− | La República Popular de la China (RPX) és el segon país més extens de l'[[Àsia]], després de [[Rússia]], i el tercer o quart més extens del món. La incertesa quant a la seva superfície és deguda a les disputes territorials entre la China i l'[[Índia]], en específic [[Aksai Chin]] i l'[[Extensió Trans-Karakoram]], i als mètodes utilitzats per calcular la superfície dels [[Estats Units]]. La China té fronteres polítiques amb catorze nacions: [[Vietnam]], [[Laos]], [[Birmània]], l'[[Índia]], el [[Bhutan]], el [[Nepal]], el [[Pakistan]] (en el territori disputat per l'Índia del [[Caixmir]]), l'[[Afghanistan]], el [[Tadjikistan]], el [[Kirguizistan]], el [[Kazakhstan]], [[Rússia]], [[Mongòlia]] i [[Corea del Nort]]. | + | La República Popular de la China és el segon país més extens de l'[[Àsia]], després de [[Rússia]], i el tercer o quart més extens del món. La incertea quant a la seua superfície és deguda a les disputes territorials entre la China i l'[[Índia]], en específic [[Aksai Chin]] i l'[[Extensió Trans-Karakoram]], i als mètodos utilisats per calcular la superfície dels [[Estats Units]]. La China té fronteres polítiques en catorze nacions: [[Vietnam]], [[Laos]], [[Birmània]], l'[[Índia]], el [[Bhutan]], el [[Nepal]], el [[Pakistan]] (en el territori disputat per l'Índia del [[Cachemir]]), l'[[Afganistan]], el [[Taykistan]], el [[Kirguizistan]], el [[Kazahstan]], [[Rússia]], [[Mongòlia]] i [[Corea del Nort]]. |
− | Atesa la seva extensió territorial la China conté una gran varietat de paisatges i zones climàtiques. A l'est, al llarg de la costa de la [[mar Groga]] i de la [[mar de la China Oriental]], hi ha planes al·luvials amb una alta densitat de població. La zona costanera de la [[mar de la China Meridional]] és més muntanyenca i al sud de la China domina l'[[orografia]] de petites serralades. Al centre de l'àrea oriental hi són els deltes dels rius més grans: el [[riu Groc]] i el [[Yangzi]]. Altres rius importants són el [[Riu de les Perles]], el [[Mekong]], el [[Brahmputra]], l'[[Amur]], el [[Huai He]] i el [[Xi Jiang]]. | + | Atesa la seua extensió territorial la China conté una gran varietat de paisages i zones climàtiques. A l'est, al llarc de la costa de la [[mar Groga]] i de la [[mar de la China Oriental]], hi ha planes aluvials en una alta densitat de població. La zona costera de la [[mar de la China Meridional]] és més montanyosa i al sud de la China domina l'[[orografia]] de chicotetes serres. Al centre de l'àrea oriental hi són els deltes dels rius més grans: el [[riu Groc]] i el [[Yangzi]]. Atres rius importants són el [[Riu de les Perles]], el [[Mekong]], el [[Brahmputra]], l'[[Amur]], el [[Huai He]] i el [[Xi Jiang]]. |
| A l'oest dominen les grans serres, sobretot l'[[Himalaya]], la major altitut de la qual és el munt [[Everest]], i pels altiplans que caracterisen la major part del paisage àrit dels deserts del [[Takla-Makan]] i el [[Gobi]]. Atesa la sequea i les pràctiques agrícoles perjudicials, les tempestes de sorra són comunes durant la [[primavera]]. L'expansió del desert de Gobi és la causa principal d'estes tempestes que afecten el nordest chinenc, i fins i tot [[Corea]] i el [[Japó]]. | | A l'oest dominen les grans serres, sobretot l'[[Himalaya]], la major altitut de la qual és el munt [[Everest]], i pels altiplans que caracterisen la major part del paisage àrit dels deserts del [[Takla-Makan]] i el [[Gobi]]. Atesa la sequea i les pràctiques agrícoles perjudicials, les tempestes de sorra són comunes durant la [[primavera]]. L'expansió del desert de Gobi és la causa principal d'estes tempestes que afecten el nordest chinenc, i fins i tot [[Corea]] i el [[Japó]]. |
− | Tot i les polítiques i regulacions ambientals aprovades des de 1979, el medi ambient a la China continua deteriorant-se, ya que les comunitats cerquen el desenvolupament econòmic sovint a costa de l'ambient. A més, encara que la China ha ratificat el [[Protocol de Kyoto]], com a [[país en vies de desenvolupament]] no té cap limitació a les seves emissions de carbó. Atesa la seva ràpida industrialisació, la China s'està convertint en un dels emissors més grans de gasos de carbó que contribueixen a l'[[escalfament global]]. | + | Tot i les polítiques i regulacions ambientals aprovades des de 1979, el mig ambient a la China continua deteriorant-se, ya que les comunitats cerquen el desenroll econòmic sovint a costa de l'ambient. A més, encara que la China ha ratificat el [[Protocol de Kyoto]], com a [[país en vies de desenroll]] no té cap llimitació a les seues emissions de carbó. Atesa la seua ràpida industrialisació, la China s'està convertint en un dels emissors més grans de gasos de carbó que contribuïxen al [[calfament global]]. |