Llínea 44: |
Llínea 44: |
| [[Image:La_Verdad,_el_Tiempo_y_la_Historia.jpg|thumb|200px|''[[La Veritat, el Temps i l'Historia|Alegoría de la Constitució de 1812]] '', [[Francisco de Goya]], Museu de [[Estocolm]].]] | | [[Image:La_Verdad,_el_Tiempo_y_la_Historia.jpg|thumb|200px|''[[La Veritat, el Temps i l'Historia|Alegoría de la Constitució de 1812]] '', [[Francisco de Goya]], Museu de [[Estocolm]].]] |
| | | |
− | La '''Constitució de 1812''' es va publicar fins a tres vegades a [[Espanya]] —[[1812]], [[1820]] i [[1836]]—, es va convertir en la fita democràtica en la primera mitat el segle XIX, va transcendir a diverses constitucions europees i va impactar en els orígens constitucionals i parlamentaris de la major part dels Estats americans durant i darrere de la seua independència. Només per açò ya haguera merescut la immortalitat. | + | La '''Constitució de 1812''' es va publicar fins a tres vegades a [[Espanya]] —[[1812]], [[1820]] i [[1836]]—, es va convertir en la fita democràtica en la primera mitat el segle XIX, va transcendir a diverses constitucions europees i va impactar en els orígens constitucionals i parlamentaris de la major part dels Estats americans durant i darrere de la seua independència. Només per açò ya haguera merescut l'immortalitat. |
| | | |
| No obstant això, la major part de les investigacions dedicades al seu estudi ometen o menystenen la influència que la revolució lliberal i burguesa espanyola va tindre al transformar els [[territoris colonials americanos|imperio colonial espanyol]] en províncies d'un nou Estat, i convertir en nous ciutadans als antics súbdits de l'absolutisme, i que incloïa en la seua definició de ciutadans espanyols no sols als europeus, o els seus descendents americans, sino també a les castes i als indígenes dels territoris d'Amèrica, la qual cosa va traduir, en tercer lloc, en la seua transcendència per a les naixents llegislacions americanes.<ref> [http://books.google.es/books?id=bQj2cpZsm9gC&pg=PA84&dq=Jose+manuel+de+goyeneche&lr=&as_brr=3&ei=_VoQStbEIoS2yATWksSyCw#PPA116,M1 '''Els orígens del govern representatiu en el Perú'''.Valentin Paniagua.]</ref> | | No obstant això, la major part de les investigacions dedicades al seu estudi ometen o menystenen la influència que la revolució lliberal i burguesa espanyola va tindre al transformar els [[territoris colonials americanos|imperio colonial espanyol]] en províncies d'un nou Estat, i convertir en nous ciutadans als antics súbdits de l'absolutisme, i que incloïa en la seua definició de ciutadans espanyols no sols als europeus, o els seus descendents americans, sino també a les castes i als indígenes dels territoris d'Amèrica, la qual cosa va traduir, en tercer lloc, en la seua transcendència per a les naixents llegislacions americanes.<ref> [http://books.google.es/books?id=bQj2cpZsm9gC&pg=PA84&dq=Jose+manuel+de+goyeneche&lr=&as_brr=3&ei=_VoQStbEIoS2yATWksSyCw#PPA116,M1 '''Els orígens del govern representatiu en el Perú'''.Valentin Paniagua.]</ref> |
Llínea 69: |
Llínea 69: |
| hispans. Els debats constitucionals van començar el [[25 d'agost]] de [[1811]] i van acabar a finals de giner de [[1812]]. La discussió es va desenrollar en ple assejament de Cadis per les tropes franceses, una ciutat bombardejada, superpoblada en refugiats de tota Espanya i en una epidèmia de febra groga. L'heroisme dels seus habitants queda per a l'història. | | hispans. Els debats constitucionals van començar el [[25 d'agost]] de [[1811]] i van acabar a finals de giner de [[1812]]. La discussió es va desenrollar en ple assejament de Cadis per les tropes franceses, una ciutat bombardejada, superpoblada en refugiats de tota Espanya i en una epidèmia de febra groga. L'heroisme dels seus habitants queda per a l'història. |
| | | |
− | La redacció de l'artícul 1 constituïx un clar eixemple de la importància que per al progrés | + | La redacció de l'artícul 1 constituïx un clar eixemple de l'importància que per al progrés |
| espanyol va tindre Amèrica. Va ser el primer, i per això, el més important. Este és el seu famós text: | | espanyol va tindre Amèrica. Va ser el primer, i per això, el més important. Este és el seu famós text: |
| | | |