Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
3607 bytes afegits ,  17:20 28 set 2014
Pàgina nova, en el contingut: «Tartessos era una cibilizació de l'Edat de Bronze, el primer regne de la península i la que els grecs consideraven la cibilisació d'occident. Estava sit...».
Tartessos era una cibilizació de l'[[Edat de Bronze]], el primer regne de la península i la que els grecs consideraven la cibilisació d'occident. Estava situat en el sur peninsular i el seu eix principal era el riu Tartessos ([[Guadalquivir]]).

== Capital ==
=== Referècia grega ===
Segons [[Herodoto]], [[Estrabon]] i atres historiadors grecs i romans Tartessos no soles era un riu i una rica cibilizació sino una ciutat estat. Era una gran ciutat portuària situada en front de les [[Columnes de Hércules]]. A Tartessos venien grecs fenicis i egipcis buscant els grans metals preciossos que extraien de les mines de [[Río Tinto]]. Els dos primers establiren ciutats en la finalitat de comerciar en este ric regne.

=== Referècia bíblica ===
En la bíblia Tartessos apareix registrada en el nom de Tarshis. Segons els llibres del Reixos Salomon (10-20) el del Profeta Ezequiel i el de Jonás Tarshis era una rica ciutat portuaria, que les seues naus (Les naus de Tarshis) portaven riqueees als ports d'orient. El el llibre dels reixos es parla com a Salomon li porten or, plata, marfil, monos i titos reals.

=== L'[[Atlàntida]] ===
Platón era una ciutat de isles circulars situada en front de les [[Columnes de Hércules]] a la que aplegaven barcos mercants despuix d'una travesia de tres anys. La ciutat era la més rica en metals preciosos i gobernada per una podrerosa monarquía. Pero Platón descriu sobretot el seu cataclísmic final: conta com en un dia i una nit la ciutat fon borrada del mapa per a sempre. I Tartessos desapareix misteriosament de les fonts bíbliques i gregues. Totes estes similituts fan pensar que Tartessos Tarshis i [[L'Altlàntida]] serien la mateixa ciutat. Segons esta hipótesis la ciutat estaria en el parque nacional de [[Donyana]] segons els restos arqueològics pareixen indicar.

==== Cancho Roano ====
Cancho Roano és un santuari Tartésic situat en la [[Provincia de Badajoz]]. Segon esta hipótesis el foso s'aprecia que no tenia funció sino que el simbòlic. Esta oferix una fascinat solució al enigma de [[Cancho Roano]]: afirma que Cancho Roano és un santuàri en recort a [[L'Atlàntida]] i que és una ciutat en miniatura d'ella. En primer lloc la pedra no es Extremenya sino que la portaren desde Donyana, també el altar del santuari és un símbol faraónic de 3000 anys d'antiguetat. Segons [[Platon]] l'història li arrivà del legislador grec [[Solon]] que a l'hora l'escoltà dels sacerdots egipcis. Pero hi ha una prova més important per a esta teoria i és una estela de pedra que es trova a l'entrada de cada ciutat santuari tartésic, que és un guerrer que sosté els anells concèntrics de l'[[L'Atlàntida]].

Deixar clar que L'Atlàntida és un mito i Tartessos és una realitat realitat hitòrica i açò una teoria.

== Govern ==
Tartessos estava governada per una monarquia de reixos, dels cuals soles u és hitòric. Els atres com [[Gerion]] [[Nórax]] [[Gàrgolis]] i [[Hàbis]] són part de la mitologia.
L'únic històric fon [[Argantònio]], el primer habitant d'[[Espanya]] i [[Portugal]] que es coneix el seu nom. Segons els grecs mantingué el comers en els Focences durant 40 anys i ajudà a [[Fócea]] a financiar la fortificació de la ciutat contra els perses. Pero açò no fon prou per a detindre a [[Pérsia]] i [[Focea]] caigué.
[[Pinilo el Viejo]] li otorga una vida de 80 anys (630a.C al 550a.C.) [[Heródoto]] (670a.C. 530a.c.) 120 i atres fins a 300 anys. Lo que indica que tingué una llarga longevitat.

== Anexo ==
Per a saber més vore: En busca de la Atlántida - YouTube de National Geographic.
3843

edicions

Menú de navegació