Canvis

Sobre l'antiguetat de la devoció, poden aprofitar els següents testimonis referits al ''porquet de Sant Antoni''. Esta antiga costum consistia en que cada any, els veïns de la localitat, o els festers, o el municipi, o la parròquia, compraven un porquet, que portant al coll la "campaneta del sant" (en l'iconografia tradicional, Sant Antoni apareix sempre portant una campana) era beneït el dia de la festa i amollat al carrer, de manera que anava solt pel poble, alimentat per les famílies que volien contribuir a la seua criança. En aplegar la festa dels Sants Inocents, el porquet, ya ben gros i creixcut, era subastat i els diners destinats als pobres.<br />

Sobre l'antiguetat de la devoció, poden aprofitar els següents testimonis referits al ''porquet de Sant Antoni''. Esta antiga costum consistia en que cada any, els veïns de la localitat, o els festers, o el municipi, o la parròquia, compraven un porquet, que portant al coll la "campaneta del sant" (en l'iconografia tradicional, Sant Antoni apareix sempre portant una campana) era beneït el dia de la festa i amollat al carrer, de manera que anava solt pel poble, alimentat per les famílies que volien contribuir a la seua criança. En aplegar la festa dels Sants Inocents, el porquet, ya ben gros i creixcut, era subastat i els diners destinats als pobres.<br />

Testimonis escrits d'esta costum en trobem en l'archiu municipal de la ciutat de Valéncia, en els anys [[1335]] i [[1343]]<ref>Archiu municipal de Valéncia, Manual de Consells, T.A-3, fol. 128, 14 de setembre de 1335, i T.A-4, fol. 207 i 208, 10 de juliol de 1343. Citades per Alfons Vila Moreno en el llibre de festes de Canals (Valéncia) de 2005, pag. 57</ref>, en este cas fent crides públiques contra l'abús de la costum, molt incómoda per a la vida urbana, per les destrosses que produïa el porquet solt, i també en el llibre sobre costums de Setaigües publicat per la [[RACV]] en 1928<ref>Corbín Carbó, José María. Siete Aguas y sus cosas. Publicada i premiada per la RACV en 1928, i reeditada en 2003. L'història citada apareix en les pags. 137-138 de l'edició moderna i l'esmenta Alfons Vila Moreno en el llibre de festes de Canals (Valéncia) de 2005, pag. 58</ref>, a on es narra que la costum, antiquíssima, va ser prohibida en [[1830]] perque el porquet de l'any anterior havia adquirit la ràbia per la mossegada d'un gos rabiós, i ell la va transmetre a un chiquet al que mossegà.<br />

Testimonis escrits d'esta costum en trobem en l'archiu municipal de la ciutat de Valéncia, en els anys [[1335]] i [[1343]]<ref>Archiu municipal de Valéncia, Manual de Consells, T.A-3, fol. 128, 14 de setembre de 1335, i T.A-4, fol. 207 i 208, 10 de juliol de 1343. Citades per Alfons Vila Moreno en el llibre de festes de Canals (Valéncia) de 2005, pag. 57</ref>, en este cas fent crides públiques contra l'abús de la costum, molt incómoda per a la vida urbana, per les destrosses que produïa el porquet solt, i també en el llibre sobre costums de Setaigües publicat per la [[RACV]] en 1928<ref>Corbín Carbó, José María. Siete Aguas y sus cosas. Publicada i premiada per la RACV en [[1928]], i reeditada en 2003. L'història citada apareix en les pags. 137-138 de l'edició moderna i l'esmenta Alfons Vila Moreno en el llibre de festes de Canals (Valéncia) de 2005, pag. 58</ref>, a on es narra que la costum, antiquíssima, va ser prohibida en [[1830]] perque el porquet de l'any anterior havia adquirit la ràbia per la mossegada d'un gos rabiós, i ell la va transmetre a un chiquet al que mossegà.<br />

Testimonis indirectes els trobem en les sentències populars, com "va solt com el porquet de sant Antoni", o "dona més faena que el porc de sant Antoni", o atres semblants, o en la memòria dels nostres majors, que en gran quantitat de pobles recorden eixa costum dels anys en que els pobles eren encara agrícoles i per tant compatibles en el fet que un porc anara solt pel carrer.<br />

Testimonis indirectes els trobem en les sentències populars, com "va solt com el porquet de sant Antoni", o "dona més faena que el porc de sant Antoni", o atres semblants, o en la memòria dels nostres majors, que en gran quantitat de pobles recorden eixa costum dels anys en que els pobles eren encara agrícoles i per tant compatibles en el fet que un porc anara solt pel carrer.<br />