Canvis

La '''Reforma protestant''' fon un moviment de reforma [[cristianisme|cristiana]] en [[Europa]], que generalment es considera que comença en les ''Noranta-Cinc Tesis'' de [[Martí Lutero]], en l'any [[1517]], encara que existixen una serie de precursors com [[Johannes Hus]] anteriors a este acontenyiment. Com a periodo històric, la Reforma es considera que acaba en la [[Pau de Westfália]] en l'any [[1648]]; moltes de les denominacions que es varen produir durant este periodo seguixen existint i el [[protestantisme]] constituïx una de les branques més importants del [[cristianisme]] hui en dia. Encara que la intenció era la renovació, els moviments varen acabar en l'escissió dels grups reformistes i en l'establiment de noves institucions, principalment, el [[luteranisme]], el [[calvinisme]] i l'[[anabaptisme]].  

La '''Reforma protestant''' fon un moviment de reforma [[cristianisme|cristiana]] en [[Europa]], que generalment es considera que comença en les ''Noranta-Cinc Tesis'' de [[Martí Lutero]], en l'any [[1517]], encara que existixen una serie de precursors com [[Johannes Hus]] anteriors a este acontenyiment. Com a periodo històric, la Reforma es considera que acaba en la [[Pau de Westfália]] en l'any [[1648]]; moltes de les denominacions que es varen produir durant este periodo seguixen existint i el [[protestantisme]] constituïx una de les branques més importants del [[cristianisme]] hui en dia. Encara que la intenció era la renovació, els moviments varen acabar en l'escissió dels grups reformistes i en l'establiment de noves institucions, principalment, el [[luteranisme]], el [[calvinisme]] i l'[[anabaptisme]].  

El moviment escomençà com un intent de reforma de l'[[Iglésia Catòlica]]. Molts catòlics occidentals estaven preocupats pel que consideraven falses doctrines i pràctiques indegudes en l'Iglésia, en particular l'ensenyança i la venda d'[[indulgència|indulgències]]. Una atra important controvèrsia és la compra i venda de llocs de privilegi a l'església, el que es va vore en el seu moment com una gran [[corrupció]] en la jerarquia eclesiàstica. Esta corrupció va ser considerada per molts en aquell moment com a sistèmica, fins i tot arribant a la posició del [[Papa]].  

El moviment escomençà com un intent de reforma de l'[[Iglésia Catòlica]]. Molts catòlics occidentals estaven preocupats pel que consideraven falses doctrines i pràctiques indegudes en l'iglésia, en particular l'ensenyança i la venda d'[[indulgència|indulgències]]. Una atra important controvèrsia és la compra i venda de llocs de privilegi a l'església, el que es va vore en el seu moment com una gran [[corrupció]] en la jerarquia eclesiàstica. Esta corrupció va ser considerada per molts en aquell moment com a sistèmica, fins i tot arribant a la posició del [[Papa]].  

Entre els predecessors espirituals de [[Martí Lutero]] hi trobem hòmens com [[John Wycliffe]] i [[Johannes Hus]], que ya havien intentat reformar l'església seguint pautes similars. La Reforma en general es considera que comença el [[31 d'octubre]] de [[1517]], en [[Wittenberg]], [[Saxònia]] (en l'actual [[Alemanya]]). Allà, [[Martí Lutero|Lutero]] va clavar les seues Noranta-Cinc Tesis a la porta de l’Església de Tots Sants<ref>{{ref-llibre |cognom=Kuiper |nom=B. K. |títol=The Church in History |url=http://books.google.es/books?id=wiMn496AIDMC&pg=PA165&lpg=PA165&dq=Wittenberg's+Schlosskirche+october+1517&source=bl&ots=JARCBqyzC4&sig=OLo-ksWrWHUtO7jj0V05JOz0LW4&hl=ca&sa=X&ei=_6QzUJ-XDcaIhQeb94H4DA&ved=0CEoQ6AEwBTgU#v=onepage&q=Wittenberg's%20Schlosskirche%20october%201517&f=false |editorial=Wm. B. Eerdmans Publishing |data=1988 |pàgines=p.165 |isbn=0802817777 }}</ref>, que servia com un tauler d'anuncis per a anuncis relacionats en l'universitat. Estes s’utilisaren com a punts de debat per criticar a l'Església i el Papa. Els punts més polèmics es varen centrar en la pràctica de la venda d'indulgències i la política de l'Església sobre el [[purgatori]]. Atres reformistes, com [[Ulrich Zwingli]], pronte van unir-se a estes tesis. Les credences i pràctiques que varen ser més atacades pels reformistes protestants foren la política de l’iglésia sobre el [[purgatori]], la devoció a [[Verge Maria|Maria]], i la intercessió i la devoció als [[Sant|sants]], la majoria dels sacraments, el celibat obligatori com a requisit per al clericat i l'autoritat del [[Papa]].  

Entre els predecessors espirituals de [[Martí Lutero]] hi trobem hòmens com [[John Wycliffe]] i [[Johannes Hus]], que ya havien intentat reformar l'iglésia seguint pautes similars. La Reforma en general es considera que comença el [[31 d'octubre]] de [[1517]], en [[Wittenberg]], [[Saxònia]] (en l'actual [[Alemanya]]). Allà, [[Martí Lutero|Lutero]] va clavar les seues Noranta-Cinc Tesis a la porta de l’Església de Tots Sants<ref>{{ref-llibre |cognom=Kuiper |nom=B. K. |títol=The Church in History |url=http://books.google.es/books?id=wiMn496AIDMC&pg=PA165&lpg=PA165&dq=Wittenberg's+Schlosskirche+october+1517&source=bl&ots=JARCBqyzC4&sig=OLo-ksWrWHUtO7jj0V05JOz0LW4&hl=ca&sa=X&ei=_6QzUJ-XDcaIhQeb94H4DA&ved=0CEoQ6AEwBTgU#v=onepage&q=Wittenberg's%20Schlosskirche%20october%201517&f=false |editorial=Wm. B. Eerdmans Publishing |data=1988 |pàgines=p.165 |isbn=0802817777 }}</ref>, que servia com un tauler d'anuncis per a anuncis relacionats en l'universitat. Estes s’utilisaren com a punts de debat per criticar a l'Església i el Papa. Els punts més polèmics es varen centrar en la pràctica de la venda d'indulgències i la política de l'Isglésia sobre el [[purgatori]]. Atres reformistes, com [[Ulrich Zwingli]], pronte van unir-se a estes tesis. Les credences i pràctiques que varen ser més atacades pels reformistes protestants foren la política de l’iglésia sobre el [[purgatori]], la devoció a [[Verge Maria|Maria]], i la intercessió i la devoció als [[Sant|sants]], la majoria dels sacraments, el celibat obligatori com a requisit per al clericat i l'autoritat del [[Papa]].  

El moviment de reforma pronte es dividí en diferents llínies doctrinals. Els desacorts entre Lutero i Zwingli, i més tart entre Lutero i [[Joan Calví]], va conduir a l'aparició de les esglésies protestants rivals. Les més importants denominacions que varen eixir directament de la reforma varen ser el [[luteranisme]] i el reformisme / [[calvinisme]] / [[presbiterianisme]]. El procés de reforma produí diferents causes i efectes en atres països. En [[Anglaterra]], a on va donar lloc a l’[[anglicanisme]], el periodo és conegut com la Reforma anglicana. Les noves denominacions protestants en general, busquen les seues arrels en els moviments més inicials del procés. Els moviments reformadors també varen accelerar la [[Contrarreforma]] catòlica dins de l'[[Església Catòlica]]. La Reforma Protestant també es coneix com la Reforma Alemanya, la Revolució Protestant o la Revolta Protestant.

El moviment de reforma pronte es dividí en diferents llínies doctrinals. Els desacorts entre Lutero i Zwingli, i més tart entre Lutero i [[Joan Calví]], va conduir a l'aparició de les esglésies protestants rivals. Les més importants denominacions que varen eixir directament de la reforma varen ser el [[luteranisme]] i el reformisme / [[calvinisme]] / [[presbiterianisme]]. El procés de reforma produí diferents causes i efectes en atres països. En [[Anglaterra]], a on va donar lloc a l’[[anglicanisme]], el periodo és conegut com la Reforma anglicana. Les noves denominacions protestants en general, busquen les seues arrels en els moviments més inicials del procés. Els moviments reformadors també varen accelerar la [[Contrarreforma]] catòlica dins de l'[[Iglésia Catòlica]]. La Reforma Protestant també es coneix com la Reforma Alemanya, la Revolució Protestant o la Revolta Protestant.

== Història i Orígens ==

== Història i Orígens ==

Tots els principals protestants en general, destaquen la seua separació de l'[[Iglésia Catòlica]] al voltant del [[sigle XVI]]. El procés d’assimilació del protestantisme sovint se nomena la Reforma Magisterial a causa del fet que el moviment va rebre el soport dels magistrats, les autoritats llegals (en oposició a la Reforma Radical, que no fruïx de cap patrocini estatal). Les més grans esglésies protestants, com l'Unita Fratrum (la Unitat dels Germans), els Germans de Moravia o els Germans de Bohèmia tenen els seus orígens a l'época de [[Jan Hus]] a principis del [[sigle XV]]. Donat que va el procés va ser dirigit per una majoria dels nobles de [[Bohèmia]], esta va ser la primera Reforma Magistral en [[Europa]]. En [[Alemanya]], un centenar d'anys més tart, les protestes varen esclatar en molts llocs al mateix temps, durant un moment difícil en el que es temia per una invasió [[Imperi Otomà|otomana]] que distrau especialment als príncips alemans. Fins a cert punt, la protesta s'explica pels acontenyiments dels últims dos sigles en Europa i especialment en [[Bohèmia]].

Tots els principals protestants en general, destaquen la seua separació de l'Iglésia Catòlica al voltant del [[sigle XVI]]. El procés d’assimilació del protestantisme sovint se nomena la Reforma Magisterial a causa del fet que el moviment va rebre el soport dels magistrats, les autoritats llegals (en oposició a la Reforma Radical, que no fruïx de cap patrocini estatal). Les més grans esglésies protestants, com l'Unita Fratrum (la Unitat dels Germans), els Germans de Moravia o els Germans de Bohèmia tenen els seus orígens a l'época de [[Jan Hus]] a principis del [[sigle XV]]. Donat que va el procés va ser dirigit per una majoria dels nobles de [[Bohèmia]], esta va ser la primera Reforma Magistral en [[Europa]]. En [[Alemanya]], un centenar d'anys més tart, les protestes varen esclatar en molts llocs al mateix temps, durant un moment difícil en el que es temia per una invasió [[Imperi Otomà|otomana]] que distrau especialment als príncips alemans. Fins a cert punt, la protesta s'explica pels acontenyiments dels últims dos sigles en Europa i especialment en [[Bohèmia]].

=== Inicis i precursors: Sigles XIV i XV ===

=== Inicis i precursors: Sigles XIV i XV ===