Diferència entre les revisions de "Semana Santa"
(Pàgina nova, en el contingut: «La Semana Santa se celebra en solemnitat en els poblats marítims de Valéncia i presenta tres actes principals: la Provessó de les Palmes, la del Sant Enterra...») |
m |
||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
Les festes del Dumenge i el Dilluns de Resurrecció tenen un marcat caràcter popular i campestre. | Les festes del Dumenge i el Dilluns de Resurrecció tenen un marcat caràcter popular i campestre. | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Cristianisme]] | ||
| + | [[Categoria:Pasqua]] | ||
| + | [[Categoria:Festes]] | ||
Revisió de 12:58 24 març 2016
La Semana Santa se celebra en solemnitat en els poblats marítims de Valéncia i presenta tres actes principals: la Provessó de les Palmes, la del Sant Enterrament i la desfilada de la Resurrecció que són els moments culminants d'estes festes.
Els orígens d'esta festivitat es remonten al sigle XV, en que es creà una agrupació nomenada la Concòrdia dels Disciplinats o concòrdia dels que fan disciplina, de la qual fon prior Sant Vicent Ferrer.
En la Semana Santa Marinera de Valéncia, ademés de les confraries, hi participen les nomenades Corporacions Armades, que agrupen: Pretorians, Longins, Saions i Granaders. Les imàgens de cadascuna de les confraries s'unixen a entre elles i en veïns abillats com Pilat, Herodes o els apòstols, i veïnes vestides com la Dolorosa, les Santes Dones... que desfilen entre vols de campanes i l'acompanyament de música tradicional.
El Dissabte de Glòria, a les dotze de la nit, quan les campanes anuncien la Resurrecció, una atra tradició es repetix: la Trenca de Perols. Els veïns d'estos barris llancen olles de fanc des de les finestres i els balcons.
Les festes del Dumenge i el Dilluns de Resurrecció tenen un marcat caràcter popular i campestre.