Canvis

en [[octubre]] de [[1891]], davant la insistència de la seua germana i després de rebre una carta de Zorawski en la que li notificava que trencava definitivament la relació en ella, va decidir anar a [[França]].<ref name="Eve Curie, Marie Curie"/> La ruptura de Maria en Zorawski va ser tràgica per als dos. Zorawski, pronte va obtindre un doctorat i desenrrollà una carrera acadèmica com a matemàtic molt brillant, convertint-se primer en professor i posteriorment en el rector de la Universitat de Cracòvia i president de la Societat d'Aprenentatge de Varsòvia. Més tart, ya de gran, quan era professor de matemàtiques en la Politechnika Warszawska (Universitat Politècnica de Varsòvia), s'asseia de manera contemplativa davant l'estàtua de Maria Sklodowska.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 24.</ref> Maria, a París, de temporalment va trobar refugi en casa de la seua germana i el seu cunyat abans de llogar unes velles golfes;<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 32.</ref> allà va continuar en els seus estudis de física, química i matemàtiques en la Sorbona, la gran universitat de París.

en [[octubre]] de [[1891]], davant la insistència de la seua germana i després de rebre una carta de Zorawski en la que li notificava que trencava definitivament la relació en ella, va decidir anar a [[França]].<ref name="Eve Curie, Marie Curie"/> La ruptura de Maria en Zorawski va ser tràgica per als dos. Zorawski, pronte va obtindre un doctorat i desenrrollà una carrera acadèmica com a matemàtic molt brillant, convertint-se primer en professor i posteriorment en el rector de la Universitat de Cracòvia i president de la Societat d'Aprenentatge de Varsòvia. Més tart, ya de gran, quan era professor de matemàtiques en la Politechnika Warszawska (Universitat Politècnica de Varsòvia), s'asseia de manera contemplativa davant l'estàtua de Maria Sklodowska.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 24.</ref> Maria, a París, de temporalment va trobar refugi en casa de la seua germana i el seu cunyat abans de llogar unes velles golfes;<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 32.</ref> allà va continuar en els seus estudis de física, química i matemàtiques en la Sorbona, la gran universitat de París.

== Estudiant a la Sorbona ==

== Estudiant en la Sorbona ==

El [[1891]], la Maria es matriculà a la Facultat de Ciències Matemàtiques i Naturals de la [[Universitat de la Sorbona]], i a partir d'aquest moment, es féu anomenar Marie Sklodowska. Tot i tenir una sòlida base cultural adquirida de forma autodidacta, va haver d'esforçar-se per millorar els seus coneixements de francès, matemàtiques i física, per estar al nivell dels seus companys. Estudiava durant el dia, i feia tutories a la nit, guanyant només el suficient per a viure. El [[1893]] es llicencià en física, en el primer lloc de la seva promoció; poc després va començar a treballar en un laboratori industrial a Lippman. Mentrestant, va continuar estudiant a la Sorbona, i el 1894 obtingué la llicenciatura en matemàtiques, en el número dos de la seva promoció. Per finançar-se els estudis de matemàtiques, acceptà una beca de la Fundació Alexandròvitx, que li fou atorgada gràcies a Jadwiga Dydyńska, una coneguda. Els diners de la beca, 600 rubles, va ser restituïts per Marie més tard.  

En l'any [[1891]], Maria es matriculà en la Facultat de Ciències Matemàtiques i Naturals de la [[Universitat de la Sorbona]], i a partir d'este moment, es féu nomenar Marie Sklodowska. Encara que tenia una sòlida base cultural adquirida de forma autodidacta, va tindre que esforçar-se per a millorar els seus coneixements de francès, matemàtiques i física, per estar al nivell dels seus companyers. Estudiava durant el dia, i feia tutories per la nit, guanyant només lo suficient per a viure. En l'any [[1893]] es llicencià en física, en el primer lloc de la seua promoció; poc després va començar a treballar en un laboratori industrial en Lippman. Mentrestant, va continuar estudiant en la Sorbona, i en [[1894]] obtingué la llicenciatura en matemàtiques, en el número dos de la seua promoció. Per a finançar-se els estudis de matemàtiques, acceptà una beca de la Fundació Alexandròvitx, que li fon otorgada gràcies a Jadwiga Dydyńska, una coneguda. Els diners de la beca, 600 rubles, varen ser restituïts per Marie més tart.  

[[Archiu:Pierrecurie.jpg|thumb|esquerra|[[Pierre Curie]]]]

[[Archiu:Pierrecurie.jpg|thumb|esquerra|[[Pierre Curie]]]]

Al mateix any 1894, [[Pierre Curie]] va entrar en la seva vida. Era professor seu a l'Escola de Física i Química (l'"[[École Supérieure de Physique et de Chimie Industrielles de la Ville de Paris]]" (ESPCI). Marie havia iniciat la carrera científica a París investigant les propietats magnètiques de diversos [[acer]]s; i va ser l'interès mutu que tenien Marie i Pierre pel [[magnetisme]] el que va contribuir a apropar-los.<ref>L. Pearce Williams. "Curie, Pierre and Marie," ''Encyclopedia Americana'', vol. 8, p. 331.</ref>  

En el mateix any 1894, [[Pierre Curie]] va entrar en la seua vida. Era professor seu en l'Escola de Física i Química (l'"[[École Supérieure de Physique et de Chimie Industrielles de la Ville de Paris]]" (ESPCI). Marie havia iniciat la carrera científica en París investigant les propietats magnètiques de diversos [[acer]]s; i va ser l'interès mutu que tenien Marie i Pierre pel [[magnetisme]] lo que va contribuir a apropar-los.<ref>L. Pearce Williams. "Curie, Pierre and Marie," ''Encyclopedia Americana'', vol. 8, p. 331.</ref>  

La seva partida l'estiu següent cap a Varsòvia només enfortí els seus sentiments mutus. Marie encara tenia l'esperança que podria tornar a Polònia i treballar en el seu camp d'estudi. Tot i així, quan se li va negar un lloc a la Universitat de Cracòvia simplement perquè era una dona<ref name="Wierzewski, p. 17"/> va tornar a París. Gairebé un any després, el 26 juliol de 1895, Marie es va casar en Pierre Curie, en un matrimoni senzill en el qual van rebre alguns diners d'amics i familiars. En aquests obsequis els nuvis compraren dues bicicletes i passaren tot l'estiu viatjant per [[França]], hostatjant-se en fondes i menjant poc.

La seua partida en l'[[estiu]] següent cap a Varsòvia només enfortí els seus sentiments mutus. Marie encara tenia l'esperança que podria tornar a Polònia i treballar en el seu camp d'estudi. Encara que se li va negar un lloc en l'Universitat de Cracòvia simplement perquè era una dona<ref name="Wierzewski, p. 17"/> va tornar a París. Un any després, el [[26 juliol]] de [[1895]], Marie es va casar en Pierre Curie, en un matrimoni senzill en el qual varen rebre alguns diners d'amics i familiars. En estos obsequis els novis compraren dos [[bicicleta|bicicletes]] i passaren tot l'estiu viajant per [[França]], hostatjant-se en fondes i menjant poc.

Posteriorment, els dos físics en prou feines sortien del seu laboratori, engrescats en les seves recerques. Les úniques aficions, compartides, eren fer llargues passejades en bicicleta i els viatges a l'estranger, que els van unir encara més. Marie havia trobat un nou amor, un soci i col·laborador científic de qui podria aprendre.<ref name="Wierzewski, p. 17">Wierzewski, p. 17.</ref> El 1895, van descobrir els [[raigs X]] i el [[1896]] descobriren la [[radioactivitat natural]]. Marie fou animada per Pierre perquè realitzés la seva [[tesi doctoral]] basant-se aquest últim descobriment.

Posteriorment, els dos físics en prou faenes eixien del seu laboratori, engrescats en les seues recerques. Les úniques aficions, compartides, eren fer llargues passejades en bicicleta i els viages a l'estranger, que els varen unir encara més. Marie havia trobat un nou amor, un soci i colaborador científic de qui podria deprendre.<ref name="Wierzewski, p. 17">Wierzewski, p. 17.</ref> En [[1895]], varen descobrir els [[raigs X]] i en [[1896]] descobriren la [[radioactivitat natural]]. Marie fon animada per Pierre perquè realisara la seua [[tesi doctoral]] basant-se en este últim descobriment.

El matrimoni duraria, fins a la tràgica mort de Pierre, un total d'onze anys. Marie i Pierre van tenir una filla que anomenaren [[Irène Joliot-Curie|Irène]]. Anys després, l'[[1 de novembre]] de [[1914]], Irène començaria a ajudar-la en les investigacions.

El matrimoni duraria, fins a la tràgica mort de Pierre, un total d'onze anys. Marie i Pierre varen tindre una filla a la que nomenaren [[Irène Joliot-Curie|Irène]]. Anys després, l'[[1 de novembre]] de [[1914]], Irène començaria a ajudar-la en les investigacions.

== El doctorat i els nous elements ==

== El doctorat i els nous elements ==