Diferència entre les revisions de "Gramàtica del valencià"
(Pàgina nova, en el contingut: «La '''gramàtica del valencià''' és la ciència que estudia i descriu l'estructura de la llengua valenciana. == Fonologia == === Vocals === === Vocals t...».) |
|||
| Llínea 55: | Llínea 55: | ||
z | z | ||
| − | == Dígrafs i pronunciació especial valenciana == | + | === Dígrafs i pronunciació especial valenciana === |
* La terminació -ig es pronuncia com a una "ch" o com "ich" per tant, "Despaig" s'ha de de pronunciar com a /despat∫/. | * La terminació -ig es pronuncia com a una "ch" o com "ich" per tant, "Despaig" s'ha de de pronunciar com a /despat∫/. | ||
* El dígraf "ny" se pronuncia com a /ɲ/, es a dir, com la Ñ espanyola, la GN francesa i la NH portuguesa. | * El dígraf "ny" se pronuncia com a /ɲ/, es a dir, com la Ñ espanyola, la GN francesa i la NH portuguesa. | ||
Revisió de 16:36 4 maig 2014
La gramàtica del valencià és la ciència que estudia i descriu l'estructura de la llengua valenciana.
Fonologia
Vocals
Vocals tòniques
En valencià hi ha set vocals tòniques[1]:
- a (mà);
- e (fe);
- e oberta (mel);
- i (fill);
- o (tot);
- o oberta (por);
- u (fum).
Vocals àtones
Hi ha cinc vocals àtones en valencià: a, e, i, o, u.
Els diftoncs
Se poden classificar en tres grups, segons el grau d’obertura de les vocals que els formen [2]:
- creixents: formats per la semiconsonant u + vocal.
- decreixents: formats per una vocal + semiconsonant.
- neutres: formats per la combinació de les vocals àtones i, u.
Els triftoncs
Estén formats per tres vocals en una sola sílaba: la semiconsonant u + vocal + semivocal i o u, sent sempre la tònica la vocal central[3].
Consonants
Alfabet consonàntic valencià
Les lletres de l'alfabet consonàntic valencià són les següents[4]:
b
c
ch
d
f
g
h
j
k
l
ll
m
n
ny
p
q
r
rr
s
t
v
w
x
y
z
Dígrafs i pronunciació especial valenciana
- La terminació -ig es pronuncia com a una "ch" o com "ich" per tant, "Despaig" s'ha de de pronunciar com a /despat∫/.
- El dígraf "ny" se pronuncia com a /ɲ/, es a dir, com la Ñ espanyola, la GN francesa i la NH portuguesa.
- Les terminacions -ADA i -ADES s'han de pronunciar com a -À i -AES.
- Els diminutius -ADET i derivats com -ADETA, -ADETS, -ADETES s'han de pronunciar sense "D", que es suprimix.
- Els començaments de paraula en "ps" s'ha de pronunciar com a /s/, aixina "sicològic" s'ha de pronunciar com a /si-ko-'lɔ-dʒik/.
Morfologia
Artículs
L'artícul determinat en valencià és: en singular, el i lo per al masculí, la per al femení i lo per al neutre i en plural, els, los per al masculí i les per al femení.
Determinants
Els demostratius son: este, esta, estos, estes, eixe, eixa, eixos, eixes. Les formes este i eixe es convertixen en est i eix si darrere d’elles va una paraula escomençada per vocal o h. Les formes invariables neutres són: açò, això i alló.
Les formes invariables adverbials són ací, ahí i allí.
Indefinits
Numerals: Cardinals, ordinals, partitius, múltiples, colectius