Diferència entre les revisions de "Guerra de les Malvines"
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
El [[14 de juny]] els generals Jeremy Moore (comandant britanic) i Mario Menéndez (Governador militar de les illes) firmaren l'alt el foc i la capitulació argentina. En [[Buenos Aires]] hagué manifestacions contra la rendició que terminaren en greus enfrontaments. | El [[14 de juny]] els generals Jeremy Moore (comandant britanic) i Mario Menéndez (Governador militar de les illes) firmaren l'alt el foc i la capitulació argentina. En [[Buenos Aires]] hagué manifestacions contra la rendició que terminaren en greus enfrontaments. | ||
| − | El cost final de la guerra en vides humanes fon de 649 militars argentins, 255 britànics i 3 civils illencs. Políticament, per a [[Argentina]], la derrota en el conflicte precipità la caiguda de la junta militar que governava el país; en el [[Regne Unit]], per la seua banda, la victòria en l'enfrontament ajudà a que el govern conservador de [[Margaret Thatcher]] | + | El cost final de la guerra en vides humanes fon de 649 militars argentins, 255 britànics i 3 civils illencs. Políticament, per a [[Argentina]], la derrota en el conflicte precipità la caiguda de la junta militar que governava el país; en el [[Regne Unit]], per la seua banda, la victòria en l'enfrontament ajudà a que el govern conservador de [[Margaret Thatcher]] obtinguera la reelecció en les eleccions de l'any [[1983]]. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 11:26 23 set 2015
La Guerra de les Malvines o Guerra de l'Atlàntic Sur (en anglés Falklands War) fon un conflicte armat entre Argentina i el Regne Unit que va tindre lloc en les Illes Malvines, Georgias del Sur i Sandwich del Sur.
La guerra es va desenrollar entre el 2 d'abril, dia de l'invasió de les illes per part de l'eixercit argentí, i el 14 de juny de 1982, data de la seua rendició, lo que comportà la reocupació dels archipèlecs per part del Regne Unit. La causa immediata va ser la lluita per la soberania sobre els archipelacs australs, presos per la força en l'any 1833 i dominats des de llavors pel Regne Unit, mai acceptat per Argentina que els seguix reclamant com a part integral i indivisible del seu territori; de fet, considera que es troben ocupats illegalment per una potencia invasora i els inclou com a part de la seua província de Tierra del Fuego, Antartida i Islas de l'Atlantic Sur.
Esclafit de la Guerra de les Malvines
El dia 2 d'abril de 1982 l'eixercit argenti invadil'archipelec de les Malvines. Eixe mateix dia el Regne Unit posà en alerta a les seues tropes i el Consell de Seguritat de l'ONU se reuni per a tractar el tema.
Argentina, governada per Lleopolt Galtieri, anuncià que les illes Malvinas, Georgias i Sanduig del Sur queden baix la seua soberania. Eixe mateix dia el Regne Unit trencà relacions diplomatiques en Argentina i anuncià la remesa de tropes. Perú envià avions i armes per a ajudar a Argentina; mentres que Chile recolzà a Anglaterra.
Fets principals de la Guerra de les Malvines
El 5 d'abril les tropes britaniques partiren cap a les Malvines des de Portsmouth i Plymouth. El 1 i 2 de maig atacaren per mar i aire Port Argenti i Port Darwin. El 6 de maig moriren 323 mariners del buc argenti ARA General Belgrano, afonat pel submari atomic Conqueror. El 4 de maig avions de l'Armada Argentina fonaren al buc angles HMS Sheffield.
El 6 de maig l'ONU propongué el retir de les forcesd'abdos països i l'administració de les illes per part de les Nacions Unides mentres duren les negociacions. El Govern de Margaret Tatcher rebujà el plà. El 12 de maig partiren des de Southampton, a bordo del transatlantic Queen Elizabeth, 3000 soldats britanics, entre ells un regiment de 'gurkas'. En els dies posteriors s'intensificaren els combats. El 1 de juny l'eixercit britanic prengue el Mont Kent, a 20 quilometros de Port Argenti. Successives victories permeteren als anglesos ocupar les posicions argentines.
Alt el foc i capitulacio
El 14 de juny els generals Jeremy Moore (comandant britanic) i Mario Menéndez (Governador militar de les illes) firmaren l'alt el foc i la capitulació argentina. En Buenos Aires hagué manifestacions contra la rendició que terminaren en greus enfrontaments.
El cost final de la guerra en vides humanes fon de 649 militars argentins, 255 britànics i 3 civils illencs. Políticament, per a Argentina, la derrota en el conflicte precipità la caiguda de la junta militar que governava el país; en el Regne Unit, per la seua banda, la victòria en l'enfrontament ajudà a que el govern conservador de Margaret Thatcher obtinguera la reelecció en les eleccions de l'any 1983.