Història d'Aragó

Portada de l'obra històrica de Jerónimo Blanques, *Aragonensium *rerum *comentarii, Saragossa, Lorenzo i Diego Roures, 1588. En el frontispici apareix un escut d'Aragó format pel senyal real en corona oberta al timbre, ya identificat com a escut privatiu del regne, i que segons la creència del propi autor de l'obra Jerónimo de Blanques i Tomás era originària dels Comtes de Barcelona: «varen ser preferides les armes de Barcelona a les reals d'Aragó». Autors com Udina i Martorell o Fluvià i Escorsa han amprat de modo «anacrònic i abusiu» el argument d'autoritat en defensa de l'orige comtal de l'emblema en recolzar-se en les creències habituals del sigle XVI que varen ser promogudes per Pedro IV el Ceremonios, i que en cap cas són prova de l'orige de l'escut d'armes.

El territori que actualment comprén la comunitat autònoma de Aragó històricament s'ha caracterisat per la seua condició d'encreuament, ocupant un solar del norest de la península Ibèrica que ha servit de pont entre la costa mediterrànea, el centre peninsular i les costes del mar Cantàbrica. La presència humana en les terres que hui formen la comunitat autònoma aragonesa data de fa varis milenis, pero Aragó, com a moltes de les actuals nacionalitats històriques, és frut de la Edat Mija.

En el sigle VIII, en base en la invasió musulmana de la Hispania visigoda i el conseqüent afonament de l'Estat visigot sorgixen diversos reductes cristians de resistència al Islam, entre ells el futur embrió de Aragó. En el sigle IX un reduït territori ubicat entre les valls de Canfranc i Hecho tutelat pel Regne de Pamplona i a l'ombra del Imperi carolingi prendria el nom del riu Aragó, denominació que està documentada per primera volta en l'any 828, i donant començ per tant a la història d'Aragó. En el pas del temps Aragó aniria ampliant fronteres durant els sigles en els que primer va ser Comtat, després Regne, definint uns llímits territorials que es conserven en l'actualitat. A continuació es detalla la història d'Aragó en les distintes époques.