Diferència entre les revisions de "Províncies Unides"
m |
m (→Independència) |
||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
== Independència == | == Independència == | ||
| − | Varen ser objecte de numeroses disputes europees, encapçalades per les monarquies borbòniques i austríaques, fins que l'any [[1648]], la [[Pau de Westfalia|Pau de Münster]] els lliberà del domini castellà. | + | Varen ser objecte de numeroses disputes europees, encapçalades per les monarquies borbòniques i austríaques, fins que en l'any [[1648]], la [[Pau de Westfalia|Pau de Münster]] els lliberà del domini castellà. Encara que despuix tornaren a passar un periodo baix domini francés com a [[República Batava]] en [[1795]] i despuix del [[Regne d'Holanda]] [[1806]]-[[1810]]. |
== Territori == | == Territori == | ||
Revisió de 19:07 22 set 2015
Les Províncies Unides o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom en que es coneixien els Països Baixos septentrionals, en l'época de la Guerra de Successió Espanyola, en el sigle XVIII, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes república federal des de la Unió d'Utrecht (1579). En el pas dels sigles acabaren donant lloc als actuals Països Baixos.
Independència
Varen ser objecte de numeroses disputes europees, encapçalades per les monarquies borbòniques i austríaques, fins que en l'any 1648, la Pau de Münster els lliberà del domini castellà. Encara que despuix tornaren a passar un periodo baix domini francés com a República Batava en 1795 i despuix del Regne d'Holanda 1806-1810.
Territori
Les Províncies Unides eren les províncies d'Holanda, de Zelanda, de Gelderland, d'Utrecht i de Frísia i, des de 1594, també per les de Groningen i Overijssel. Encara a la frontera meridional van permanéixer moltes disputes territorials en Castella que només van resoldre's en 1661 en el Tractat de partició.
Les Províncies Unides governaven també les terres de la Generalitat. Estos territoris tenien un estatut secundari. Només dos segles despuix van devindre unes províncies de veritat, en l'adveniment de la República Batava, que declarava l'igualtat de tots els ciutadans baix la influència dels republicans francesos.