Diferència entre les revisions de "Basili Magno"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «right|thumb|Sant Basili Magno Podríem dir que Basili perteneix-que a una família de sants: santes foren la yaya Macrina, la mare...».)
(Sense diferències)

Revisió de 12:18 7 dec 2007

Archiu:Sant BasiliMagno.jpg
Sant Basili Magno

Podríem dir que Basili perteneix-que a una família de sants: santes foren la yaya Macrina, la mare Emelia, santa la germana Maerina; sants foren els germans Pere, bisbe de Sebaste, i Gregori, bisbe de Niza. Ademés, fon íntim amic d'atre sant, Gregori, bisbe de Nacianzo o Nacianceno, cuya festa llitúrgica se celebra el mateix dia, perque participà en el seu mateix desig de santitat, tingué una formació cultural anàloga i sentí la mateixa aspiració a la vida monàstica.

A Sant Basili se li considera com el precursor de la vida cenobítica en Orient: en el any 358, en companyia del amic, se retirà a un lloc desert prop de Neocesarea en el Ponto, i allí escrigué dos Regles importants, per les que se rigen encara molts monges orientals.

Com li va succeir a atres ilustres personages, Basili no pogué fruir de la soletat i del silenci, que tant volia. Després de haver rebut l'ordenació sacerdotal, fon cridat a regir la diòcesis de Cesarea de Capadocia, i tingué que dedicar-se a defendre el dogma cristià contra l'arrianisme, que se havia tornat poderós pel recolzament de l'emperador Valente. Basili rebré aixina la herència de Sant Atanasi, i com ell sabia recolzar-se en l'autoritat del Roman Pontifici per a desemmascarar l'erro. Pero son compromís doctrinal no va ser el que li mereixqué, encara en vida, el títul de “Magno”, sino la seua intensa activitat pastoral, que consistí, sobre tot, en els seus vibrants homilies i apassionats opúsculs, com la Carta als jóvens, i en un ric Epistolari.

El tema que tractava en més freqüència i en més força era el de la caritat, la ajuda als germans necessitats. Dirigint-se a un interlocutor ideal, dia: “¿A quí he perjudicat, dius tu, conservant lo que es meu? Dis-me, sincerament, ¿qué te pertany? ¿De quí vares rebre lo que tens? Si tots se acontentaren en lo necessari i donarien el rest als pobres, no hauria ni rics ni pobres”. Pero no se acontentava soles en paraules: en les portes de Cesarea donà vida a una autèntica ciutat de la caritat en hospicis, orfelinats, hospitals, laboratoris i escoles artesanes.

Sant Gregori Nacianceno naixqué el mateix any de Sant Basili, el 330. fon un home de estudi i poeta, que per sa eximia doctrina i eloqüència mereixqué el apelatiu de “teòlec”. Es famós el seu apassionat Discurs de despedida, quan tingué que abandonar Constantinopla, de la que era bisbe desde l'any 381, a causa dels diversos bandos que dividien sa Església. En els seus Poemes morals dia: “Tot es inestable, per a que amem les coses estables”. Se retirà a Nacianzo, on muigué l'any 389 o 390, deu anys després que el seu amic Basili.