Primera Guerra Mundial

D'esquerra a dreta i d'amunt a avall: Soldats de la 4ª Divisió d'Artilleria australiana el 29 d'octubre de 1917, durant la Tercera Batalla de Ypres. Memorial de l'ossari de Douaumont, a on descansen els restants de soldats morts durant la Batalla de Verdún. Avions alemans Albatros D.III estacionats en França en març de 1917. Soldats revolucionaris rusos en l'Avinguda Foundry de Petrograt durant la Revolució de Febrer. Dos soldats britànics equipats en màixqueres antigàs i una ametralladora Vickers en juny de 1916, durant la Batalla del Somme. Trinchera alemana conquistada per soldats aliats en el transcurs de la Batalla del Somme

La Primera Guerra Mundial o la Gran Guerra és el conflicte armat a l'escala planetària que se desenrollà des de juliol de 1914 a novembre de 1918. Mes de 9 millons de persones varen morir en esta guerra.

Els Aliats (França, l'Imperi britànic, l'Imperi rus, Itàlia) s'enfrontaren a les Forces Centrals (l'Imperi alemà, Austria-Hongria, l'Imperi otomà), i l'armistici fon firmat el 11 de novembre de 1918.

Les causes d'esta guerra són diverses, França vol recuperar Alsàcia i Lorena, perduda en 1870. Itàlia vol prendre d'Austria-Hongria la Dalmatia. I les numeroses tensions dins la regió dels Balcans.

La guerra deixà una important reestructuració de la geografia europea, quatre grans Imperis varen despareixer (Imperi rus, Imperi alemà, Austria-Hongria, Imperi otomà) i aparegueren nous països (Checoslovaquia, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Yugoslàvia, Hongria).

Orige de la guerra

L'esclat de la guerra en 1914 marcà el fi d'un llarc periodo de pau i el desenroll economic de l'historia europea coneguda com la "Belle Époque", i tambe posà fi a un llarc periodo d'estabilitat de la politica europea que escomençà en 1815 en la derrota final de la França de Napoleó i continuà a lo llarc del segle XIX, en conflictes de caracter llimitat, que, no obstant, terminà per minar i apretar progressivament les relacions diplomatiques entre les potencies europees i els seus jocs d'aliances.

La crisis de l'estiu de 1914

El 28 de juny de 1914, Gavrilo Princip, un estudiant Serbo-bosni i membre de Jove Bosnia, assessinà a l'hereu al tro Austro-hongares, l'archiduc Francesc Ferrando d'Austria en Sarajevo, Bósnia.

El seu assessinat precipità la declaracio de guerra d'Austria contra Serbia.L'Imperi Austro-hongares exigi, en el soport de l'Imperi alema, investigar el crim en territori Serbio. L'Imperi Austro-hongares donà un ultimátum el 23 de juliol a Serbia, la que en soport Russo no acceptà totes les condicions impostes, en particular la participacio de policies austriacs en investigacions en territori Serbio.