Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
5 bytes afegits ,  22:07 26 feb 2009
sense resum d'edició
Llínea 7: Llínea 7:     
Les comunicacions han estat condicionades des de sempre per una topografia accidentada, lo que ha obligat a la construcció de obres públiques. La carretera N-340 (Barcelona-Cadis), comunica la ciutat en Alacant pel Sur i en Xàtiva-Valéncia pel Nort, en enllaços a la A-3. La ret viària es complementa en el ferrocarril Alcoy-Xàtiva-Valéncia.
 
Les comunicacions han estat condicionades des de sempre per una topografia accidentada, lo que ha obligat a la construcció de obres públiques. La carretera N-340 (Barcelona-Cadis), comunica la ciutat en Alacant pel Sur i en Xàtiva-Valéncia pel Nort, en enllaços a la A-3. La ret viària es complementa en el ferrocarril Alcoy-Xàtiva-Valéncia.
 +
    
=== Localitats limítrofes ===
 
=== Localitats limítrofes ===
 
Llimita en els térmens municipals de Banyeres de Mariola, Benifallim, Bocairent, Cocentaina, Ibi, Xixona, Onil, Penàguila i Torremaçanes.
 
Llimita en els térmens municipals de Banyeres de Mariola, Benifallim, Bocairent, Cocentaina, Ibi, Xixona, Onil, Penàguila i Torremaçanes.
 +
    
=== Clima i vegetació ===
 
=== Clima i vegetació ===
Llínea 21: Llínea 23:  
El padró oficial a 1 de giner de 2008 otorga 61.698 habitants a la ciutat, 998 mes que el 1 de giner de 2007 (INE 2008).  
 
El padró oficial a 1 de giner de 2008 otorga 61.698 habitants a la ciutat, 998 mes que el 1 de giner de 2007 (INE 2008).  
 
Degut al procés de [[reconversió industrial]], la població de la ciutat se mante més o menys estable des dels anys 1970.
 
Degut al procés de [[reconversió industrial]], la població de la ciutat se mante més o menys estable des dels anys 1970.
 +
    
=== Immigració ===
 
=== Immigració ===
 
Alcoy conta tan sóls en un 4,7% d' Immigració població estrangera]] ([[Institut Nacional de Estadística de Espanya|INE 2007), proporció molt baixa si es compara en la mija provincial (21,5%) o nacional (9,9%). La colónia més numerosa es la d'equatorians (26,3% del total de estrangers), seguits per la de rumans (con el 23,1%).<ref>'''Font''': Explotació estadística del cens segons el [[Institut Nacional de Estadística de España]]. [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245&file=inebase&L= Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).]</ref>
 
Alcoy conta tan sóls en un 4,7% d' Immigració població estrangera]] ([[Institut Nacional de Estadística de Espanya|INE 2007), proporció molt baixa si es compara en la mija provincial (21,5%) o nacional (9,9%). La colónia més numerosa es la d'equatorians (26,3% del total de estrangers), seguits per la de rumans (con el 23,1%).<ref>'''Font''': Explotació estadística del cens segons el [[Institut Nacional de Estadística de España]]. [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245&file=inebase&L= Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).]</ref>
 +
    
=== Llengua ===
 
=== Llengua ===
 
En els carrers d'Alcoy compartixen primacia els idiomes valencià i castellà, en certa preponderància d'este primer, si be la gran immigració de castellà-parlants durant els segles XIX i gran part del XX  ha fet que esta comunitat alcançara gran importància, arribant a parlar-se més el castellà que  la llengua valenciana. La política de Llei d'us i ensenyança del valencià” en la Comunitat Valenciana des dels anys 1980 ha revitalisat l'us del valencià també en Alcoy.
 
En els carrers d'Alcoy compartixen primacia els idiomes valencià i castellà, en certa preponderància d'este primer, si be la gran immigració de castellà-parlants durant els segles XIX i gran part del XX  ha fet que esta comunitat alcançara gran importància, arribant a parlar-se més el castellà que  la llengua valenciana. La política de Llei d'us i ensenyança del valencià” en la Comunitat Valenciana des dels anys 1980 ha revitalisat l'us del valencià també en Alcoy.
 +
    
=== Atres indicadors ===
 
=== Atres indicadors ===

Menú de navegació