Canvis

La '''Constitució espanyola de 1812''', també denominada '''''La Pepa''''', fon promulgada per les [[Corts Generals]] d'[[Espanya]] el [[19 de març]] de [[1812]] en [[Cadis]]. L'importància històrica de la mateixa és gran, al tractar-se de la primera Constitució promulgada en Espanya, a més de ser una de les més lliberals del seu temps. Respecte a l'orige del seu sobrenom, ''la Pepa'', fon promulgada el dia de [[Josep (pare de Jesús)|Sant Josep]], d'a on vindria el sobrenom de ''Pepa''.

La '''Constitució espanyola de 1812''', també denominada '''''La Pepa''''', fon promulgada per les [[Corts Generals]] d'[[Espanya]] el [[19 de març]] de [[1812]] en [[Cadis]]. L'importància històrica de la mateixa és gran, al tractar-se de la primera Constitució promulgada en Espanya, a més de ser una de les més lliberals del seu temps. Respecte a l'orige del seu sobrenom, ''la Pepa'', fon promulgada el dia de [[Josep (pare de Jesús)|Sant Josep]], d'a on vindria el sobrenom de ''Pepa''.

Oficialment va estar en vigència dos anys, des de la seua promulgació fins al [[24 de març]] de [[1814]], en la volta a Espanya de [[Ferran VII]]. Posteriorment va estar vigent durant el [[Trieni Lliberal]] ([[1820]]-[[1823]]), aixina com durant un breu periodo en [[1836]]-[[1837]], davall el govern progressiste que preparava la [[Constitució espanyola de 1837|Constitució de 1837]]. No obstant això, a penes si va entrar en vigor ''de facto'', lloc que en el seu periodo de gestació bona part d'Espanya es trobava en mans del govern pro francés de [[Josep I]], la resta en mà de juntes interines més preocupades a organisar la seua oposició a Josep I, i la resta dels territoris de la corona espanyola (els virregnats) es trobaven en un estat de confusió i buit de poder causat per la invasió napoleònica.

Oficialment va estar en vigència dos anys, des de la seua promulgació fins al [[24 de març]] de [[1814]], en la volta a Espanya de [[Ferran VII]]. Posteriorment va estar vigent durant el [[Trieni Lliberal]] ([[1820]]-[[1823]]), aixina com durant un breu periodo en [[1836]]-[[1837]], davall el govern progressiste que preparava la [[Constitució espanyola de 1837|Constitució de 1837]]. No obstant això, a penes si va entrar en vigor ''de facto'', lloc que en el seu periodo de gestació bona part d'Espanya es trobava en mans del govern pro francés de [[Josep I]], el restant en mà de juntes interines més preocupades a organisar la seua oposició a Josep I, i el restant dels territoris de la corona espanyola (els virregnats) es trobaven en un estat de confusió i buit de poder causat per la invasió napoleònica.

La constitució establia el [[sufragi universal]], la llibertat d'imprenta, abolia la inquisició, acordava el repartiment de terres i la llibertat d'indústria, entre atres coses.

La constitució establia el [[sufragi universal]], la llibertat d'imprenta, abolia la inquisició, acordava el repartiment de terres i la llibertat d'indústria, entre atres coses.

La revolució iniciada a Cadis va suscitar la contrarevolució ferrandeta. El [[4 de maig]] de [[1814]] l'acabat de restaurar rei [[Ferran VII]] va decretar la dissolució de les Corts, la derogació de la Constitució i la detenció dels diputats lliberals. Començava la tornada de l'absolutisme. El dia 10, el general Eguía va prendre [[Madrit]] militarment proclamant Fernando com a rei absolut. Prèviament, s'havia gestat tot un clima de benvinguda popular.

La revolució iniciada a Cadis va suscitar la contrarevolució ferrandeta. El [[4 de maig]] de [[1814]] l'acabat de restaurar rei [[Ferran VII]] va decretar la dissolució de les Corts, la derogació de la Constitució i la detenció dels diputats lliberals. Començava la tornada de l'absolutisme. El dia 10, el general Eguía va prendre [[Madrit]] militarment proclamant Fernando com a rei absolut. Prèviament, s'havia gestat tot un clima de benvinguda popular.

[[Ferran VII]] s'oponda als decrets i a la constitució de les [[Corts de Cadis]] perqué signifiquen el pas d'un Estat absolutiste a un [[constitucional]]. És obvi; pero també cal subrallar-ho en émfasi, perqué darrere dels decrets d'igualtat de drets i de representació, darrere d'una constitució per a «abdós hemisferis», darrere de decretar la constitució d'un Estat nacional en el qual els territoris americans s'integraven com [[província]]s; la Corona perdia no sols el seu privilegi absolut sobrte la resta d'individus, sino les rendes de tot el continent americà que passaven directament a poder del monarca i no de l'aparell administrativa estatal, a l'establir el nou Estat nacional una substancial diferència entre la "facenda de la nació" i la ''facenda real''. No podria consentir-ho [[Ferran VII]].

[[Ferran VII]] s'oponda als decrets i a la constitució de les [[Corts de Cadis]] perqué signifiquen el pas d'un Estat absolutiste a un [[constitucional]]. És obvi; pero també cal subrallar-ho en émfasi, perqué darrere dels decrets d'igualtat de drets i de representació, darrere d'una constitució per a «abdós hemisferis», darrere de decretar la constitució d'un Estat nacional en el qual els territoris americans s'integraven com [[província]]s; la Corona perdia no sols el seu privilegi absolut sobrte el restant d'individus, sino les rendes de tot el continent americà que passaven directament a poder del monarca i no de l'aparell administrativa estatal, a l'establir el nou Estat nacional una substancial diferència entre la "facenda de la nació" i la ''facenda real''. No podria consentir-ho [[Ferran VII]].

D'atra banda, la representació política i la igualtat de drets dels americans es va traduir en una reivindicació de [[sobirania]] que colidia en la nacional, a l'estar esta concebuda pels lliberals peninsulars com única, central i sobirana. El conflicte es va establir no sols entre un rei absolut i la sobirania nacional i les seues institucions i representants sino també entre una concepció centraliste de l'Estat (basada en el govern de [[Madrit]]) i una descentralisada. Res de nou en l'univers de les revolucions burgueses, podria concloure's, pero la qüestió és que no era, estrictament, només una revolució espanyola, si fan falta no sols la nacionalitat sino també els territoris de l'Estat en qüestió.  

D'atra banda, la representació política i la igualtat de drets dels americans es va traduir en una reivindicació de [[sobirania]] que colidia en la nacional, a l'estar esta concebuda pels lliberals peninsulars com única, central i sobirana. El conflicte es va establir no sols entre un rei absolut i la sobirania nacional i les seues institucions i representants sino també entre una concepció centraliste de l'Estat (basada en el govern de [[Madrit]]) i una descentralisada. Res de nou en l'univers de les revolucions burgueses, podria concloure's, pero la qüestió és que no era, estrictament, només una revolució espanyola, si fan falta no sols la nacionalitat sino també els territoris de l'Estat en qüestió.