Art romà

Eros de Centocelle, còpia romana d'un original grec tradicionalment atribuït a Praxíteles

Per art romà (sense adjectius ulteriors) s'entén l'art de l'Antiga Roma, des de la fundació fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, siga a la ciutat de Roma o en la resta d'Itàlia i en les províncies orientals i occidentals. L'art de la part oriental de l'Imperi, després de la caiguda d'Occident, si be està en continuïtat en l'Imperi Romà, se nomena art bizantí.

Les formes artístiques autòctones en la fase de l'orige de Roma i de la Primera República Romana eren força elementals i poc refinades. En el contacte que Roma tindrà progressivament en la civilisació grega anirà apreciant-ne les formes, mentres sostindrà socialment els artistes grecs, en contraposició als conquistadors romans. En el pas dels segles, l'art grec s'anirà apreciant més, pero no mancaran tendències autòctones anticlàssiques que seran un element de continuïtat en l'art romànic posterior.

Les primeres manifestacions de l'art romà varen nàixer sota l'influix de l'art etrusc, i de seguida es van contagiar de l'art grec, en el qual els romans varen entrar en contacte a les colònies de la Magna Grècia del sud d'Itàlia, que Roma va conquerir en el procés d'unificació territorial de la península, durant els segles IV i III aC. La influència grega va aumentar quan, al segle II aC, Roma va ocupar Macedònia i Grècia.

Fins a cert punt es pot pensar que l'art de Roma és una imitació i ampliació de l'art grec, i per descontat de l'art etrusc, pero l'esperit que va animar els artistes romans és totalment diferent d'aquells. La Roma conquistadora i urbanista va tractar d'unir al sentit estètic grec, el caràcter utilitari i funcional que les seues obres requerien.

Des del punt de vista cronològic, l'art romà es va desenrollar en força homogeneïtat i autonomia des del segle III aC fins al segle V de la nostra era. Seguint les etapes que el seu devindre històric marca, destaquen almenys la República, fins a l'any 27 aC, i l'Imperi, que es va estendre des dels temps d'August fins a la caiguda de Roma en mans dels bàrbars l'any 476 després de C.

A causa del profunt centralisme eixercit per Roma sobre les seues províncies en tots els aspectes de la vida, es va originar un art molt uniforme sense que es puga parlar d'escoles provincials, almenys durant l'época imperial. No obstant això, donada l'amplitut de l'Imperi i la seua constitució en diferents moments, no existix una contemporaneïtat cronològica, ya que en zones on l'art de l'helenístic està més consolidat les seues formes artístiques estan molt més evolucionades que a les províncies més tardanament incorporades a la cultura romana.

Bibliografia

• Ranuccio Bianchi Bandinelli e Mario Torelli, L'arte dell'antichità classica, Etruria-Roma, Utet, Torino 1976.
• Pierluigi De Vecchi ed Elda Cerchiari, I tempi dell'arte, volume 1, Bompiani, Milano 1999

Vínculs externs

• Summum: galeria lliure d'images sobre tota la història de l'art
• Art romà. Arquitectura de poder
• Museu Nacional d'Art Romà