Diferència entre les revisions de "Gilgamesh"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Hero lion Dur-Sharrukin Louvre AO19862.jpg|thumb|200px|Figura de Gilgamesh del palau de [[Sargon II]] ([[Museu del Louvre]])]] | [[Image:Hero lion Dur-Sharrukin Louvre AO19862.jpg|thumb|200px|Figura de Gilgamesh del palau de [[Sargon II]] ([[Museu del Louvre]])]] | ||
| − | '''Gilgamesh''' és un personage llegendari de la mitologia [[Sumèria| | + | '''Gilgamesh''' és un personage llegendari de la mitologia [[Sumèria|sumèria]]. Segons la [[llista Real Sumèria]], fon governant del distrit de Kulab i quint rei d'[[Uruk]] cap al any 2650 a. C., en un regnat de 126 anys. Els primers estudiosos llegiren el seu nom, erròneament, com Izdubar. |
És famós com protagoniste de l'[[Epopeya de Gilgamesh]], també cridada Poema de Gilgamesh pel seu gènero lliterari. En esta se conten les seues aventures i busca de l'[[immortalitat]] junt al seu amic [[Enkidu]]. | És famós com protagoniste de l'[[Epopeya de Gilgamesh]], també cridada Poema de Gilgamesh pel seu gènero lliterari. En esta se conten les seues aventures i busca de l'[[immortalitat]] junt al seu amic [[Enkidu]]. | ||
Revisió de 15:20 24 març 2016
Gilgamesh és un personage llegendari de la mitologia sumèria. Segons la llista Real Sumèria, fon governant del distrit de Kulab i quint rei d'Uruk cap al any 2650 a. C., en un regnat de 126 anys. Els primers estudiosos llegiren el seu nom, erròneament, com Izdubar.
És famós com protagoniste de l'Epopeya de Gilgamesh, també cridada Poema de Gilgamesh pel seu gènero lliterari. En esta se conten les seues aventures i busca de l'immortalitat junt al seu amic Enkidu.
Segons la llista de reis sumeria, el pare de Gilgamesh i predecessor en el tro fon Lugalbanda. La llegenda deya ademés, que sa mare era la deesa Ninsun. A Gilgamesh li succeí en el tro el seu fill Ur-Nungal, que governà durant 30 anys.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Gilgamesh.
| Predecessor: Dumuzid |
Rei d'Uruk I sigle XXVII a. C. |
Successor: Ur-Nungal |