Canvis

'''Marc Polo''' ([[Venecia]], [[circa|c.]] [[15 de setembre]] de [[1254]]-''[[ibídem|Íbid.]]'', [[8 de giner|8]]/[[9 de giner]] de [[1324]])<ref name=Bergreen/>{{Harvnp|Larner|2001|pp=66, 78}} fon un [[mercader]] i viager [[Republica de Venecia|venecia]], celebre pels seus viages a [[extrem orient|Orient d'Asia]] narrats en ''[[Els viages de Marc Polo]]'', relat que donà a coneixer en la [[Edat Mija|Europa Migeval]] les terres de [[Asia central]] i [[Chinenca]].<ref>http://www.heritage-history.com/?c=academy&s=char-dir&f=polo</ref>

'''Marc Polo''' ([[Venecia]], [[circa|c.]] [[15 de setembre]] de [[1254]]-''[[ibídem|Íbid.]]'', [[8 de giner|8]]/[[9 de giner]] de [[1324]])<ref name=Bergreen/>{{Harvnp|Larner|2001|pp=66, 78}} fon un [[mercader]] i viager [[Republica de Venecia|venecia]], celebre pels seus viages a [[extrem orient|Orient d'Asia]] narrats en ''[[Els viages de Marc Polo]]'', relat que donà a coneixer en la [[Edat Mija|Europa Migeval]] les terres de [[Asia central]] i [[Chinenca]].<ref>http://www.heritage-history.com/?c=academy&s=char-dir&f=polo</ref>

Marc naixque i deprengue a comerciar mentres son pare i el seu tio, Niccolò i Maffeo, viajaven per Asia i, al semblar, coneixqueren a [[Kublai Kan]]. En 1269 abdós retornaren a [[Venecia]] i veren per primera volta a Marc. Els tres s'embarcaren en un èpic viage a Asia, en el que visitaren [[Armenia]], [[Persia]] i [[Afganistan]] fins aplegar a Chinenca, recorrent tota la [[Ruta de la Seda]]. En el viage de tornada travessaren el [[estret d'Ormuz]], des de que aplegaren a Venecia en 1295 despuix de un viage de 24&nbsp;anys en el que havien recorregut mes de 24&nbsp;000&nbsp;km i del que tornaven carregats de riquees.

Marc naixque i deprengue a comerciar mentres son pare i el seu tio, Niccolò i Maffeo, viajaven per Asia i, al semblar, coneixqueren a [[Kublai Kan]]. En 1269 abdós retornaren a [[Venecia]] i veren per primera volta a Marc. Els tres s'embarcaren en un èpic viage a Asia, en el que visitaren [[Armenia]], [[Persia]] i [[Afganistan]] fins aplegar a Chinenca, recorrent tota la [[Ruta de la Seda]]. En el viage de tornada travessaren el [[estret d'Ormuz]], des de que aplegaren a Venecia en 1295 despuix d'un viage de 24&nbsp;anys en el que havien recorregut mes de 24&nbsp;000&nbsp;km i del que tornaven carregats de riquees.

A la seua tornada a Italia, Venecia estava en guerra en la seua rival, [[Republica de Génova|Génova]], i en el transcurs del conflicte Marc fon capturat i empresonat pels genovesos. En 1298, durant el seu periodo en la preso, coneixque a l'escritor [[Rustichello de Chafa]], a qui relatà els seus fabulosos viages, que foren el tema  del llibre conegut en principi com ''Li divisament du escure'', ''Livre dones merveilles du escure'', o ''Il milione''. Deslliurat en 1299, Marc Polo se convertí en un ric mercader i membre del Gran Consell de la Republica de Venecia. Mori en 1324 i fon soterrat en l'iglesia de Sant Llorenç de la seua ciutat. Els celebres viages d'este pioner venecià inspiraren, entre atres, a [[Cristòfol Colon]].

A la seua tornada a Italia, Venecia estava en guerra en la seua rival, [[Republica de Génova|Génova]], i en el transcurs del conflicte Marc fon capturat i empresonat pels genovesos. En 1298, durant el seu periodo en la preso, coneixque a l'escritor [[Rustichello de Chafa]], a qui relatà els seus fabulosos viages, que foren el tema  del llibre conegut en principi com ''Li divisament du escure'', ''Livre dones merveilles du escure'', o ''Il milione''. Deslliurat en 1299, Marc Polo se convertí en un ric mercader i membre del Gran Consell de la Republica de Venecia. Mori en 1324 i fon soterrat en l'iglesia de Sant Llorenç de la seua ciutat. Els celebres viages d'este pioner venecià inspiraren, entre atres, a [[Cristòfol Colon]].

En una data propenca a 1260 Niccolò i Maffeo decidiren mamprendre viage en l'intencio inicial de comerciar en joyes en el [[kanato]] [[Imperi mogol|mogol]] de la [[Horda d'Or]]. En principi tingueren exit ya que en [[Sarai]], prop del curs inferior del [[Volga]], coneixqueren al [[kan]] [[Berke Kan|Berke]], a qui «regalaren» joyes per les que obtingueren a canvi «presents» pel doble del seu valor,{{Harvnp|Larner|2001|p=62}} pero en juliol de 1261 [[Miquel VIII Paleolec|Miquel Paleolec]] [[Reconquista de Constantinopla|reconquistà Constantinopla]] posant fi al [[Imperi llati]]. El nou [[Emperador bizanti|emperador]] se vengó de tots els mercaderes venecians que pogue capturar i estes circumstancies complicaren el viage de tornada dels Polo a Venecia. La situacio empijorà quan en hivern esclatà la guerra entre l'Horda d'Or i el [[Ilkanato|Ilkanato persa]] de [[Hulagu|Hulegu]], lo que els impedia utilisar la ruta que portava a [[Tabriz]] travessant el [[Cáucaso]], per lo que, despuix de permanecer en Sarai un any, partiren cap al nort en direccio a [[Ukek]], des d'a on seguiren viage cap al este i creuaren el [[kanato de Chagatai]] fins aplegar a [[Bujará]], en [[Transoxiana]].{{Harvnp|Larner|2001|p=63}}

En una data propenca a 1260 Niccolò i Maffeo decidiren mamprendre viage en l'intencio inicial de comerciar en joyes en el [[kanato]] [[Imperi mogol|mogol]] de la [[Horda d'Or]]. En principi tingueren exit ya que en [[Sarai]], prop del curs inferior del [[Volga]], coneixqueren al [[kan]] [[Berke Kan|Berke]], a qui «regalaren» joyes per les que obtingueren a canvi «presents» pel doble del seu valor,{{Harvnp|Larner|2001|p=62}} pero en juliol de 1261 [[Miquel VIII Paleolec|Miquel Paleolec]] [[Reconquista de Constantinopla|reconquistà Constantinopla]] posant fi al [[Imperi llati]]. El nou [[Emperador bizanti|emperador]] se vengó de tots els mercaderes venecians que pogue capturar i estes circumstancies complicaren el viage de tornada dels Polo a Venecia. La situacio empijorà quan en hivern esclatà la guerra entre l'Horda d'Or i el [[Ilkanato|Ilkanato persa]] de [[Hulagu|Hulegu]], lo que els impedia utilisar la ruta que portava a [[Tabriz]] travessant el [[Cáucaso]], per lo que, despuix de permanecer en Sarai un any, partiren cap al nort en direccio a [[Ukek]], des d'a on seguiren viage cap al este i creuaren el [[kanato de Chagatai]] fins aplegar a [[Bujará]], en [[Transoxiana]].{{Harvnp|Larner|2001|p=63}}

Quan portaven tres anys en Bujará els germans se unieron a una embaixada d'Hulegu que se dirigia a visitar al [[Gran Kan]] i, despuix de un any de viage, aplegaren a la tall de [[Kublai Kan]], encara que no consta en el llibre el lloc a on se trobava en eixe moment.{{Harvnp|Larner|2001|pp=63-64}} Kublai els concedi audiencia i, despuix de informar-se de la situacio europea, els demanà que acompanyaren a un dels seus diplomatics en una embaixada al [[Papa]]. En les seues cartes el Kan solicitava al Papa cent homens instruits en les [[Arts lliberals|set arts lliberals]], potser com missioners o tal volta com administradors de les seues noves possessions en [[Chinenca]], i oli de la llantia del [[Sant Vas]] de [[Jerusalén]], possiblement com amulet per a les seues esposes [[Cristianisme|cristianes]].{{Harvnp|Larner|2001|pp=64-65}} Per a la tornada, el Kan els proporcionà una ''[[paiza]]'', una pastilla de [[or]] que autorisava als seus portadors a servir-se del ''[[Yam (mogol)|yam]]'', el servici de [[Correu a cavalls|postes]] [[mogol (etnia)|mogol]]. El ''yam'' era altament eficient per a l'epoca aixina que semblen escessius els tres anys que asseguren haver torbat en aplegar al port de [[Ayas|Fanzelles]], en [[Regne armeni de Cilicia|Armenia Menor]]. Alli s'enteraren de la mort del papa [[Climent IV]], lo que situa la seua aplegada molt provablement en 1269. Continuaren viage fins [[Acre (Israel)|Acre]] a on afirmen haver-se reunit en el llavors [[archidiácono]] [[Gregori X|Tedaldo Visconti]],{{refn|group=lower-alpha|No obstant, Visconti no estigue en la zona fins 1271 i, de fet, el llibre situa l'aplegada d'abdos a Acre en 1260. Aixina mateixa la duracio alguna cosa exagerada de certes etapes pot no ser mes que un recurs lliterari per a remarcar les dificultats del viage. La cronologia es un dels molts aspectes confusos de l'obra.{{Harvnp|Larner|2001|p=65}}}} i des de cuyo port retornaren a [[Venecia]] per a esperar l'eleccio d'un nou papa. Alli se reuni Niccolò en el seu fill Marc quan, segons el llibre, contava quinze anys, lo que permet fixar la seua data de naiximent.{{Harvnp|Larner|2001|pp=65-66}}

Quan portaven tres anys en Bujará els germans se unieron a una embaixada d'Hulegu que se dirigia a visitar al [[Gran Kan]] i, despuix d'un any de viage, aplegaren a la tall de [[Kublai Kan]], encara que no consta en el llibre el lloc a on se trobava en eixe moment.{{Harvnp|Larner|2001|pp=63-64}} Kublai els concedi audiencia i, despuix de informar-se de la situacio europea, els demanà que acompanyaren a un dels seus diplomatics en una embaixada al [[Papa]]. En les seues cartes el Kan solicitava al Papa cent homens instruits en les [[Arts lliberals|set arts lliberals]], potser com missioners o tal volta com administradors de les seues noves possessions en [[Chinenca]], i oli de la llantia del [[Sant Vas]] de [[Jerusalén]], possiblement com amulet per a les seues esposes [[Cristianisme|cristianes]].{{Harvnp|Larner|2001|pp=64-65}} Per a la tornada, el Kan els proporcionà una ''[[paiza]]'', una pastilla de [[or]] que autorisava als seus portadors a servir-se del ''[[Yam (mogol)|yam]]'', el servici de [[Correu a cavalls|postes]] [[mogol (etnia)|mogol]]. El ''yam'' era altament eficient per a l'epoca aixina que semblen escessius els tres anys que asseguren haver torbat en aplegar al port de [[Ayas|Fanzelles]], en [[Regne armeni de Cilicia|Armenia Menor]]. Alli s'enteraren de la mort del papa [[Climent IV]], lo que situa la seua aplegada molt provablement en 1269. Continuaren viage fins [[Acre (Israel)|Acre]] a on afirmen haver-se reunit en el llavors [[archidiácono]] [[Gregori X|Tedaldo Visconti]],{{refn|group=lower-alpha|No obstant, Visconti no estigue en la zona fins 1271 i, de fet, el llibre situa l'aplegada d'abdos a Acre en 1260. Aixina mateixa la duracio alguna cosa exagerada de certes etapes pot no ser mes que un recurs lliterari per a remarcar les dificultats del viage. La cronologia es un dels molts aspectes confusos de l'obra.{{Harvnp|Larner|2001|p=65}}}} i des de cuyo port retornaren a [[Venecia]] per a esperar l'eleccio d'un nou papa. Alli se reuni Niccolò en el seu fill Marc quan, segons el llibre, contava quinze anys, lo que permet fixar la seua data de naiximent.{{Harvnp|Larner|2001|pp=65-66}}

=== Ruta seguida ===

=== Ruta seguida ===

A la seua tornada de Chinenca en [[1295]] (escoltant a una princesa chinenca cridada Kokacín), la familia de Marc Polo s'establi en [[Venecia]] a on se converti en una sensacio i atrague a multitut d'oyents, que a dures penes creïen les seues histories sobre la lluntana Chinenca.

A la seua tornada de Chinenca en [[1295]] (escoltant a una princesa chinenca cridada Kokacín), la familia de Marc Polo s'establi en [[Venecia]] a on se converti en una sensacio i atrague a multitut d'oyents, que a dures penes creïen les seues histories sobre la lluntana Chinenca.

No està clar com aplegà Marc a la preso [[Republica de Génova|genovesa]] a on se relata que en 1298 coneixque a «[[Rustichello de Chafa|Rusticiaus]]» de [[Republica de Chafa|Chafa]]. En la primera mitat del {{SEGLE|XIV|d|s|1}} en la seua obra ''Imago Mundi seu Chronica'', el flare [[Orde de Predicadors|dominic]] [[Jacopo d'Acqui]] afirmà que Marc fon fet presoner en 1296 despuix de una batalla maritima entre mercaderes genovesos i venecians en les rodalies de [[Ayas|Fanzelles]], encara que la data real de la batalla correspon a 1294, l'any anterior a l'aplegada de Marc a Venecia. De [[Giovanni Battista Ramusio|Giambattista Ramusio]], en el {{SEGLE|XVI|d|s|1}}, procedix la versio que situa l'orige de l'empresonament en la [[Batalla de Curzola|batalla naval de Curzola]], la gran derrota veneciana que tingue lloc en setembre de 1298, encara que la data deixa escaso marge per a que fora traslladat a Génova, coneixquera a Rustichello i abdos escomençaren a redactar el seu llibre. Potser resultà capturat en algun atre enfrontament de menor importancia en torn a eixes dates, pero en qualsevol cas degue ser deslliurat despuix de la ratificacio del tractat de pau entre Génova i Venecia en juliol de 1299.{{refn|group=lower-alpha|El tractat se firmà en maig de 1299.{{Harvnp|Norwich|2003|p=229}}}}{{Harvnp|Larner|2001|pp=76-77}}

No està clar com aplegà Marc a la preso [[Republica de Génova|genovesa]] a on se relata que en 1298 coneixque a «[[Rustichello de Chafa|Rusticiaus]]» de [[Republica de Chafa|Chafa]]. En la primera mitat del {{SEGLE|XIV|d|s|1}} en la seua obra ''Imago Mundi seu Chronica'', el flare [[Orde de Predicadors|dominic]] [[Jacopo d'Acqui]] afirmà que Marc fon fet presoner en 1296 despuix d'una batalla maritima entre mercaderes genovesos i venecians en les rodalies de [[Ayas|Fanzelles]], encara que la data real de la batalla correspon a 1294, l'any anterior a l'aplegada de Marc a Venecia. De [[Giovanni Battista Ramusio|Giambattista Ramusio]], en el {{SEGLE|XVI|d|s|1}}, procedix la versio que situa l'orige de l'empresonament en la [[Batalla de Curzola|batalla naval de Curzola]], la gran derrota veneciana que tingue lloc en setembre de 1298, encara que la data deixa escaso marge per a que fora traslladat a Génova, coneixquera a Rustichello i abdos escomençaren a redactar el seu llibre. Potser resultà capturat en algun atre enfrontament de menor importancia en torn a eixes dates, pero en qualsevol cas degue ser deslliurat despuix de la ratificacio del tractat de pau entre Génova i Venecia en juliol de 1299.{{refn|group=lower-alpha|El tractat se firmà en maig de 1299.{{Harvnp|Norwich|2003|p=229}}}}{{Harvnp|Larner|2001|pp=76-77}}

Es possible que, com era habitual en Génova, la «preso» consistira en estar confinat en casa d'alguna familia, pero en qualsevol cas Marc passà els pocs mesos de la seua tancada dictant a Rustichello un detallat relat dels seus viages per les llavors desconegudes regions de [[Extrem Orient]]. El manuscrit original, provablement escrit en [[Idioma occita|frances antic]] o [[Idioma francoitaliano|francoitaliano]], no ha sobrevixcut, pero el llibre,{{Harvnp|Larner|2001|pp=79-80}} ''Il milione'' (‘El millo’, mes conegut en [[Idioma espanyol|espanyol]] com ''[[Els viages de Marc Polo]]'' o ''Llibre de les maravelles'') tingue rapit exit fon i traduit pronte a moltes llengües europees. Estes traduccions, fins i tot les mes tempranas, son sovint prou diferents entre sí i contenen numerosos detalls contradictoris i controvertits.{{Harvnp|Larner|2001|p=266}}

Es possible que, com era habitual en Génova, la «preso» consistira en estar confinat en casa d'alguna familia, pero en qualsevol cas Marc passà els pocs mesos de la seua tancada dictant a Rustichello un detallat relat dels seus viages per les llavors desconegudes regions de [[Extrem Orient]]. El manuscrit original, provablement escrit en [[Idioma occita|frances antic]] o [[Idioma francoitaliano|francoitaliano]], no ha sobrevixcut, pero el llibre,{{Harvnp|Larner|2001|pp=79-80}} ''Il milione'' (‘El millo’, mes conegut en [[Idioma espanyol|espanyol]] com ''[[Els viages de Marc Polo]]'' o ''Llibre de les maravelles'') tingue rapit exit fon i traduit pronte a moltes llengües europees. Estes traduccions, fins i tot les mes tempranas, son sovint prou diferents entre sí i contenen numerosos detalls contradictoris i controvertits.{{Harvnp|Larner|2001|p=266}}