124 431
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 34:
Llínea 34: − + − + − + − + − A poc a poc la cort valenciana era un foc d'intelectuals i cortesans. + − + − + Llínea 56:
Llínea 56: − + −
→Ambient cortesà
=== Ambient cortesà ===
=== Ambient cortesà ===
La seua formació cultural, va ser decisiva per a crear un ambient cortesà en la Valéncia del [[segle XVI]] ya que, si be la cort imperial de [[Carles V del Sacre Imperi Romà|Carlos V]], net del seu primer espós, era itinerant, en [[Valéncia]] i baix la protecció de l'última reina d'[[Aragó]], es va crear una cort estable seguint l'eixemple de les italianes del seu moment; va florir entre dames i cavallers la poesia, l'humanisme, la diversió, inclús els problemes polítics van prendre un cert tint cultural.
La seua formació cultural, va ser decisiva per a crear un ambient cortesà en la Valéncia del [[segle XVI]] ya que, si be la cort imperial de [[Carles V del Sacre Imperi Romà|Carlos V]], net del seu primer espós, era itinerant, en [[Valéncia]] i baix la protecció de l'última reina d'[[Aragó]], es va crear una cort estable seguint l'eixemple de les italianes del seu moment; va florir entre dames i cavallers la poesia, l'humanisme, la diversió, inclús els problemes polítics varen prendre un cert tint cultural.
Esta va ser una de les claus per a situar a [[Valéncia]] en l'òrbita europea de la seua época, i perque la cort virreinal es relacionara en atres corts europees.
Esta va ser una de les claus per a situar a [[Valéncia]] en l'òrbita europea de la seua época, i perque la cort virreinal es relacionara en atres corts europees.
Carles I va facilitar la boda de [[Ferrando d'Aragó, duc de Calabria|Ferrando d'Aragó]], fill del rei [[Frederic I de Nàpols]], en la reina [[Germana de Foix|Na Germana]], abdós van entrar per la porta de [[Sant Vicent]] a [[Valéncia]] com a virreis el [[28 de novembre]] de [[1526]] i en la Catedral van jurar el seu càrrec.
Carles I va facilitar la boda de [[Ferrando d'Aragó, duc de Calabria|Ferrando d'Aragó]], fill del rei [[Frederic I de Nàpols]], en la reina [[Germana de Foix|Na Germana]], abdós varen entrar per la porta de [[Sant Vicent]] a [[Valéncia]] com a virreis el [[28 de novembre]] de [[1526]] i en la Catedral varen jurar el seu càrrec.
La formació i personalitat d'abdós va fer que el '''Palau Real de Valéncia''' fora una de les residències més riques d'[[Espanya]]. Aixina els elogis que dedica l'alemà Jerónimo Münzer en [[1494]], descrivint de la bellea dels seus jardins, alcasser i numeroses estades, es van quedar curtes davant de les reformes i abundants canvis introduïts pel matrimoni Germànica-Calàbria.
La formació i personalitat d'abdós va fer que el '''Palau Real de Valéncia''' fora una de les residències més riques d'[[Espanya]]. Aixina els elogis que dedica l'alemà Jerónimo Münzer en [[1494]], descrivint de la bellea dels seus jardins, alcasser i numeroses estades, es varen quedar curtes davant de les reformes i abundants canvis introduïts pel matrimoni Germànica-Calàbria.
Al morir la destronada reina de Nàpols, [[Isabel de Balzo]], mare del duc de Calàbria, van arribar les infantes Julia i Isabel i, en elles tota una tall de dames que encara que no tingueren una gran influència en la cort, representaven en la seua llengua i costums una influència forastera en les gents i ambient.
Al morir la destronada reina de Nàpols, [[Isabel de Balzo]], mare del duc de Calàbria, varen arribar les infantes Julia i Isabel i, en elles tota una cort de dames que encara que no tingueren una gran influència en la cort, representaven en la seua llengua i costums una influència forastera en les gents i ambient.
Poc a poc la cort valenciana era un foc d'intelectuals i cortesans.
Cal destacar entre moltes atres coses, l'enorme biblioteca que va reunir el Duc i de la que dona fe Claude de Bronseval [[1532]]:
Cal destacar entre moltes atres coses, l'enorme biblioteca que va reunir el Duc i de la que dona fe Claude de Bronseval [[1532]]:
{{cita| “... el virrei que estava llavors en el seu estudi ho va rebre en cortesia. Hi havia allí més de doscents volums, perqué era extraordinàriament amant de la lliteratura...”.}} Els fondos van ser saquejats per alguns de que havien participat en la seua destrucció, com el propi arquitecte a les órdens del general [[Joaquín Blake]], i també pels francesos darrere de la seua entrada en la ciutat.}}
{{cita| “... el virrei que estava llavors en el seu estudi ho va rebre en cortesia. Hi havia allí més de doscents volums, perqué era extraordinàriament amant de la lliteratura...”.}} Els fondos varen ser saquejats per alguns de que havien participat en la seua destrucció, com el propi arquitecte a les órdens del general [[Joaquín Blake]], i també pels francesos darrere de la seua entrada en la ciutat.}}
En la cort es parlaven distintes llengües ademés de les autòctones, aixina trobem al senyor [[Luis Milà]] destacat a més de per la seua faceta de músic, per les seues obres. L'obra més important de Milà, relacionada en la cort del duc de Calàbria i Na Germana, és la que en [[1561]] va imprimir Juan de Arcos en [[Valéncia]]; es tracta del Llibre intitulat El Cortesà, on exponen "el que ha de tindre per regles i pràctica, repartit per jornades", inspirada en El Cortesà de [[Baltasar de Castiglione]]. Dedicada a [[Felip II]], l'autor manifesta el seu propòsit de donar consells tant en al forma de parlar com de presentar-se tots els personages d'aquella cort virreinal.
En la cort es parlaven distintes llengües ademés de les autòctones, aixina trobem al senyor [[Luis Milà]] destacat ademés de per la seua faceta de músic, per les seues obres. L'obra més important de Milà, relacionada en la cort del duc de Calàbria i Na Germana, és la que en [[1561]] va imprimir Juan de Arcos en [[Valéncia]]; es tracta del Llibre intitulat El Cortesà, a on exponen "el que ha de tindre per regles i pràctica, repartit per jornades", inspirada en El Cortesà de [[Baltasar de Castiglione]]. Dedicada a [[Felip II]], l'autor manifesta el seu propòsit de donar consells tant en al forma de parlar com de presentar-se tots els personages d'aquella cort virreinal.
{{cita|“fent que parlen en la nostra llengua valenciana com ells parlaven, perqué molts que han escrit gastaren per a escriure diverses llengües, per a be representar lo natural de cada u”}}
{{cita|“fent que parlen en la nostra llengua valenciana com ells parlaven, perqué molts que han escrit gastaren per a escriure diverses llengües, per a be representar lo natural de cada u”}}
Es tracta d'un testimoni d'aquella vida cortesana en la [[Valéncia]] del [[sigle XVI]].
Es tracta d'un testimoni d'aquella vida cortesana en la [[Valéncia]] del [[sigle XVI]].
Trobem també a [[Juan Fernández d'Heredia]], alguna de les composicions del qual figuren en el Cançoner General de [[Hernando del Castillo]] ([[Valéncia]], [[1509]]), i que versificava igualment en castellà i [[valencià]]; El poeta [[Francisco Gilabert de Fenollet]], més conegut per [[Francesc Fenollet]], a més d'un infinitat de cortesans que apareixen en les obres citades, als que hauria d'afegir-se el complement de tota cort: dos bufons: el català que es feya cridar “canonge Ester”, agut i sempre en contínua baralla en “Gilot”, l'atre bufó.
Trobem també a [[Juan Fernández d'Heredia]], alguna de les composicions del qual figuren en el Cançoner General de [[Hernando del Castillo]] ([[Valéncia]], [[1509]]), i que versificava igualment en castellà i [[valencià]]; El poeta [[Francisco Gilabert de Fenollet]], més conegut per [[Francesc Fenollet]], ademés d'un infinitat de cortesans que apareixen en les obres citades, als que hauria d'afegir-se el complement de tota cort: dos bufons: el català que es feya cridar “canonge Ester”, agut i sempre en contínua baralla en “Gilot”, l'atre bufó.
== Recorts del Palau ==
== Recorts del Palau ==