Diferència entre les revisions de "Periodo visigot en la Comunitat Valenciana"
(Pàgina nova, en el contingut: «{{Història de la Comunitat Valenciana}} Els acontenyiments que porten a la desintegració de l'imperi romà culminen el segle V en les [[invasions bà...».) |
|||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
Les fonts escrites dels segles visigots són la ''Historia Gothorum, Vandalorum et Suevorum'' de sant Isidor, que servix de context general, mentres Joan de Bíclarum a la seua Chronica mos dona la notícia del desterro a Valentia d'Hermenegild pel rei Leovigild l'any 584 (Ioh. Bicl. A. 584 3) Els concilis toledans i, sobretot, la Nomina Ovetensis, ya del segle VIII, mos faciliten alguns noms de bisbes i de les seues seus. | Les fonts escrites dels segles visigots són la ''Historia Gothorum, Vandalorum et Suevorum'' de sant Isidor, que servix de context general, mentres Joan de Bíclarum a la seua Chronica mos dona la notícia del desterro a Valentia d'Hermenegild pel rei Leovigild l'any 584 (Ioh. Bicl. A. 584 3) Els concilis toledans i, sobretot, la Nomina Ovetensis, ya del segle VIII, mos faciliten alguns noms de bisbes i de les seues seus. | ||
| − | [[Categoria:Edat | + | [[Categoria:Edat Mija en la Comunitat Valenciana]] |
[[Categoria:Poble visigot]] | [[Categoria:Poble visigot]] | ||
Revisió de 17:04 30 jul 2014
Els acontenyiments que porten a la desintegració de l'imperi romà culminen el segle V en les invasions bàrbares. Entre la Caiguda de l'Imperi Romà i la dominació musulmana hi passaren els visigots. Entre el segle VII fins a les primeries del VIII, l'actual territori de la Comunitat Valenciana estigué subjecte al domini vàndal i posteriorment al Regne visigot de Toledo, pero pràcticament no hi deixaren vestigi.
Les fonts escrites dels segles visigots són la Historia Gothorum, Vandalorum et Suevorum de sant Isidor, que servix de context general, mentres Joan de Bíclarum a la seua Chronica mos dona la notícia del desterro a Valentia d'Hermenegild pel rei Leovigild l'any 584 (Ioh. Bicl. A. 584 3) Els concilis toledans i, sobretot, la Nomina Ovetensis, ya del segle VIII, mos faciliten alguns noms de bisbes i de les seues seus.