Diferència entre les revisions de "Hispània romana"
(Pàgina nova, en el contingut: «Es coneix com '''Hispània Romana''' als territoris de la Península Ibèrica durant el periodo històric de dominació romana. Este perio...».) |
|||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
+ | |||
Es coneix com '''Hispània Romana''' als territoris de la [[Península Ibèrica]] durant el periodo històric de dominació [[Antiga Roma|romana]]. | Es coneix com '''Hispània Romana''' als territoris de la [[Península Ibèrica]] durant el periodo històric de dominació [[Antiga Roma|romana]]. | ||
− | Este periodo es troba | + | Este periodo es troba comprés entre 218 a. de C. (data del desembarc romà en [[Ampúries]]) i els principis del [[segle V]] (quan entren els [[visigots]] en la Península, substituint a l'autoritat de Roma). Al llarc d'este extens periodo de set segles, tant la població com l'organisació política del territori hispànic van sofrir profunts i irreversibles canvis, i quedaria marcat per sempre en la inconfonible influencia de la cultura i els costums romans. |
− | De fet, després del periodo de conquestes, Hispània es va convertir en una part fonamental del [[Imperi romà]], proporcionant a | + | De fet, després del periodo de conquestes, Hispània es va convertir en una part fonamental del [[Imperi romà]], proporcionant a este un enorme cabal de recursos materials i humans, i sent durant segles una de les parts més estables del món romà i breçol d'alguns governants de l'imperi. |
− | El procés d'assimilació de la manera de vida romà i la seua cultura pels pobles | + | El procés d'assimilació de la manera de vida romà i la seua cultura pels pobles somesos es coneix com a romanisació. L'element humà va ser el seu més actiu factor, i l'eixèrcit el principal agent integrador. |
− | La societat hispana es va | + | La societat hispana es va organisar com la de la resta de l'Imperi romà, en homes lliures i esclaus. Els homes lliures podien participar al govern, votar en les eleccions i ser propietaris de terres. Els esclaus, en canvi, no tenien cap dret i eren propietat d'algun home lliure. Les dones podien ser lliures o esclaves, pero no tenien els mateixos drets que els homes. |
+ | |||
+ | ===Vínculs externs=== | ||
+ | * [http://historia.libertaddigital.com/el-fin-de-la-hispania-romana-1276239942.html La fi de la Hispània romana]. | ||
+ | * Fe Bajo Álvarez: ''Els últims hispanoromans''. | ||
+ | ** [http://germanicus.com.ar/Los_ultimos_hispanorromanos/index.htm Text espanyol]. | ||
+ | |||
+ | [[Categoria:Hispània romana| ]] | ||
+ | [[Categoria:Províncies romanes]] |
Revisió de 06:50 20 ago 2013
Es coneix com Hispània Romana als territoris de la Península Ibèrica durant el periodo històric de dominació romana.
Este periodo es troba comprés entre 218 a. de C. (data del desembarc romà en Ampúries) i els principis del segle V (quan entren els visigots en la Península, substituint a l'autoritat de Roma). Al llarc d'este extens periodo de set segles, tant la població com l'organisació política del territori hispànic van sofrir profunts i irreversibles canvis, i quedaria marcat per sempre en la inconfonible influencia de la cultura i els costums romans.
De fet, després del periodo de conquestes, Hispània es va convertir en una part fonamental del Imperi romà, proporcionant a este un enorme cabal de recursos materials i humans, i sent durant segles una de les parts més estables del món romà i breçol d'alguns governants de l'imperi.
El procés d'assimilació de la manera de vida romà i la seua cultura pels pobles somesos es coneix com a romanisació. L'element humà va ser el seu més actiu factor, i l'eixèrcit el principal agent integrador.
La societat hispana es va organisar com la de la resta de l'Imperi romà, en homes lliures i esclaus. Els homes lliures podien participar al govern, votar en les eleccions i ser propietaris de terres. Els esclaus, en canvi, no tenien cap dret i eren propietat d'algun home lliure. Les dones podien ser lliures o esclaves, pero no tenien els mateixos drets que els homes.
Vínculs externs
- La fi de la Hispània romana.
- Fe Bajo Álvarez: Els últims hispanoromans.