Canvis

[[Archiu: Marie-noble-portrait-600.jpg|thumb|left|Retrat de Marie el 1903]]

[[Archiu: Marie-noble-portrait-600.jpg|thumb|left|Retrat de Marie el 1903]]

El  primer pas era l'elecció del tema de la seua tesis. Després d'analisar en el seu marit, tots dos van decidir centrar-se en els treballs del físic [[Henri Becquerel]]. El 1896, Becquerel va descobrir que les sals d'[[urani]] emeten raigs X que s'assemblaven als raigs en el seu poder de penetració. Ell va demostrar que esta radiació, a diferència de la [[fosforescència]], no depenen d'una font externa d'[[energia]], sinó que semblava sorgir espontàneament del propi urani. Becquerel descobrí, en realitat, la radioactivitat. Aquest treball estava relacionat en el recent descobriment dels [[raigs X]] per part del físic [[Wilhelm Röntgen]]. Marie Curie s'interessà per estos treballs i, en l'ajuda del seu marit, va decidir investigar la naturalesa de les radiacions que produïen les sals d'urani.  

El  primer pas era l'elecció del tema de la seua tesis. Després d'analisar en el seu marit, els dos varen decidir centrar-se en els treballs del físic [[Henri Becquerel]]. En l'any [[1896]], Becquerel va descobrir que les sals d'[[urani]] emeten raigs X que s'assemblaven als raigs en el seu poder de penetració. Ell va demostrar que esta radiació, a diferència de la [[fosforescència]], no depenen d'una font externa d'[[energia]], sinó que semblava sorgir espontàneament del propi urani. Becquerel descobrí, en realitat, la radioactivitat. Este treball estava relacionat en el recent descobriment dels [[raigs X]] per part del físic [[Wilhelm Röntgen]]. Marie Curie s'interessà per estos treballs i, en l'ajuda del seu marit, va decidir investigar la naturalea de les radiacions que produïen les sals d'urani.  

Marie va usar una tècnica molt interessant per a investigar les mostres. Quinze anys abans, el seu marit i el seu germà havien inventat l'[[electroscopi]], un aparell per mesurar els corrents [[electricitat|elèctrics]] molt baixes. Utilisant l'electroscopi Marie va descobrir que els raigs d'urani provoquen que l'aire del voltant de la mostra condueixin l'electricitat.<ref>{{ref-publicació|article = Marie Curie and the Science of Radioactivity| url =http://www.aip.org/history/curie/resbr1.htm}}</ref> El seu primer resultat utilitzant aquesta tècnica fou la conclusió que l'activitat dels compostos d'urani només depenia de la quantitat present d'urani. Havia demostrat que la radiació no era el resultat d'una interacció entre les [[molècules]], sinó que havia de provenir del propi [[àtom]]. En termes científics, aquesta va ser la peça més important de la tasca que va dur a terme.<ref>Robert Reid. ''Marie Curie'', p. 61–63.</ref>

Marie va usar una tècnica molt interessant per a investigar les mostres. Quinze anys abans, el seu marit i el seu germà havien inventat l'[[electroscopi]], un aparell per mesurar les corrents [[electricitat|elèctrics]] molt baixes. Utilisant l'electroscopi Marie va descobrir que els raigs d'urani provoquen que l'aire del voltant de la mostra condueixin l'electricitat.<ref>{{ref-publicació|article = Marie Curie and the Science of Radioactivity| url =http://www.aip.org/history/curie/resbr1.htm}}</ref> El seu primer resultat utilisant esta tècnica fon la conclusió de que l'activitat dels compostos d'urani només depenia de la quantitat present d'urani. Havia demostrat que la radiació no era el resultat d'una interacció entre les [[molècules]], sinó que havia de provenir del propi [[àtom]]. En tèrmens científics, esta va ser la peça més important de la tasca que va dur a terme.<ref>Robert Reid. ''Marie Curie'', p. 61–63.</ref>

En els seus estudis sistemàtics, Marie havia inclòs dos minerals d'urani: la [[uraninita|pechblenda]] i la [[torbernita]]. L'electroscopi va mostrar que la pechblenda era quatre vegades més activa que el propi urani, i la torbernita, dos vegades més activa. Marie va arribar a la conclusió que si eren correctes els seus resultats anteriors en els que establia una relació entre la quantitat d'urani i la seva activitat, llavors aquests dos minerals que contenen petites quantitats d'alguna altra substància, són molt més actius que el propi urani.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 63–64.</ref> Reid, en la seva biografia, afirma:

En els seus estudis sistemàtics, Marie havia inclòs dos minerals d'urani: la [[uraninita|pechblenda]] i la [[torbernita]]. L'electroscopi va mostrar que la pechblenda era quatre vegades més activa que el propi urani, i la torbernita, dos vegades més activa. Marie va arribar a la conclusió que si eren correctes els seus resultats anteriors en els que establia una relació entre la quantitat d'urani i la seva activitat, llavors esos dos minerals que contenen chicotetes quantitats d'alguna atra substància, són molt més actius que el propi urani.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 63–64.</ref> Reid, en la seua biografia, afirma:

[[Fitxer:Pierre and Marie Curie.jpg|thumb|Pierre i Marie Curie al seu laboratori de París, un mica abans de 1907]]

[[Fitxer:Pierre and Marie Curie.jpg|thumb|Pierre i Marie Curie en el seu laboratori de París, una miqueta abans de 1907]]

{{cita|La idea era la seva, ningú no la va ajudar a formular-la, i encara que ella ho va consultar al seu marit per a la seva opinió, es va establir clarament que era la propietària de la mateixa. Aquest fet, més tard, queda registrat en dues ocasions en la seva biografia, que va consultar al seu marit per assegurar que no hi havia cap possible ambigüitat. És probable que ja en aquesta primerenca etapa de la seva carrera [ella] es va adonar que ... a molts científics els resulta difícil creure que una dona pogués ser capaç d'una obra original com la què ella estava involucrada.|R. Reid, ''Marie Curie'', p. 64.}}

{{cita|La idea era la seua, ningú la va ajudar a formular-la, i encara que ella ho va consultar al seu marit per a la seua opinió, es va establir clarament que era la propietària de la mateixa. Este fet, més tart, queda registrat en dos ocasions en la seua biografia, que va consultar al seu marit per assegurar que no hi havia cap possible ambigüitat. És probable que ya en esta primerenca etapa de la seua carrera [ella] es va adonar que ... a molts científics els resulta difícil creure que una dona poguera ser capaç d'una obra original com en la què ella estava involucrada.|R. Reid, ''Marie Curie'', p. 64.}}

En la seva recerca sistemàtica d'altres substàncies a més de les sals d'urani que emeten radiació, Curie va descobrir que l'element [[tori]] era, igualment, radioactiu. Era molt conscient de la importància de publicar els seus descobriments en rapidesa i per tant n'establí la seva prioritat. Curie va escollir la via ràpida de la publicació. El seu paper, donant una breu i simple explicació del seu treball, va ser presentat per a l'Acadèmia de Ciències el 12 d'abril de 1898, pel seu antic professor, Gabriel Lippmann.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 64–65.</ref>  

En la seua recerca sistemàtica d'atres substàncies ademés de les sals d'urani que emeten radiació, Curie va descobrir que l'element [[tori]] era, igualment, radioactiu. Era molt conscient de l'importància de publicar els seus descobriments en rapidea i per tant n'establí la seua prioritat. Curie va escollir la via ràpida de la publicació. El seu paper, donant una breu i simple explicació del seu treball, va ser presentat per a l'Acadèmia de Ciències el [[12 d'abril]] de [[1898]], pel seu antic professor, Gabriel Lippmann.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 64–65.</ref>  

Tot i així, igual que [[Silvanus Thompson]] havia estat criticat durament per Becquerel per l'atribució de descobriments, Marie Curie va ser qüestionada en la cursa per explicar la seva descoberta que el tori emet raigs de la mateixa manera com l'urani. Dos mesos abans, [[Gerhard Schmidt]] havia publicat la seva pròpia conclusió a Berlín.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 65.</ref><ref>Aquests descobriments múltiples independents, de fet, sembla que són una regla més habitual del que es pot suposar tant en [[ciència]] com en [[tecnologia]].</ref>  

Encara aixina, igual que [[Silvanus Thompson]] havia segut criticat durament per Becquerel per l'atribució de descobriments, Marie Curie va ser qüestionada en la cursa per explicar la seua descoberta que el tori emet raigs de la mateixa manera com l'urani. Dos mesos abans, [[Gerhard Schmidt]] havia publicat la seua pròpia conclusió en Berlín.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 65.</ref><ref>Este descobriments múltiples independents, de fet, sembla que són una regla més habitual de lo que es pot supondre tant en [[ciència]] com en [[tecnologia]].</ref>  

Ningú més en el món de la física, es va adonar del que Curie havia descrit en una frase dels seus apunts, en la que observava com era superior l'activitat de la pechblenda i la chalcolita en comparació en  la de l'urani mateix. Deia: ''El fet és molt notable, i porta a la creença que aquests minerals poden contenir un element que és molt més actiu que l'urani.'' Més tard, recordà com sentia "un desig apassionat de verificar aquesta hipòtesi, al més ràpidament possible".<ref name="Robert Reid p. 65">Robert Reid. ''Marie Curie'', p. 65.</ref> Pierre Curie estava segur que el que havien descobert no era un efecte espuri. Ell estava tan intrigat que va decidir abandonar momentàniament el seu treball en els cristalls i es va unir a la recerca de Marie. El 14 d'abril de 1898, en optimisme, pesaren una mostra de 100 grams de pechblenda i terra. No eren conscients que el que estaven buscant era present en quantitats tan petites que en el temps haurien de processar tones de mineral.<ref name="Robert Reid p. 65"/>

Ningú més en el món de la física, es va adonar de lo que Curie havia descrit en una frase dels seus apunts, en la que observava com era superior l'activitat de la pechblenda i la chalcolita en comparació en  la de l'urani mateix. Deia: ''El fet és molt notable, i porta a la creença que estos minerals poden contindre un element que és molt més actiu que l'urani.'' Més tart, recordà com sentia "un desig apassionat de verificar esta hipòtesis, lo més ràpidament possible".<ref name="Robert Reid p. 65">Robert Reid. ''Marie Curie'', p. 65.</ref> Pierre Curie estava segur que lo que havien descobert no era un efecte espuri. Ell estava tan intrigat que va decidir abandonar momentàneament el seu treball en els cristalls i es va unir a la recerca de Marie. El [[14 d'abril]] de [[1898]], en optimisme, pesaren una mostra de 100 grams de pechblenda i terra. No eren conscients de que lo que estaven buscant estava present en quantitats tan chicotetes que en el temps haurien de processar tones de mineral.<ref name="Robert Reid p. 65"/>

[[Fitxer:Marie Pierre Irene Curie.jpg|thumb|Pierre, Irene i Marie Curie]]  

[[Fitxer:Marie Pierre Irene Curie.jpg|thumb|Pierre, Irene i Marie Curie]]  

El juliol de 1898, Marie i Pierre van publicar un document que anunciava l'existència d'un element al qual van anomenar "[[poloni]]", en honor de la Polònia natal de Marie que continuava sent repartida entre tres imperis. El 26 de desembre de 1898, els Curie va anunciar l'existència d'un segon element, el qual van anomenar "[[radi (element|radi]]" per la seva intensa radioactivitat, una paraula que ella va encunyar.  

En [[juliol]] de 1898, Marie i Pierre varen publicar un document que anunciava l'existència d'un element al qual varen nomenar "[[poloni]]", en honor de la Polònia natal de Marie que continuava estant repartida entre tres imperis. El [[26 de decembre|26 de decembre]] de 1898, els Curie varen anunciar l'existència d'un segon element, el qual varen nomenar "[[radi (element|radi]]" per la seua intensa radioactivitat, una paraula que ella va acunyar.  

La pechblenda és un mineral complex, i la separació química dels seus components és una tasca àrdua. El descobriment del poloni va ser relativament fàcil; químicament s'assembla al [[bismut]] i el poloni va ser l'única substància similar al bismut present en el mineral. Ara bé, el radi ja era més difícil d'aconseguir, perquè químicament està estretament relacionat en [[bari (element)|bari]], i la pechblenda conté els dos elements. El 1898, els esposos Curie havien obtingut traces de radi, però quantitats apreciables, no contaminades per bari, encara estaven fora del seu abast.<ref>L. Pearce Williams, p. 331–332.</ref>

La pechblenda és un mineral complex, i la separació química dels seus components és una tasca àrdua. El descobriment del poloni va ser relativament fàcil; químicament es sembla al [[bismut]] i el poloni va ser l'única substància similar al bismut present en el mineral. Ara bé, el radi ya era més difícil de conseguir, perquè químicament està estretament relacionat en el [[bari (element)|bari]], i la pechblenda conté els dos elements. En 1898, els esposos Curie havien obtingut traces de radi, però quantitats apreciables, no contaminades per bari, encara estaven fora del seu abast.<ref>L. Pearce Williams, p. 331–332.</ref>

El matrimoni Curie va emprendre la dura tasca de separar la sal de radi mitjançant el procés de cristal·lització diferencial. D'una [[tona (unitat)|tona]] de pechblenda, el 1902, van separar una desena part d'un [[gram]] de clorur de radi. El 1910, Marie, treballant ja sense el seu marit que havia mort el 1906, va aïllar el radi pur.<ref name="L. Pearce Williams, p. 332">L. Pearce Williams, p. 332.</ref>  

El matrimoni Curie va emprendre la dura tasca de separar la sal de radi per mig del procés de cristalisació diferencial. D'una [[tona (unitat)|tona]] de pechblenda, en l'any [[1902]], varen separar una desena part d'un [[gram]] de clorur de radi. En [[1910]], Marie, treballant ya sense el seu marit que havia mort en [[1906]], va aïllar el radi pur.<ref name="L. Pearce Williams, p. 332">L. Pearce Williams, p. 332.</ref>  

En una decisió inusual, Marie Sklodowska-Curie, de manera deliberada, es va abstenir de patentar el procés d'aïllament del radi perquè la comunitat científica pogués investigar sense obstacles.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 265.</ref> D'altra banda, com que no tenien encara un bon coneixement dels efectes nocius de l'exposició a la radiació quan es treballa en substàncies radioactives sense una protecció adequada, Marie i el seu marit no tenien consciència del preu que es paga per aquest tipus d'investigació.<ref name="Wierzewski, p. 17"/>

En una decisió inusual, Marie Sklodowska-Curie, de manera deliberada, es va abstindre de patentar el procés d'aïllament del radi perquè la comunitat científica poguera investigar sense obstaculs.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 265.</ref> D'atra banda, com que no tenien encara un bon coneixement dels efectes nocius de l'exposició a la radiació quan es treballa en substàncies radioactives sense una protecció adequada, Marie i el seu marit no tenien consciència del preu que es paga per este tipo d'investigació.<ref name="Wierzewski, p. 17"/>

El [[25 de juny]] de [[1903]], sota la supervisió d'[[Henri Becquerel]], Marie va publicar la seva tesi doctoral, en el títol ''Investigacions sobre les substàncies radioactives''. Va defensar la tesi davant d'un tribunal presidit pel físic [[Gabriel Lippmann]] i va obtenir el títol de doctora per la Universitat de la Sorbona de París en la menció ''[[cum laude]].<ref>{{ref-publicació|article = The discovery of radium in 1898 by Maria Sklodowska-Curie (1867–1934) and Pierre Curie (1859–1906) with commentary on their life and times|cognom = Mould|nom = R. F.|publicació = The British Journal of Radiology|volum = 71|any = 1998|pàgines = 1229–1254|url = http://bjr.birjournals.org/cgi/reprint/71/852/1229.pdf |format=PDF| consulta = 31-07-2008}}</ref>''

El [[25 de juny]] de [[1903]], baix la supervisió d'[[Henri Becquerel]], Marie va publicar la seua tesi doctoral, en el títul ''Investigacions sobre les substàncies radioactives''. Va defendre la tesis davant d'un tribunal presidit pel físic [[Gabriel Lippmann]] i va obtindre el títul de doctora per la Universitat de la Sorbona de París en la menció ''[[cum laude]].<ref>{{ref-publicació|article = The discovery of radium in 1898 by Maria Sklodowska-Curie (1867–1934) and Pierre Curie (1859–1906) with commentary on their life and times|cognom = Mould|nom = R. F.|publicació = The British Journal of Radiology|volum = 71|any = 1998|pàgines = 1229–1254|url = http://bjr.birjournals.org/cgi/reprint/71/852/1229.pdf |format=PDF| consulta = 31-07-2008}}</ref>''

== Estudi de la radioactivitat ==

== Estudi de la radioactivitat ==