de Zúrich]] (''Eidgenössische Technische Hochschule'') pero, al no tindre el títul de bachiller, tingué que presentar-se a una prova d'accés que suspengué a causa d'una calificació deficient en una assignatura de lletres. Açò supongué que fora rebujat inicialment, pero el director del centre, impressionat pels seus resultats en ciencies, li aconsellà que continuara els seus estudis de bachiller i que obtinguera el títul que li donaria acces directe al Politecnic. La seua familia li envià a [[Aarau]] per a terminar els seus estudis secundaris en l'escola cantonal de [[Argovia]], a uns 50 km a l'oest de Zúrich, a on Einstein obtingué el títul de bachiller alemà en [[1896]], a l'edat de 16 anys. Eixe mateix any renuncià a la seua ciutadania alemana, presuntament per a evitar el servici militar, passant a ser un apátrida. Inicià els tramits per a naturalisar-se suïs. A fins de [[1896]], a l'edat de 17 anys el jove Einstein ingressà en la [[Escola Politecnica Federal de Zúrich]], Suïssa, provablement el centre més important de l'[[Europa]] central per a estudiar ciencies fora d'Alemania, matriculant-se en la ''Escola d'orientacio matematica i cientifica'', en l'idea d'estudiar fisica.<ref name="Einstein"/>

Llavors, la familia Einstein intentà matricular a Albert en la [[Escola Politecnica Federal de Zúrich]] (''Eidgenössische Technische Hochschule'') pero, al no tindre el títul de bachiller, tingué que presentar-se a una prova d'accés que suspengué a causa d'una calificació deficient en una assignatura de lletres. Açò supongué que fora rebujat inicialment, pero el director del centre, impressionat pels seus resultats en ciencies, li aconsellà que continuara els seus estudis de bachiller i que obtinguera el títul que li donaria acces directe al Politecnic. La seua familia li envià a [[Aarau]] per a terminar els seus estudis secundaris en l'escola cantonal de [[Argovia]], a uns 50 km a l'oest de Zúrich, a on Einstein obtingué el títul de bachiller alemà en [[1896]], a l'edat de 16 anys. Eixe mateix any renuncià a la seua ciutadania alemana, presuntament per a evitar el servici militar, passant a ser un apátrida. Inicià els tramits per a naturalisar-se suïs. A fins de [[1896]], a l'edat de 17 anys el jove Einstein ingressà en la [[Escola Politecnica Federal de Zúrich]], Suïssa, provablement el centre més important de l'[[Europa]] central per a estudiar ciencies fora d'Alemania, matriculant-se en la ''Escola d'orientacio matematica i cientifica'', en l'idea d'estudiar fisica.<ref name="Einstein"/>

Durant els seus anys en la politicament vibrant [[Zúrich]], descobrí l'obra de diversos filosofs: [[Baruch Spinoza]], [[Davit Hume]], [[Immanuel Kant]], [[Karl Marx]], [[Friedrich Engels]] i [[Ernst Mach]]. També prengué contacte en el moviment socialiste a través de [[Friedrich Adler]] i en cert pensament inconformiste i revolucionari en el que molt tingué que vore el seu amic de tota la vida [[Michele Besso]]. En [[1898]] coneixqué a [[Mileva Marić|Mileva Maric]], una companyera de classe serbia, també amiga de [[Nikola Tesla]], de talant feministe i radical, de la que s'enamorà. En [[1900]] Albert i Mileva se graduaren en el Politecnic de Zürich i en [[1901]] a l'edat de 22 anys consegui la ciutadania suiza. Durant este periodo discutia les seues idees cientifiques en un grup d'amics propencs, incloent a Mileva, en la qual tingue una filla en giner de [[1902]], cridada Liserl. Al dia de hui ningu sap que fon de la chiqueta, assumint-se que fon adoptada en la Serbia natal de Mileva, al voltant de [[1903]], despuix que abdos contragueren matrimoni, el [[6 de giner]] de [[1903]], en la ciutat de Berna. No obstant, esta teoria dificilment pot demostrar-se, ya que només se dispon de proves circumstancials. Els pares d'Einstein sempre s'opongueren al matrimoni, fins que en 1902 son pare caigué malalt de mort i consenti. Més sa mare mai se resignà al mateix.<ref name="Einstein">pgs.40 i 141</ref><ref>Albert Einstein/Mileva Maric: "The love letters", Jurgen Renn i Robert Schulmann, Princeton:Princeton University Press, 1992</ref>

Durant els seus anys en la politicament vibrant [[Zúrich]], descobrí l'obra de diversos filosofs: [[Baruch Spinoza]], [[Davit Hume]], [[Immanuel Kant]], [[Karl Marx]], [[Friedrich Engels]] i [[Ernst Mach]]. També prengué contacte en el moviment socialiste a través de [[Friedrich Adler]] i en cert pensament inconformiste i revolucionari en el que molt tingué que vore el seu amic de tota la vida [[Michele Besso]]. En [[1898]] coneixqué a [[Mileva Marić|Mileva Maric]], una companyera de classe serbia, també amiga de [[Nikola Tesla]], de talant feministe i radical, de la que s'enamorà. En [[1900]] Albert i Mileva se graduaren en el Politecnic de Zürich i en [[1901]] a l'edat de 22 anys consegui la ciutadania suiza. Durant este periodo discutia les seues idees cientifiques en un grup d'amics propencs, incloent a Mileva, en la qual tingue una filla en giner de [[1902]], cridada Liserl. Al dia de hui ningu sap que fon de la chiqueta, assumint-se que fon adoptada en la Serbia natal de Mileva, al voltant de [[1903]], despuix que abdós contragueren matrimoni, el [[6 de giner]] de [[1903]], en la ciutat de Berna. No obstant, esta teoria dificilment pot demostrar-se, ya que només se dispon de proves circumstancials. Els pares d'Einstein sempre s'opongueren al matrimoni, fins que en 1902 son pare caigué malalt de mort i consenti. Més sa mare mai se resignà al mateix.<ref name="Einstein">pgs.40 i 141</ref><ref>Albert Einstein/Mileva Maric: "The love letters", Jurgen Renn i Robert Schulmann, Princeton:Princeton University Press, 1992</ref>

=== Joventut ===

=== Joventut ===

El tercer articul d'Einstein d'eixe any se titulava ''Zur Elektrodynamik bewegter Körper'' ("Sobre l'electrodinamica de cossos en moviment"). En este articul Einstein introduia la teoria de la relativitat especial estudiant el moviment dels cossos i el [[electromagnetisme]] en absencia de la força de [[gravetat|interaccio gravitatoria]].<ref name="Einstein">pg.124></ref>La relativitat especial resolvía els problemes oberts pel [[experiment de Michelson i Morley]] en el que s'havia demostrat que les ones electromagnetiques que formen la llum se movien en absencia d'un mig. La velocitat de la llum es, per lo tant, constant i no relativa al moviment. Ya en [[1894]] [[George Fitzgerald]] havia estudiat esta qüestio demostrant que l'experiment de Michelson i Morley podia ser explicat si els cossos se contrauen en la direccio del seu moviment. De fet, algunes de les equacions fonamentals de l'articul d'Einstein havien segut introduides anteriorment ([[1903]]) per [[Hendrik Antoon Lorentz|Hendrik Lorentz]], fisic holandes, donant forma matematica a la conjectura de Fitzgerald.<ref name="SH"> pgs. 6-7</ref>

El tercer articul d'Einstein d'eixe any se titulava ''Zur Elektrodynamik bewegter Körper'' ("Sobre l'electrodinamica de cossos en moviment"). En este articul Einstein introduia la teoria de la relativitat especial estudiant el moviment dels cossos i el [[electromagnetisme]] en absencia de la força de [[gravetat|interaccio gravitatoria]].<ref name="Einstein">pg.124></ref>La relativitat especial resolvía els problemes oberts pel [[experiment de Michelson i Morley]] en el que s'havia demostrat que les ones electromagnetiques que formen la llum se movien en absencia d'un mig. La velocitat de la llum es, per lo tant, constant i no relativa al moviment. Ya en [[1894]] [[George Fitzgerald]] havia estudiat esta qüestio demostrant que l'experiment de Michelson i Morley podia ser explicat si els cossos se contrauen en la direccio del seu moviment. De fet, algunes de les equacions fonamentals de l'articul d'Einstein havien segut introduides anteriorment ([[1903]]) per [[Hendrik Antoon Lorentz|Hendrik Lorentz]], fisic holandes, donant forma matematica a la conjectura de Fitzgerald.<ref name="SH"> pgs. 6-7</ref>

Esta famosa publicacio està qüestionada com treball original d'Einstein, degut a que en ella omete citar tota referencia a les idees o conceptes desenrollats per estos autors aixina com els treballs de [[Henri Poincaré|Poincaré]]. En realitat Einstein desenrollava la seua teoria d'una manera totalment diferent a estos autors deduint fets experimentals a partir de principis fonamentals i no donant una explicacio fenomenologica a observacions desconcertants. El merit d'Einstein estava per lo tant en explicar lo succeït en l'experiment de Michelson i Morley com conseqüencia final d'una teoria completa i elegant basada en principis fonamentals i no com una explicacio ''[[ad hoc|ad-hoc]] '' o fenomenologica d'un fenomen observat.<ref name="Einstein">pg.124</ref>

Esta famosa publicacio està qüestionada com treball original d'Einstein, degut a que en ella omete citar tota referencia a les idees o conceptes desenrollats per estos autors aixina com els treballs de [[Henri Poincaré|Poincaré]]. En realitat Einstein desenrollava la seua teoria d'una manera totalment diferent a estos autors deduint fets experimentals a partir de principis fonamentals i no donant una explicacio fenomenologica a observacions desconcertants. El merit d'Einstein estava per lo tant en explicar lo succeït en l'experiment de Michelson i Morley com conseqüencia final d'una teoria completa i elegant basada en principis fonamentals i no com una explicacio ''[[ad hoc|ad-hoc]] '' o fenomenologica d'un fenomen observat.<ref name="Einstein">pg.124</ref>

El seu raonament se basà en dos axiomes simples: En el primer reformuló el principi de simultaneïtat, introduit per [[Galileu Galilei|Galileu]] sigles abans, pel que les lleis de la fisica deuen ser invariants per a tots els observadors que se mouen a velocitats constants entre ells, i el segon, que la velocitat de la llum es constant per a qualsevol observador. Este segon axioma, revolucionari, va mes alla de les conseqüencies previstes per Lorentz o Poincaré que simplement relataven un mecanisme per a explicar l'acurtament d'un dels braços de l'experiment de Michelson i Morley. Este postulat implica que si un destello de llum se llança al creuar-se dos observadors en moviment relatiu, abdos voran alluntar-se la llum produint un circul perfecte en cada un d'ells en el centre. Si a abdos costats dels observadors se posara un detector, ningu dels observadors se posaria d'acort en que detector s'activà primer (se perden els conceptes de temps absolut i simultaneïtat).<ref name="Einstein">pgs42-51</ref>La teoria rebe el nom de "teoria especial de la relativitat" o "teoria restreta de la relativitat" per a distinguirla de la [[teoria de la relativitat general]], que fon introduida per Einstein en 1915 i en la que se consideren els efectes de la gravetat i la [[acceleracio]].<ref name="Einstein">pgs. 66-77</ref>

El seu raonament se basà en dos axiomes simples: En el primer reformuló el principi de simultaneïtat, introduit per [[Galileu Galilei|Galileu]] sigles abans, pel que les lleis de la fisica deuen ser invariants per a tots els observadors que se mouen a velocitats constants entre ells, i el segon, que la velocitat de la llum es constant per a qualsevol observador. Este segon axioma, revolucionari, va mes alla de les conseqüencies previstes per Lorentz o Poincaré que simplement relataven un mecanisme per a explicar l'acurtament d'un dels braços de l'experiment de Michelson i Morley. Este postulat implica que si un destello de llum se llança al creuar-se dos observadors en moviment relatiu, abdós voran alluntar-se la llum produint un circul perfecte en cada un d'ells en el centre. Si a abdós costats dels observadors se posara un detector, ningu dels observadors se posaria d'acort en que detector s'activà primer (se perden els conceptes de temps absolut i simultaneïtat).<ref name="Einstein">pgs42-51</ref>La teoria rebe el nom de "teoria especial de la relativitat" o "teoria restreta de la relativitat" per a distinguirla de la [[teoria de la relativitat general]], que fon introduida per Einstein en 1915 i en la que se consideren els efectes de la gravetat i la [[acceleracio]].<ref name="Einstein">pgs. 66-77</ref>

==== Equivalencia massa-energia ====

==== Equivalencia massa-energia ====

{{AP|Equivalencia entre massa i energia}}[[Image:I equals m plus c square at Taipei101.jpg|thumb|La famosa formula es mostrada en [[Taipei 101]] durant l'event de l'any mundial de la fisica en 2005.]]

{{AP|Equivalencia entre massa i energia}}[[Image:I equals m plus c square at Taipei101.jpg|thumb|La famosa formula es mostrada en [[Taipei 101]] durant l'event de l'any mundial de la fisica en 2005.]]