Canvis

'''Marc Polo''' ([[Venecia]], [[circa|c.]] [[15 de setembre]] de [[1254]]-''[[ibídem|Íbid.]]'', [[8 de giner|8]]/[[9 de giner]] de [[1324]])<ref name=Bergreen/>{{Harvnp|Larner|2001|pp=66, 78}} fon un [[mercader]] i viager [[Republica de Venecia|venecia]], celebre pels seus viages a [[extrem orient|Orient d'Asia]] narrats en ''[[Els viages de Marc Polo]]'', relat que donà a coneixer en la [[Edat Mija|Europa Migeval]] les terres de [[Asia central]] i [[Chinenca]].<ref>http://www.heritage-history.com/?c=academy&s=char-dir&f=polo</ref>

'''Marc Polo''' ([[Venecia]], [[circa|c.]] [[15 de setembre]] de [[1254]]-''[[ibídem|Íbid.]]'', [[8 de giner|8]]/[[9 de giner]] de [[1324]])<ref name=Bergreen/>{{Harvnp|Larner|2001|pp=66, 78}} fon un [[mercader]] i viager [[Republica de Venecia|venecia]], celebre pels seus viages a [[extrem orient|Orient d'Asia]] narrats en ''[[Els viages de Marc Polo]]'', relat que donà a coneixer en la [[Edat Mija|Europa Migeval]] les terres de [[Asia central]] i [[Chinenca]].<ref>http://www.heritage-history.com/?c=academy&s=char-dir&f=polo</ref>

Marc naixque i deprengue a comerciar mentres son pare i el seu tio, Niccolò i Maffeo, viajaven per Asia i, al semblar, coneixqueren a [[Kublai Kan]]. En 1269 abdós retornaren a [[Venecia]] i veren per primera volta a Marc. Els tres s'embarcaren en un èpic viage a Asia, en el que visitaren [[Armenia]], [[Persia]] i [[Afganistan]] fins aplegar a Chinenca, recorrent tota la [[Ruta de la Seda]]. En el viage de tornada travessaren el [[estret d'Ormuz]], des de que aplegaren a Venecia en 1295 despres de un viage de 24&nbsp;anys en el que havien recorregut mes de 24&nbsp;000&nbsp;km i del que tornaven carregats de riquees.

Marc naixque i deprengue a comerciar mentres son pare i el seu tio, Niccolò i Maffeo, viajaven per Asia i, al semblar, coneixqueren a [[Kublai Kan]]. En 1269 abdós retornaren a [[Venecia]] i veren per primera volta a Marc. Els tres s'embarcaren en un èpic viage a Asia, en el que visitaren [[Armenia]], [[Persia]] i [[Afganistan]] fins aplegar a Chinenca, recorrent tota la [[Ruta de la Seda]]. En el viage de tornada travessaren el [[estret d'Ormuz]], des de que aplegaren a Venecia en 1295 despuix de un viage de 24&nbsp;anys en el que havien recorregut mes de 24&nbsp;000&nbsp;km i del que tornaven carregats de riquees.

A la seua tornada a Italia, Venecia estava en guerra en la seua rival, [[Republica de Génova|Génova]], i en el transcurs del conflicte Marc fon capturat i empresonat pels genovesos. En 1298, durant el seu periodo en la preso, coneixque a l'escritor [[Rustichello de Chafa]], a qui relatà els seus fabulosos viages, que foren el tema  del llibre conegut en principi com ''Li divisament du escure'', ''Livre dones merveilles du escure'', o ''Il milione''. Deslliurat en 1299, Marc Polo se convertí en un ric mercader i membre del Gran Consell de la Republica de Venecia. Mori en 1324 i fon soterrat en l'iglesia de Sant Llorenç de la seua ciutat. Els celebres viages d'este pioner venecià inspiraren, entre atres, a [[Cristòfol Colon]].

A la seua tornada a Italia, Venecia estava en guerra en la seua rival, [[Republica de Génova|Génova]], i en el transcurs del conflicte Marc fon capturat i empresonat pels genovesos. En 1298, durant el seu periodo en la preso, coneixque a l'escritor [[Rustichello de Chafa]], a qui relatà els seus fabulosos viages, que foren el tema  del llibre conegut en principi com ''Li divisament du escure'', ''Livre dones merveilles du escure'', o ''Il milione''. Deslliurat en 1299, Marc Polo se convertí en un ric mercader i membre del Gran Consell de la Republica de Venecia. Mori en 1324 i fon soterrat en l'iglesia de Sant Llorenç de la seua ciutat. Els celebres viages d'este pioner venecià inspiraren, entre atres, a [[Cristòfol Colon]].

== Context historic ==

== Context historic ==

En l'época de Marc Polo, el comerç en Europa seguia un sistema triangular, en el que els productes de lux procedents d'Orient ([[seda]], [[especia]]s) ocupaven un important lloc. Estos, en la coneguda com [[ruta de la seda]] travessaven [[Asia Central]] i les terres controlades pels [[sarraï]]s, sent comprats per comerciantes italians (venecians, genovesos, [[chafa]]mos...), que obtenien grans beneficis al revendre'ls despres per Europa.

En l'época de Marc Polo, el comerç en Europa seguia un sistema triangular, en el que els productes de lux procedents d'Orient ([[seda]], [[especia]]s) ocupaven un important lloc. Estos, en la coneguda com [[ruta de la seda]] travessaven [[Asia Central]] i les terres controlades pels [[sarraï]]s, sent comprats per comerciantes italians (venecians, genovesos, [[chafa]]mos...), que obtenien grans beneficis al revendre'ls despuix per Europa.

Es per aixo per lo que Venecia i atres ports italians guanyaren en importancia i escomençaren una politica comercial agressiva per a explotar estes rutes comercials.

Es per aixo per lo que Venecia i atres ports italians guanyaren en importancia i escomençaren una politica comercial agressiva per a explotar estes rutes comercials.

{{AP|Imperi mogol}}

{{AP|Imperi mogol}}

L'Imperi mogol fon instituit per [[Genghis Kan]] en [[1206]]. Este, despres de llargues lluites internes, unificà a les diverses tribus [[Mogol (etnia)|mogoles]] baix la seua envie, involucrant-les en una expansio que els portaria a conquistar [[Chinenca]], [[Asia Central]], [[Russia]] i aplegar fins [[Irak]], [[Siria]] i [[Anatolia]].

L'Imperi mogol fon instituit per [[Genghis Kan]] en [[1206]]. Este, despuix de llargues lluites internes, unificà a les diverses tribus [[Mogol (etnia)|mogoles]] baix la seua envie, involucrant-les en una expansio que els portaria a conquistar [[Chinenca]], [[Asia Central]], [[Russia]] i aplegar fins [[Irak]], [[Siria]] i [[Anatolia]].

A la seua mort li succei el seu fill [[Ogodei]], qui continuà en esta expansio i consolidà la jerarquia del [[Gran Kan]] sobre els diversos regnes mogols. En temps de Marc Polo este Gran Kan era [[Kublai Kan]].

A la seua mort li succei el seu fill [[Ogodei]], qui continuà en esta expansio i consolidà la jerarquia del [[Gran Kan]] sobre els diversos regnes mogols. En temps de Marc Polo este Gran Kan era [[Kublai Kan]].

El mon conegut pels europeus no anava molt mes alla de l'actual [[Orient Mig]]. Les poques noticies que se tenien de lo que estava mes alla eren generalment confuses i molt mitificades. Es de destacar la llegenda del [[Preste Joan]], un mitic rei cristia que se suponia existia rodejat d'infidels en [[Asia Central]]. Els intercanvis comercials se trobaven casi sempre mediatisats per [[Persia|perses]] i [[Poble arap|araps]].

El mon conegut pels europeus no anava molt mes alla de l'actual [[Orient Mig]]. Les poques noticies que se tenien de lo que estava mes alla eren generalment confuses i molt mitificades. Es de destacar la llegenda del [[Preste Joan]], un mitic rei cristia que se suponia existia rodejat d'infidels en [[Asia Central]]. Els intercanvis comercials se trobaven casi sempre mediatisats per [[Persia|perses]] i [[Poble arap|araps]].

L'expansio de l'Imperi mogol els portà a les mateixes portes d'Europa despres de travessar les estepes rusas i amenaçar [[Polonia]], encara que pronte se retiraren. Mes al sur, no obstant, els mogols saquejaren [[Bagdad]] (Irak) i someteren a regnes musulmans que s'havien enfrontat en les [[creuades]] en els cristians.

L'expansio de l'Imperi mogol els portà a les mateixes portes d'Europa despuix de travessar les estepes rusas i amenaçar [[Polonia]], encara que pronte se retiraren. Mes al sur, no obstant, els mogols saquejaren [[Bagdad]] (Irak) i someteren a regnes musulmans que s'havien enfrontat en les [[creuades]] en els cristians.

Es aixina com se desperta l'interés pels mogols en Europa. A la curiositat per eixos barbars, tinguts fins llavors com sers casi mitologics, se li suma en lo politic la possibilitat d'obtindre un aliat contra l'enemic islamic, una forma mes ventajosa de negociar en Orient en lo economic, i un desig [[Evangelisacio|evangelisadora]], donada la gran tolerancia religiosa dels mogols. Abans de Marc Polo, varis missioners, com [[Giovanni dona Piulen del Carpine]], viajaren com embaixadors a Orient, encara que sense conseguir resultats concrets. Se fa referencia als contactes entre romans i el [[Imperi chinenc]], pero este tambe establi contacte en els romans en anterioritat a la Ruta de la Seda. Un dels primers contactes que tingue Chinenca en Roma fon quan l'emperador [[Ban Chao]] feu una campanya contra els nomadas d'Asia Central i envià a un dels seus colaboradors, [[Ga Yin]], que viajà cap a occident visitant els establiments comercials romans de la costa oriental del Mar Negre. Per tant, el contacte entre Roma i Chinenca era reciproc, pese a que Roma tenia mes informacio sobre Chinenc gracies a la multitut de viages que s'havien fet cap a aquella zona.

Es aixina com se desperta l'interés pels mogols en Europa. A la curiositat per eixos barbars, tinguts fins llavors com sers casi mitologics, se li suma en lo politic la possibilitat d'obtindre un aliat contra l'enemic islamic, una forma mes ventajosa de negociar en Orient en lo economic, i un desig [[Evangelisacio|evangelisadora]], donada la gran tolerancia religiosa dels mogols. Abans de Marc Polo, varis missioners, com [[Giovanni dona Piulen del Carpine]], viajaren com embaixadors a Orient, encara que sense conseguir resultats concrets. Se fa referencia als contactes entre romans i el [[Imperi chinenc]], pero este tambe establi contacte en els romans en anterioritat a la Ruta de la Seda. Un dels primers contactes que tingue Chinenca en Roma fon quan l'emperador [[Ban Chao]] feu una campanya contra els nomadas d'Asia Central i envià a un dels seus colaboradors, [[Ga Yin]], que viajà cap a occident visitant els establiments comercials romans de la costa oriental del Mar Negre. Per tant, el contacte entre Roma i Chinenca era reciproc, pese a que Roma tenia mes informacio sobre Chinenc gracies a la multitut de viages que s'havien fet cap a aquella zona.

== El viage de Niccolò i Maffeo ==

== El viage de Niccolò i Maffeo ==

[[Archiu:Français 2810, fol. 3v, Qubilaï donnant une tablette aux Polo.jpeg|thumb|[[Kublai Kan]] entrega la ''[[paiza]]'' als germans Polo.<br />[[Biblioteca Nacional de França]] (ms. fr. 2810)]]

[[Archiu:Français 2810, fol. 3v, Qubilaï donnant une tablette aux Polo.jpeg|thumb|[[Kublai Kan]] entrega la ''[[paiza]]'' als germans Polo.<br />[[Biblioteca Nacional de França]] (ms. fr. 2810)]]

En una data propenca a 1260 Niccolò i Maffeo decidiren mamprendre viage en l'intencio inicial de comerciar en joyes en el [[kanato]] [[Imperi mogol|mogol]] de la [[Horda d'Or]]. En principi tingueren exit ya que en [[Sarai]], prop del curs inferior del [[Volga]], coneixqueren al [[kan]] [[Berke Kan|Berke]], a qui «regalaren» joyes per les que obtingueren a canvi «presents» pel doble del seu valor,{{Harvnp|Larner|2001|p=62}} pero en juliol de 1261 [[Miquel VIII Paleolec|Miquel Paleolec]] [[Reconquista de Constantinopla|reconquistà Constantinopla]] posant fi al [[Imperi llati]]. El nou [[Emperador bizanti|emperador]] se vengó de tots els mercaderes venecians que pogue capturar i estes circumstancies complicaren el viage de tornada dels Polo a Venecia. La situacio empijorà quan en hivern esclatà la guerra entre l'Horda d'Or i el [[Ilkanato|Ilkanato persa]] de [[Hulagu|Hulegu]], lo que els impedia utilisar la ruta que portava a [[Tabriz]] travessant el [[Cáucaso]], per lo que, despres de permanecer en Sarai un any, partiren cap al nort en direccio a [[Ukek]], des d'a on seguiren viage cap al este i creuaren el [[kanato de Chagatai]] fins aplegar a [[Bujará]], en [[Transoxiana]].{{Harvnp|Larner|2001|p=63}}

En una data propenca a 1260 Niccolò i Maffeo decidiren mamprendre viage en l'intencio inicial de comerciar en joyes en el [[kanato]] [[Imperi mogol|mogol]] de la [[Horda d'Or]]. En principi tingueren exit ya que en [[Sarai]], prop del curs inferior del [[Volga]], coneixqueren al [[kan]] [[Berke Kan|Berke]], a qui «regalaren» joyes per les que obtingueren a canvi «presents» pel doble del seu valor,{{Harvnp|Larner|2001|p=62}} pero en juliol de 1261 [[Miquel VIII Paleolec|Miquel Paleolec]] [[Reconquista de Constantinopla|reconquistà Constantinopla]] posant fi al [[Imperi llati]]. El nou [[Emperador bizanti|emperador]] se vengó de tots els mercaderes venecians que pogue capturar i estes circumstancies complicaren el viage de tornada dels Polo a Venecia. La situacio empijorà quan en hivern esclatà la guerra entre l'Horda d'Or i el [[Ilkanato|Ilkanato persa]] de [[Hulagu|Hulegu]], lo que els impedia utilisar la ruta que portava a [[Tabriz]] travessant el [[Cáucaso]], per lo que, despuix de permanecer en Sarai un any, partiren cap al nort en direccio a [[Ukek]], des d'a on seguiren viage cap al este i creuaren el [[kanato de Chagatai]] fins aplegar a [[Bujará]], en [[Transoxiana]].{{Harvnp|Larner|2001|p=63}}

Quan portaven tres anys en Bujará els germans se unieron a una embaixada d'Hulegu que se dirigia a visitar al [[Gran Kan]] i, despres de un any de viage, aplegaren a la tall de [[Kublai Kan]], encara que no consta en el llibre el lloc a on se trobava en eixe moment.{{Harvnp|Larner|2001|pp=63-64}} Kublai els concedi audiencia i, despres de informar-se de la situacio europea, els demanà que acompanyaren a un dels seus diplomatics en una embaixada al [[Papa]]. En les seues cartes el Kan solicitava al Papa cent homens instruits en les [[Arts lliberals|set arts lliberals]], potser com missioners o tal volta com administradors de les seues noves possessions en [[Chinenca]], i oli de la llantia del [[Sant Vas]] de [[Jerusalén]], possiblement com amulet per a les seues esposes [[Cristianisme|cristianes]].{{Harvnp|Larner|2001|pp=64-65}} Per a la tornada, el Kan els proporcionà una ''[[paiza]]'', una pastilla de [[or]] que autorisava als seus portadors a servir-se del ''[[Yam (mogol)|yam]]'', el servici de [[Correu a cavalls|postes]] [[mogol (etnia)|mogol]]. El ''yam'' era altament eficient per a l'epoca aixina que semblen escessius els tres anys que asseguren haver torbat en aplegar al port de [[Ayas|Fanzelles]], en [[Regne armeni de Cilicia|Armenia Menor]]. Alli s'enteraren de la mort del papa [[Climent IV]], lo que situa la seua aplegada molt provablement en 1269. Continuaren viage fins [[Acre (Israel)|Acre]] a on afirmen haver-se reunit en el llavors [[archidiácono]] [[Gregori X|Tedaldo Visconti]],{{refn|group=lower-alpha|No obstant, Visconti no estigue en la zona fins 1271 i, de fet, el llibre situa l'aplegada d'abdos a Acre en 1260. Aixina mateixa la duracio alguna cosa exagerada de certes etapes pot no ser mes que un recurs lliterari per a remarcar les dificultats del viage. La cronologia es un dels molts aspectes confusos de l'obra.{{Harvnp|Larner|2001|p=65}}}} i des de cuyo port retornaren a [[Venecia]] per a esperar l'eleccio d'un nou papa. Alli se reuni Niccolò en el seu fill Marc quan, segons el llibre, contava quinze anys, lo que permet fixar la seua data de naiximent.{{Harvnp|Larner|2001|pp=65-66}}

Quan portaven tres anys en Bujará els germans se unieron a una embaixada d'Hulegu que se dirigia a visitar al [[Gran Kan]] i, despuix de un any de viage, aplegaren a la tall de [[Kublai Kan]], encara que no consta en el llibre el lloc a on se trobava en eixe moment.{{Harvnp|Larner|2001|pp=63-64}} Kublai els concedi audiencia i, despuix de informar-se de la situacio europea, els demanà que acompanyaren a un dels seus diplomatics en una embaixada al [[Papa]]. En les seues cartes el Kan solicitava al Papa cent homens instruits en les [[Arts lliberals|set arts lliberals]], potser com missioners o tal volta com administradors de les seues noves possessions en [[Chinenca]], i oli de la llantia del [[Sant Vas]] de [[Jerusalén]], possiblement com amulet per a les seues esposes [[Cristianisme|cristianes]].{{Harvnp|Larner|2001|pp=64-65}} Per a la tornada, el Kan els proporcionà una ''[[paiza]]'', una pastilla de [[or]] que autorisava als seus portadors a servir-se del ''[[Yam (mogol)|yam]]'', el servici de [[Correu a cavalls|postes]] [[mogol (etnia)|mogol]]. El ''yam'' era altament eficient per a l'epoca aixina que semblen escessius els tres anys que asseguren haver torbat en aplegar al port de [[Ayas|Fanzelles]], en [[Regne armeni de Cilicia|Armenia Menor]]. Alli s'enteraren de la mort del papa [[Climent IV]], lo que situa la seua aplegada molt provablement en 1269. Continuaren viage fins [[Acre (Israel)|Acre]] a on afirmen haver-se reunit en el llavors [[archidiácono]] [[Gregori X|Tedaldo Visconti]],{{refn|group=lower-alpha|No obstant, Visconti no estigue en la zona fins 1271 i, de fet, el llibre situa l'aplegada d'abdos a Acre en 1260. Aixina mateixa la duracio alguna cosa exagerada de certes etapes pot no ser mes que un recurs lliterari per a remarcar les dificultats del viage. La cronologia es un dels molts aspectes confusos de l'obra.{{Harvnp|Larner|2001|p=65}}}} i des de cuyo port retornaren a [[Venecia]] per a esperar l'eleccio d'un nou papa. Alli se reuni Niccolò en el seu fill Marc quan, segons el llibre, contava quinze anys, lo que permet fixar la seua data de naiximent.{{Harvnp|Larner|2001|pp=65-66}}

=== Ruta seguida ===

=== Ruta seguida ===

L'eleccio del nou papa se retardava (acabaria sent la mes prolongada de l'historia) aixina que Niccolò i Maffeo iniciaren el viage de tornada a la tall de [[Kublai Kan]] en 1271, pero esta volta acompanyats per Marc, que ya tenia desset anys. Aplegaren a [[Acre (Israel)|Acre]], a on se trobaren de nou en Tedaldo Visconti, que potser estava alli en relacio en la [[Novena Creuada|creuada]] en la que estava embarcat el futur rei [[Eduart I d'Anglaterra]]. Despres de desviar-se a [[Jerusalén]] per a fer-se en l'oli de la llantia del [[Sant Vas]], seguiren viage fins [[Ayas|Fanzelles]] a on s'enteraren de que l'eleccio papal havia recaigut precisament en Tedaldo Visconti, que adoptà el nom de [[Gregori X]]. Retornaren d'immediat a Acre, en una [[galera]] facilitada pel rei [[Lleo II d'Armeni|Lleo III]] de [[Regne armeni de Cilicia|Armenia Menor]], a on Visconti els facilità noves credencials ademes de fer que els acompanyaren dos flares [[Orde de Predicadors|dominics]], encara que estos pronte abandonaren el llarc viage.{{Harvnp|Larner|2001|pp=71-72}}

L'eleccio del nou papa se retardava (acabaria sent la mes prolongada de l'historia) aixina que Niccolò i Maffeo iniciaren el viage de tornada a la tall de [[Kublai Kan]] en 1271, pero esta volta acompanyats per Marc, que ya tenia desset anys. Aplegaren a [[Acre (Israel)|Acre]], a on se trobaren de nou en Tedaldo Visconti, que potser estava alli en relacio en la [[Novena Creuada|creuada]] en la que estava embarcat el futur rei [[Eduart I d'Anglaterra]]. Despres de desviar-se a [[Jerusalén]] per a fer-se en l'oli de la llantia del [[Sant Vas]], seguiren viage fins [[Ayas|Fanzelles]] a on s'enteraren de que l'eleccio papal havia recaigut precisament en Tedaldo Visconti, que adoptà el nom de [[Gregori X]]. Retornaren d'immediat a Acre, en una [[galera]] facilitada pel rei [[Lleo II d'Armeni|Lleo III]] de [[Regne armeni de Cilicia|Armenia Menor]], a on Visconti els facilità noves credencials ademes de fer que els acompanyaren dos flares [[Orde de Predicadors|dominics]], encara que estos pronte abandonaren el llarc viage.{{Harvnp|Larner|2001|pp=71-72}}

Marc pronte se guanyà el favor de Kublai Kan, fent-li el seu conseller. Poc despres Marc passà a ser emissari del [[Kan]], qui li donaria diversos destins a lo llarc dels anys. En els seus desset anys de servici al Kan, Marc Polo, aplegà a coneixer les vastes regions de [[Chinenca]] i els numerosos guanys de la civilisacio chinenca, molts dels quals eren mes alvançats que els contemporaneus europeus.

Marc pronte se guanyà el favor de Kublai Kan, fent-li el seu conseller. Poc despuix Marc passà a ser emissari del [[Kan]], qui li donaria diversos destins a lo llarc dels anys. En els seus desset anys de servici al Kan, Marc Polo, aplegà a coneixer les vastes regions de [[Chinenca]] i els numerosos guanys de la civilisacio chinenca, molts dels quals eren mes alvançats que els contemporaneus europeus.

Quan una embaixada del rei de Persia li solicita a Kublai Kan una princesa per al rei, els Polo l'acompanyen, decidint retornar a Venecia.

Quan una embaixada del rei de Persia li solicita a Kublai Kan una princesa per al rei, els Polo l'acompanyen, decidint retornar a Venecia.

A la seua tornada de Chinenca en [[1295]] (escoltant a una princesa chinenca cridada Kokacín), la familia de Marc Polo s'establi en [[Venecia]] a on se converti en una sensacio i atrague a multitut d'oyents, que a dures penes creïen les seues histories sobre la lluntana Chinenca.

A la seua tornada de Chinenca en [[1295]] (escoltant a una princesa chinenca cridada Kokacín), la familia de Marc Polo s'establi en [[Venecia]] a on se converti en una sensacio i atrague a multitut d'oyents, que a dures penes creïen les seues histories sobre la lluntana Chinenca.

No està clar com aplegà Marc a la preso [[Republica de Génova|genovesa]] a on se relata que en 1298 coneixque a «[[Rustichello de Chafa|Rusticiaus]]» de [[Republica de Chafa|Chafa]]. En la primera mitat del {{SEGLE|XIV|d|s|1}} en la seua obra ''Imago Mundi seu Chronica'', el flare [[Orde de Predicadors|dominic]] [[Jacopo d'Acqui]] afirmà que Marc fon fet presoner en 1296 despres de una batalla maritima entre mercaderes genovesos i venecians en les rodalies de [[Ayas|Fanzelles]], encara que la data real de la batalla correspon a 1294, l'any anterior a l'aplegada de Marc a Venecia. De [[Giovanni Battista Ramusio|Giambattista Ramusio]], en el {{SEGLE|XVI|d|s|1}}, procedix la versio que situa l'orige de l'empresonament en la [[Batalla de Curzola|batalla naval de Curzola]], la gran derrota veneciana que tingue lloc en setembre de 1298, encara que la data deixa escaso marge per a que fora traslladat a Génova, coneixquera a Rustichello i abdos escomençaren a redactar el seu llibre. Potser resultà capturat en algun atre enfrontament de menor importancia en torn a eixes dates, pero en qualsevol cas degue ser deslliurat despres de la ratificacio del tractat de pau entre Génova i Venecia en juliol de 1299.{{refn|group=lower-alpha|El tractat se firmà en maig de 1299.{{Harvnp|Norwich|2003|p=229}}}}{{Harvnp|Larner|2001|pp=76-77}}

No està clar com aplegà Marc a la preso [[Republica de Génova|genovesa]] a on se relata que en 1298 coneixque a «[[Rustichello de Chafa|Rusticiaus]]» de [[Republica de Chafa|Chafa]]. En la primera mitat del {{SEGLE|XIV|d|s|1}} en la seua obra ''Imago Mundi seu Chronica'', el flare [[Orde de Predicadors|dominic]] [[Jacopo d'Acqui]] afirmà que Marc fon fet presoner en 1296 despuix de una batalla maritima entre mercaderes genovesos i venecians en les rodalies de [[Ayas|Fanzelles]], encara que la data real de la batalla correspon a 1294, l'any anterior a l'aplegada de Marc a Venecia. De [[Giovanni Battista Ramusio|Giambattista Ramusio]], en el {{SEGLE|XVI|d|s|1}}, procedix la versio que situa l'orige de l'empresonament en la [[Batalla de Curzola|batalla naval de Curzola]], la gran derrota veneciana que tingue lloc en setembre de 1298, encara que la data deixa escaso marge per a que fora traslladat a Génova, coneixquera a Rustichello i abdos escomençaren a redactar el seu llibre. Potser resultà capturat en algun atre enfrontament de menor importancia en torn a eixes dates, pero en qualsevol cas degue ser deslliurat despuix de la ratificacio del tractat de pau entre Génova i Venecia en juliol de 1299.{{refn|group=lower-alpha|El tractat se firmà en maig de 1299.{{Harvnp|Norwich|2003|p=229}}}}{{Harvnp|Larner|2001|pp=76-77}}

Es possible que, com era habitual en Génova, la «preso» consistira en estar confinat en casa d'alguna familia, pero en qualsevol cas Marc passà els pocs mesos de la seua tancada dictant a Rustichello un detallat relat dels seus viages per les llavors desconegudes regions de [[Extrem Orient]]. El manuscrit original, provablement escrit en [[Idioma occita|frances antic]] o [[Idioma francoitaliano|francoitaliano]], no ha sobrevixcut, pero el llibre,{{Harvnp|Larner|2001|pp=79-80}} ''Il milione'' (‘El millo’, mes conegut en [[Idioma espanyol|espanyol]] com ''[[Els viages de Marc Polo]]'' o ''Llibre de les maravelles'') tingue rapit exit fon i traduit pronte a moltes llengües europees. Estes traduccions, fins i tot les mes tempranas, son sovint prou diferents entre sí i contenen numerosos detalls contradictoris i controvertits.{{Harvnp|Larner|2001|p=266}}

Es possible que, com era habitual en Génova, la «preso» consistira en estar confinat en casa d'alguna familia, pero en qualsevol cas Marc passà els pocs mesos de la seua tancada dictant a Rustichello un detallat relat dels seus viages per les llavors desconegudes regions de [[Extrem Orient]]. El manuscrit original, provablement escrit en [[Idioma occita|frances antic]] o [[Idioma francoitaliano|francoitaliano]], no ha sobrevixcut, pero el llibre,{{Harvnp|Larner|2001|pp=79-80}} ''Il milione'' (‘El millo’, mes conegut en [[Idioma espanyol|espanyol]] com ''[[Els viages de Marc Polo]]'' o ''Llibre de les maravelles'') tingue rapit exit fon i traduit pronte a moltes llengües europees. Estes traduccions, fins i tot les mes tempranas, son sovint prou diferents entre sí i contenen numerosos detalls contradictoris i controvertits.{{Harvnp|Larner|2001|p=266}}

Existix una versio alternativa i minoritaria que considera la colaboracio de Marc Polo i Rustichello en la preso de Génova com una ficcio.{{Harvnp|Wehr|1993|p=320}} En este cas la versio de Rustichello seria la traduccio al frances d'un text escrit originariament per Marc en [[Idioma véneto|venecia]], un manuscrit que tambe s'hauria perdut cuya versio conservada mes proxima seria la traduccio al [[llati]] realisada entre 1310 i 1317 pel dominic [[Francesco Pipino]]. Rustichello hauria escrit l'obra per al rei [[Eduart I d'Anglaterra]] qui, en la seua condicio de [[Creuades|creuat]], tindria gran interés en senyes sobre Asia i Orient.{{Harvnp|Larner|2001|pp=87-88}}

Existix una versio alternativa i minoritaria que considera la colaboracio de Marc Polo i Rustichello en la preso de Génova com una ficcio.{{Harvnp|Wehr|1993|p=320}} En este cas la versio de Rustichello seria la traduccio al frances d'un text escrit originariament per Marc en [[Idioma véneto|venecia]], un manuscrit que tambe s'hauria perdut cuya versio conservada mes proxima seria la traduccio al [[llati]] realisada entre 1310 i 1317 pel dominic [[Francesco Pipino]]. Rustichello hauria escrit l'obra per al rei [[Eduart I d'Anglaterra]] qui, en la seua condicio de [[Creuades|creuat]], tindria gran interés en senyes sobre Asia i Orient.{{Harvnp|Larner|2001|pp=87-88}}

Marc Polo mori, despres de redactar testament, entre la posada del sol i la mijanit del dumenge [[8 de giner]] de [[1324]],{{Harvnp|Larner|2001|p=78}} data que podria correspondre al [[9 de giner]] degut a la llei veneciana que fixava el final del dia en el moment de la posada del sol.<ref name=Bergreen/> Fon soterrat en la [[Iglesia de Sant Llorenç (Venecia)|iglesia de Sant Llorenç]], a on tambe reposaven els restants de son pare, Niccolò,{{Harvnp|Larner|2001|p=78}} encara que el seu sarcofac desapareixque durant les obres de reconstruccio en 1592.{{Harvnp|Norwich|2003|p=228}}

Marc Polo mori, despuix de redactar testament, entre la posada del sol i la mijanit del dumenge [[8 de giner]] de [[1324]],{{Harvnp|Larner|2001|p=78}} data que podria correspondre al [[9 de giner]] degut a la llei veneciana que fixava el final del dia en el moment de la posada del sol.<ref name=Bergreen/> Fon soterrat en la [[Iglesia de Sant Llorenç (Venecia)|iglesia de Sant Llorenç]], a on tambe reposaven els restants de son pare, Niccolò,{{Harvnp|Larner|2001|p=78}} encara que el seu sarcofac desapareixque durant les obres de reconstruccio en 1592.{{Harvnp|Norwich|2003|p=228}}

== La veracitat del viage ==

== La veracitat del viage ==