Canvis

En el seu terme municipal hi han rests de l'edat de bronze (Molló d l'Almud i Avenc de l'Àguila) i de l'época romana (Mas dels Foressos). Tant el poble com les seues pedanies de Nillerola i de Espioca, que conserva una torre de l'época islàmica, foren en el seu orige alqueries musulmans. En el [[1237]], [[Jaume I]] va entregar el siti a Roderic Sabata ("Roderius Çabata, milers, alqueriam de Pichaçen, totam, idus octobris". [[Llibre del Repartiment]] del [[Regne de Valéncia]]), a qui va succeir el seu fill Eiximén.

En el seu terme municipal hi han rests de l'edat de bronze (Molló d l'Almud i Avenc de l'Àguila) i de l'época romana (Mas dels Foressos). Tant el poble com les seues pedanies de Nillerola i de Espioca, que conserva una torre de l'época islàmica, foren en el seu orige alqueries musulmans. En el [[1237]], [[Jaume I]] va entregar el siti a Roderic Sabata ("Roderius Çabata, milers, alqueriam de Pichaçen, totam, idus octobris". [[Llibre del Repartiment]] del [[Regne de Valéncia]]), a qui va succeir el seu fill Eiximén.

Va permanéixer despoblat de musulmans després de [[1248]] pero, a causa del fracàs de la repoblació de cristians, el senyor va tindre que admitre de nou a la població islàmica i mossàraps. Agnès Ximénez Sabata va heretar el senyoriu i lo va transmetre al seu fill Fernando d'Aragó, bastart de Pedro III el Gran, que lo va vendre a Ramón Boïl en [[1247]]. Esta família dispon del senyoriu fins que en el [[1367]] pasa a la família Castellà que en el [[1451]] compraren Espioca. Ramón Castellà va vendre el senyoriu a Ramón Peixó, en l'any [[1511]]. El [[27 de novembre]] de [[1611]], després de l'expulsió dels moriscos, D. Pedro Lladró de Vilanova, Duc de Mandas otorga, mediant el seu procurador, CARTA PUEBLA a els nous habitants que havien anat a Picassent, establint-se les condicions en les que es repartien les cases i terres, aixina com la normativa general per al govern del poble. Després de la guerra de sucesió espanyola, adquirix la propietat el [[Marqués de Dos Aigües]] que la va mantindre fins l'abolició dels senyorius. Segons Jeroni Munyós, a mediats del [[segle XVI]], contava en 65 veïns que a finals del segle, segons una memòria elaborada en el poble, aplegaren a ser 493 habitants. Cavanilles, en [[1794]], consigna 390 veïns. Madoz, a mitat del [[segle XIX]] aporta la sifra de 2.121.

Va permanéixer despoblat de musulmans després de [[1248]] pero, a causa del fracàs de la repoblació de cristians, el senyor va tindre que admitre de nou a la població islàmica i mossàraps. Agnès Ximénez Sabata va heretar el senyoriu i lo va transmetre al seu fill Fernando d'Aragó, bastart de Pedro III el Gran, que lo va vendre a Ramón Boïl en [[1247]]. Esta família dispon del senyoriu fins que en el [[1367]] passa a la família Castellà que en el [[1451]] compraren Espioca. Ramón Castellà va vendre el senyoriu a Ramón Peixó, en l'any [[1511]]. El [[27 de novembre]] de [[1611]], després de l'expulsió dels moriscos, D. Pedro Lladró de Vilanova, Duc de Mandas otorga, mediant el seu procurador, CARTA PUEBLA a els nous habitants que havien anat a Picassent, establint-se les condicions en les que es repartien les cases i terres, aixina com la normativa general per al govern del poble. Després de la guerra de sucesió espanyola, adquirix la propietat el [[Marqués de Dos Aigües]] que la va mantindre fins l'abolició dels senyorius. Segons Jeroni Munyós, a mediats del [[segle XVI]], contava en 65 veïns que a finals del segle, segons una memòria elaborada en el poble, aplegaren a ser 493 habitants. Cavanilles, en [[1794]], consigna 390 veïns. Madoz, a mitat del [[segle XIX]] aporta la sifra de 2.121.

== Demografia ==

== Demografia ==