Diferència entre les revisions de "José Guardiola Picó"
m |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Casa Alberola, Alacant.JPG|thumb|230px|La [[Casa Alberola]], obra de José Guardiola Picó (1891)]] | [[Image:Casa Alberola, Alacant.JPG|thumb|230px|La [[Casa Alberola]], obra de José Guardiola Picó (1891)]] | ||
| − | '''José Guardiola Picó''' ([[Alacant]], [[1836]]-''ibid.'', [[1909]]) fon un [[arquitecte]] [[ | + | '''José Guardiola Picó''' ([[Alacant]], [[1836]]-''ibid.'', [[1909]]) fon un [[arquitecte]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], tio del també arquitecte [[Francisco Fajardo Guardiola]].<ref>Martínez Medina, A. (1998). Arquitectura de la ciudad de Alicante, 1923-1943. La aventura de la Modernidad. Alacant: Institut de Cultura Juan Gil-Albert, Colege d'Arquitectes d'Alacant. p. 428. ISBN 84-7784-304-X.</ref> |
| − | Fon arquitecte municipal de la ciutat d'Alacant durant | + | Fon arquitecte municipal de la ciutat d'Alacant durant vora quaranta anys, encara que en interrupcions.<ref name = Varela>Varela Botella, Santiago (2001). Obra de los Arquitectos en Alicante. Alacant: Institut Alacantí de Cultura "Juan Gil-Albert". p. 288. ISBN 84-7784/863-7</ref> La seua obra és de gran importància en el desenroll urbanístic de la ciutat, sent un impulsor d'obres necessaries en Alacant per a la seua adequació a la modernitat higienista.<ref>Vicente Ramos (1979). Crónica de la provincia de Alicante (1808-1870). Alacant.</ref> |
A finals del [[segle XIX]] dissenyà el barri de [[Benalúa]], que portà a terme la Societat Els Dèu Amics, de la qual era un dels socis i a on té carrer dedicat. | A finals del [[segle XIX]] dissenyà el barri de [[Benalúa]], que portà a terme la Societat Els Dèu Amics, de la qual era un dels socis i a on té carrer dedicat. | ||
Revisió de 21:45 6 nov 2014
José Guardiola Picó (Alacant, 1836-ibid., 1909) fon un arquitecte valencià, tio del també arquitecte Francisco Fajardo Guardiola.[1]
Fon arquitecte municipal de la ciutat d'Alacant durant vora quaranta anys, encara que en interrupcions.[2] La seua obra és de gran importància en el desenroll urbanístic de la ciutat, sent un impulsor d'obres necessaries en Alacant per a la seua adequació a la modernitat higienista.[3]
A finals del segle XIX dissenyà el barri de Benalúa, que portà a terme la Societat Els Dèu Amics, de la qual era un dels socis i a on té carrer dedicat.
El llegat de les seues obres se pot contemplar en molts punts de la ciutat d'Alacant, des de el passeig dels Martirs (actual Esplanada d'Espanya), el port d'Alacant, la plaça Nova o la plaça de bous.
Es autor de diversos llibres de la seua especialitat, part d'ells formats d'artículs breus publicats en la prensa local.[2]
Obres
- Memoria higiénica de Alicante (1894) en colaboració en Esteban Sánchez Santana
- Reforma en Alicante para el siglo XX (1895)
- Cuestionario propuesto por el Excmo. Señor Ministro de la Gobernación (1895)
- Alicante en el siglo venidero (1897)
Referències
- ↑ Martínez Medina, A. (1998). Arquitectura de la ciudad de Alicante, 1923-1943. La aventura de la Modernidad. Alacant: Institut de Cultura Juan Gil-Albert, Colege d'Arquitectes d'Alacant. p. 428. ISBN 84-7784-304-X.
- ↑ 2,0 2,1 Varela Botella, Santiago (2001). Obra de los Arquitectos en Alicante. Alacant: Institut Alacantí de Cultura "Juan Gil-Albert". p. 288. ISBN 84-7784/863-7
- ↑ Vicente Ramos (1979). Crónica de la provincia de Alicante (1808-1870). Alacant.
Enllaços externs
- Arquitecto Don José Guardiola Picó (en castellà)