Canvis

===Sant Antoni com a sant valencià===

===Sant Antoni com a sant valencià===

És clar que en sentit estricte Sant Antoni Abat desborda el qualificatiu de "valencià"; és un sant per a tota l'Església, que influïx en l'espiritualitat de tota la cristiandat, que té devoció escampada per tots els pobles de tradició agrària. Pero podem considerar-lo "sant valencià" en el sentit de lo escampada que està la seua devoció per terres valencianes, tant en el temps com en l'espai. És popularment conegut com '''Sant Antoni del porquet'''.<br />

És clar que en sentit estricte Sant Antoni Abat desborda el qualificatiu de "valencià"; és un sant per a tota l'Iglésia, que influïx en l'espiritualitat de tota la cristiandat, que té devoció escampada per tots els pobles de tradició agrària. Pero podem considerar-lo "sant valencià" en el sentit de lo escampada que està la seua devoció per terres valencianes, tant en el temps com en l'espai. És popularment conegut com '''Sant Antoni del porquet'''.<br />

Sobre l'antiguetat de la devoció, poden aprofitar els següents testimonis referits al ''porquet de Sant Antoni''. Esta antiga costum consistia en que cada any, els veïns de la localitat, o els festers, o el municipi, o la parròquia, compraven un porquet, que portant al coll la "campaneta del sant" (en l'iconografia tradicional, Sant Antoni apareix sempre portant una campana) era beneït el dia de la festa i amollat al carrer, de manera que anava solt pel poble, alimentat per les famílies que volien contribuir a la seua criança. En aplegar la festa dels Sants Inocents, el porquet, ya ben gros i creixcut, era subastat i els diners destinats als pobres.<br />

Sobre l'antiguetat de la devoció, poden aprofitar els següents testimonis referits al ''porquet de Sant Antoni''. Esta antiga costum consistia en que cada any, els veïns de la localitat, o els festers, o el municipi, o la parròquia, compraven un porquet, que portant al coll la "campaneta del sant" (en l'iconografia tradicional, Sant Antoni apareix sempre portant una campana) era beneït el dia de la festa i amollat al carrer, de manera que anava solt pel poble, alimentat per les famílies que volien contribuir a la seua criança. En aplegar la festa dels Sants Inocents, el porquet, ya ben gros i creixcut, era subastat i els diners destinats als pobres.<br />

Testimonis escrits d'esta costum en trobem en l'archiu municipal de la ciutat de Valéncia, en els anys [[1335]] i [[1343]]<ref>Archiu municipal de Valéncia, Manual de Consells, T.A-3, fol. 128, 14 de setembre de 1335, i T.A-4, fol. 207 i 208, 10 de juliol de 1343. Citades per Alfons Vila Moreno en el llibre de festes de Canals (Valéncia) de 2005, pag. 57</ref>, en este cas fent crides públiques contra l'abús de la costum, molt incómoda per a la vida urbana, per les destrosses que produïa el porquet solt, i també en el llibre sobre costums de Setaigües publicat per la RACV en 1928<ref>Corbín Carbó, José María. Siete Aguas y sus cosas. Publicada i premiada per la RACV en 1928, i reeditada en 2003. L'història citada apareix en les pags. 137-138 de l'edició moderna i l'esmenta Alfons Vila Moreno en el llibre de festes de Canals (Valencia) de 2005, pag. 58</ref>, a on es narra que la costum, antiquíssima, va ser prohibida en [[1830]] perque el porquet de l'any anterior havia adquirit la ràbia per la mossegada d'un gos rabiós, i ell la va transmetre a un chiquet al que mossegà.<br />

Testimonis escrits d'esta costum en trobem en l'archiu municipal de la ciutat de Valéncia, en els anys [[1335]] i [[1343]]<ref>Archiu municipal de Valéncia, Manual de Consells, T.A-3, fol. 128, 14 de setembre de 1335, i T.A-4, fol. 207 i 208, 10 de juliol de 1343. Citades per Alfons Vila Moreno en el llibre de festes de Canals (Valéncia) de 2005, pag. 57</ref>, en este cas fent crides públiques contra l'abús de la costum, molt incómoda per a la vida urbana, per les destrosses que produïa el porquet solt, i també en el llibre sobre costums de Setaigües publicat per la [[RACV]] en 1928<ref>Corbín Carbó, José María. Siete Aguas y sus cosas. Publicada i premiada per la RACV en 1928, i reeditada en 2003. L'història citada apareix en les pags. 137-138 de l'edició moderna i l'esmenta Alfons Vila Moreno en el llibre de festes de Canals (Valéncia) de 2005, pag. 58</ref>, a on es narra que la costum, antiquíssima, va ser prohibida en [[1830]] perque el porquet de l'any anterior havia adquirit la ràbia per la mossegada d'un gos rabiós, i ell la va transmetre a un chiquet al que mossegà.<br />

Testimonis indirectes els trobem en les sentències populars, com "va solt com el porquet de sant Antoni", o "dona més faena que el porc de sant Antoni", o atres semblants, o en la memòria dels nostres majors, que en gran quantitat de pobles recorden eixa costum dels anys en que els pobles eren encara agrícoles i per tant compatibles en el fet que un porc anara solt pel carrer.<br />

Testimonis indirectes els trobem en les sentències populars, com "va solt com el porquet de sant Antoni", o "dona més faena que el porc de sant Antoni", o atres semblants, o en la memòria dels nostres majors, que en gran quantitat de pobles recorden eixa costum dels anys en que els pobles eren encara agrícoles i per tant compatibles en el fet que un porc anara solt pel carrer.<br />