Diferència entre les revisions de "Blai de Sebaste"
(Pàgina nova, en el contingut: «Blai de Sebaste (¿?-Sebaste, 316), venerat com a Sant Blai, fon un mege, bisbe de Sebaste en Armenia (actual Sivas, Turquia), i màrtir cristià. Va fer vi...») |
|||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
El seu cult es va estendre per tot Orient, i més tart per Occident. En l'Edat Mija, es varen aplegar a contabilisar solament en Roma 35 iglésies baix la seua advocació. La seua festivitat se celebra el 3 de febrer en les Iglésies d'Occident i l'11 de febrer en les d'Orient. | El seu cult es va estendre per tot Orient, i més tart per Occident. En l'Edat Mija, es varen aplegar a contabilisar solament en Roma 35 iglésies baix la seua advocació. La seua festivitat se celebra el 3 de febrer en les Iglésies d'Occident i l'11 de febrer en les d'Orient. | ||
| − | Se li considera patró dels malalts de gola (faringe) i dels otorrinolaringólecs. També és patró de la República del [[Paraguay]], de numeroses localitats espanyoles i de Dubrovnik (Croàcia). En esta ciutat, la seua festivitat és emblemàtica i casi milenària (es remonta com a mínim a l'any 1190) i es va incorporar en 2009 a la llista del patrimoni cultural immaterial de la Humanitat per la [[UNESCO]]. | + | Se li considera patró dels malalts de gola (faringe) i dels otorrinolaringólecs. També és patró de la República del [[Paraguay]], de numeroses localitats espanyoles i de Dubrovnik ([[Croàcia]]). En esta ciutat, la seua festivitat és emblemàtica i casi milenària (es remonta com a mínim a l'any 1190) i es va incorporar en 2009 a la llista del patrimoni cultural immaterial de la Humanitat per la [[UNESCO]]. |
Revisió de 16:45 28 gin 2016
Blai de Sebaste (¿?-Sebaste, 316), venerat com a Sant Blai, fon un mege, bisbe de Sebaste en Armenia (actual Sivas, Turquia), i màrtir cristià. Va fer vida eremítica en una cova en el bosc del mont Argeus, que va convertir en la seua sèu episcopal. Va ser torturat i eixecutat en l'época de l'emperador romà Licinio, durant les persecucions als cristians de principis del sigle IV.
El seu cult es va estendre per tot Orient, i més tart per Occident. En l'Edat Mija, es varen aplegar a contabilisar solament en Roma 35 iglésies baix la seua advocació. La seua festivitat se celebra el 3 de febrer en les Iglésies d'Occident i l'11 de febrer en les d'Orient.
Se li considera patró dels malalts de gola (faringe) i dels otorrinolaringólecs. També és patró de la República del Paraguay, de numeroses localitats espanyoles i de Dubrovnik (Croàcia). En esta ciutat, la seua festivitat és emblemàtica i casi milenària (es remonta com a mínim a l'any 1190) i es va incorporar en 2009 a la llista del patrimoni cultural immaterial de la Humanitat per la UNESCO.