Jeroglífic

Jeroglífics en el temple de Karnak, Egipte

Jeroglífic és la forma d'escritura en l'Antic Egipte.

L'escritura jeroglífica es figurativa: els caracters que lo componen representen diferents objectes naturals o productius per l'home, com plantes, figures de deus, d'humans i d'animals.

Tradicionalment hi ha tres categories de senyals: les senyals-paraula (o ideogrames), que designen un objecte o una acció; les senyales fonetiques (o fonogrames), que corresponen a una consonant aïllada o a una serie de consonants; els determinatius, senyales “mudes” que indiquen el camp lexic al qual pertany la paraula.

La pedra de Rosetta

Apareguda al final del IV milenari abans de la nostra época en l'Alt Egipte (sur del país), l'escritura jeroglífica s'utilisa fins els temps romans, lo que representa durant mes de tres mil anys. El coneiximent dels jeroglífics es pergué en el tancament dels llocs de cult pagans per l'emperador Teodosi I en l'any 380, i serà necesari, després del descobriment de la pedra de Rosetta, l'ingenieria de Jean François Champollion per a trencar-se, després de catorze sigles, lo que pareixia ser “un sagell posat sobre els llavis del desert”.

Etimologia

La paraula jeroglífic deriva del grec ἱερογλύφος/hieroglúphos, format a partir de ἱερός/hierós (“consagrat”) i γλύφειν/glúphein (“gravar”).

En l'época grecorromana, designava “el que traça els jeroglifos” i no els propis jeroglífics, que es dia τὰ ἱερογλυφικά (γράμματα)/tà hieroglyphiká (grámmata), com dir “els (caracters) consagrats gravats” en els monuments (esteles, temples i tombes). Posteriorment, per un canvi de pareixer, la paraula jeroglifos termina per designar als caracters jeroglífics ells mateix.

Per extensió, es califica a sovint jeroglífic d'una escritura que utilisa el mateix principi logografic que l'egipci. Aixina puix, es parla del jeroglífic hitita o jeroglífic maya. Sens embarc no es pot dir jeroglífics als caracters chinencs.