Canvis

|[[març]]–[[abril]]

|[[març]]–[[abril]]

|[[Semana Santa]]

|[[Semana Santa]]

|Festa movil. Semana de la primera [[lluna plena]] despres del [[21 de març]]. ([[Pasqua]] de la [[Iglesia Catolica]] Romana: Dimecres sant, mig dia; dijous sant i divendres sant

|Festa movil. Semana de la primera [[lluna plena]] després del [[21 de març]]. ([[Pasqua]] de la [[Iglesia Catolica]] Romana: Dimecres sant, mig dia; dijous sant i divendres sant

|-

|-

|[[26 d'abril]]

|[[26 d'abril]]

|[[17 de juny]]

|[[17 de juny]]

|Dia del Pare

|Dia del Pare

|No hi ha assuet, nomes un assunt d'interés familiar

|No hi ha assuet, només un assunt d'interés familiar

|-

|-

|[[25 de juny]]

|[[25 de juny]]

|Dia del Mestre

|Dia del Mestre

|No hi ha assuet, es en honor a mort de mestra María Chinchilla, en 1944, en repressio de manifestacio de protesta, governava Jordi Ubique.

|No hi ha assuet, es en honor a mort de mestra María Chinchilla, en [[1944]], en repressió de manifestació de protesta, governava Jordi Ubique.

|-

|-

|[[30 de juny]]

|[[30 de juny]]

|-

|-

|[[15 d'agost]]

|[[15 d'agost]]

|Dia de l'Assuncio de la Verge

|Dia de l'Assunció de la Verge

|Fira de la Ciutat Capital (Guatemala de l'Assuncio)

|Fira de la Ciutat Capital (Guatemala de l'Assuncio)

|-

|-

|[[1 d'octubre]]

|[[1 d'octubre]]

|[[Dia del chiquet]]

|[[Dia del chiquet]]

|Aprovat per assamblea de les Nacions Unides en 1959

|Aprovat per assamblea de les Nacions Unides en [[1959]]

|-

|-

|[[7 d'octubre]]

|[[7 d'octubre]]

|Dia de la [[Verge del Rosari]]

|Dia de la [[Verge del Rosari]]

|Patrona Guatemala (En la ciutat de Guatemala se celebra tot el mes d'octubre i la Basilica Menor de la nostra Senyora del Rosari es visitada en romeria per mils de fidels) (en Quetzaltenango la festa comença l'ultim   dijous de setembre i termina l'ultim dumenge d'octubre.)

|Patrona Guatemala (En la ciutat de Guatemala se celebra tot el més d'[[octubre]] i la Basilica Menor de la nostra Senyora del Rosari és visitada en romeria per mils de fidels) (en Quetzaltenango la festa comença l'últim   dijous de [[setembre]] i termina l'últim dumenge d'octubre.)

|-

|-

|[[12 d'octubre]]

|[[12 d'octubre]]

|[[Dia de l'Hispanitat]]

|[[Dia de l'Hispanitat]]

|Celebracio de la diversitat etnica

|Celebració de la diversitat etnica

|-

|-

|[[20 d'octubre]]

|[[20 d'octubre]]

|}

|}

En Guatemala, per la seua tradicio religiosa, se celebra en cada un dels seus municipis la Festa Titular o Festa Patronal. Esta presa lloc en la semana de veneracio del Sant o Santa Patrona de cada municipi i auge en el dia particular en assuet per a eixe dia, realisant-se celebracions especials. Per a la [[Ciutat de Guatemala]] per eixemple es el [[15 d'agost]] en honor a la [[Verge de l'Assuncio]].

En Guatemala, per la seua tradició religiosa, se celebra en cada un dels seus municipis la Festa Titular o Festa Patronal. Esta presa lloc en la semana de veneració del Sant o Santa Patrona de cada municipi i auge en el dia particular en assuet per a eixe dia, realisant-se celebracions especials. Per a la [[Ciutat de Guatemala]] per eixemple és el [[15 d'agost]] en honor a la [[Verge de l'Assuncio]].

La [[Semana Santa]] es una festivitat d'un gran valor artistic, ademes del fervor religios. Les [[provessons]] de major tamany se realisen en [[Antiga Guatemala]] i en la [[Ciutat de Guatemala]]. En estes, ademes de la bellea de les andes, els pobladors s'organisen per a fer [[estores]] les quals son el major atractiu d'esta celebracio deguda als seus detalls artistics que son caracteristics de Guatemala i a la seua volta, atrauen a turistes quins observen la detallada elaboracio d'estes. Les estores son fetes d'aserrín, fruites, flores i distints materials, que son tota una expressio de fa i color. En [[Huehuetenango]] i en atres poblacions del païs flama l'atencio la representacio de la Passio de Crist en viu.

La [[Semana Santa]] és una festivitat d'un gran valor artistic, ademés del fervor religiós. Les [[provessons]] de major tamany se realisen en [[Antiga Guatemala]] i en la [[Ciutat de Guatemala]]. En estes, ademés de la bellea de les andes, els pobladors s'organisen per a fer [[estores]] les quals són el major atractiu d'esta celebració deguda als seus detalls artistics que són característics de Guatemala i a la seua volta, atrauen a turistes quins observen la detallada elaboració d'estes. Les estores estan fetes d'aserrín, fruïtes, flors i distints materials, que són tota una expressió de fa i color. En [[Huehuetenango]] i en atres poblacions del país flama l'atenció la representació de la Passió de Crist en viu.

=== Arquitectura ===

=== Arquitectura ===