Diferència entre les revisions de "Verps incoatius"
(Pàgina nova, en el contingut: « Se dice verbos incoativos, en morfolochía lingüistica, a los verbos que en latercera conchugación y en la segunda conchugación presentan morfemas verbals ...».) |
(Sense diferències)
|
Revisió de 23:48 11 gin 2015
Se dice verbos incoativos, en morfolochía lingüistica, a los verbos que en latercera conchugación y en la segunda conchugación presentan morfemas verbals irregulars con una -ix- (se pronuncia -ix- en aragonés oriental y -x- en aragonés occidental). Estos verbos etimolochicament marcaban lo principio d'una acción u comportamiento, encara que en a luenga actual muitos d'ellos perdioron este significato Els verps incoatius son els verps que presenten morfemes verbals irregulars en una ix- en la primera, segona i tercera forma del singular i la tercera del plural dels present d'indicatiu i subjuntiu.
Alguns verps d'a conjugació que termina en -er son naixer, creixe, mereixer i pareixer.
Verps de la conjugació en -ir que no se conjuguen com incoatius son pocs: bullir, collir, cosir, eixir, fugir, morir,obrir, omplir, sentir, tossir, alguns com tossir i cosir son irregulars con canvi d'O a U.
| Present d'indicativo | Present de subchuntivo |
| Servixsc | Servixca |
| Servixes | Servixques |
| Servix | Servixca |
| Servim | Servim |
| Serviu | Serviu |
| Servixen | Servixquen |