2648
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 90:
Llínea 90: − == Govern i politica ==+ − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
La Guerra Civil Espanyola i la consiguient victoria del bant franquiste, ademes de el estallit de la II Guerra mundial i la invasio de França per part dels alemans de Hitler, deixà al pais en una dificil tesitura, encara que Andorra fon amparà per el Govern de Vichy dirigit per el Mariscal Petain. Quan este fon depost per els nazis, Andorra tingue que simpatisar cadenes de evasio destinats a pasar judeus perseguits per la Gestapo, aixina com oficials i soldats aliats cap a Espanya. Destacar que com conseqüencia de la I Guerra Mundial, Andorra va estar en guerra en Alemanya hasda 1958 ya que, si be se firmà un tratàt de pau en 1939 per el qual el eixercit nazi se comprometia a no invadir el Principat, este no va estar present en la firma del Tratat de Versalles, mediant el qual cesaven les hostilitats entre els paisos beligerants en la Gran Guerra.
La Guerra Civil Espanyola i la consiguient victoria del bant franquiste, ademes de el estallit de la II Guerra mundial i la invasio de França per part dels alemans de Hitler, deixà al pais en una dificil tesitura, encara que Andorra fon amparà per el Govern de Vichy dirigit per el Mariscal Petain. Quan este fon depost per els nazis, Andorra tingue que simpatisar cadenes de evasio destinats a pasar judeus perseguits per la Gestapo, aixina com oficials i soldats aliats cap a Espanya. Destacar que com conseqüencia de la I Guerra Mundial, Andorra va estar en guerra en Alemanya hasda 1958 ya que, si be se firmà un tratàt de pau en 1939 per el qual el eixercit nazi se comprometia a no invadir el Principat, este no va estar present en la firma del Tratat de Versalles, mediant el qual cesaven les hostilitats entre els paisos beligerants en la Gran Guerra.
El 14 de giner de 1982 entrà en funcions el primer Govern d'Andorra, presidit per Óscar Ribas Reig. La ultima data historica es el 14 de març de 1993, quan s'aprobà en referendum la segona Cosntitucio escrita de sa historia, que desarticulà les ultimes reminiscencies feudals del Govern d'Andorra al declarar al poble andorrà com unic soberà del Estat.
El 14 de giner de 1982 entrà en funcions el primer Govern d'Andorra, presidit per Óscar Ribas Reig. La ultima data historica es el 14 de març de 1993, quan s'aprobà en referendum la segona Cosntitucio escrita de sa historia, que desarticulà les ultimes reminiscencies feudals del Govern d'Andorra al declarar al poble andorrà com unic soberà del Estat.
== Govern i Politica ==
[[Image:Parlament andorra.jpg|thumb|left|Parlament andorrà.]]
Andorra es un coprincipat parlamentari i aprobà la seua Constitucio el 14 de març de 1993. La comandancia del Estat recau en la figura del coprincip episcopal, el Obisp de la Seo d'Urgell, i del coprincip frances, el President de la Republica Francesa com hereder dels drets del Comte de Foix. Els actuals caps d'Estat son [[Nicolas Sarkozy]], president de la [[França|Republica Francesa]], representàt per Philippe Massoni, i el obisp d'Urgel Joan Enric Vives i Sicilia, representàt per Nemesi Marques i Oste. El cap de govern actual es Albert Pintat Santolària.
El Principat està representàt internacionalment en varies organisacions, ademes de tindre un corp diplomatic en paisos del exterior.
=== Poder eixecutiu ===
El organ eixecutiu actualment està compost per el Cap de Govern, triàt per el Consell General, i once ministres.
=== Poder llegislatiu ===
El Consell General es el organ llegislatiu i se trata d'un parlament unicameral de representacio mixta i paritaria d ela poblacio nacional i de les set parroquies, compost per 28 membres triats cada quatre anys. La sèu del parlament es la Casa de la Vall, encara que està prevista que per al 2010 s'inaugure una nova sèu.
Els partits representats en el Consell General de les Valls, segon els resultats de les eleccions del 24 d'abril de 2005 son:
*Partido Liberal, en 14 escanys.
*Partido Socioaldemócrata, en 11 escanys.
*Centro Demócrata Andorrano, en coalicio en el Partido Siglo XXI, en 2 escanys.
*Renovación Democrática, en 1 escany.
*El partido de Los Verdes de Andorra, va rebre soles el 3,5% dels vots, per el que no li ha segut asignàt cap escany.
=== Poder judicial ===
El sistema judicial està compost per la Batllia d'Andorra que juja, en primera instancia, els delictes menors i contravencions penals aixina com els litigis civils i administratius, el Tribunal de Corts que dirime, en primera instancia, sobre els delictes majors i, en apelacio, els recursos contra les sentencies dictaes per el Tribunal de Batlles, el Tribunal Superior de Justicia d'Andorra compost per un president i huit magistrats designats per el Consell Superior de la Justicia en competicions sobre asuntes civils, administratius i penals, el Consell Superior de la Justicia com organ de representacio, govern i adminisgtracio del poder judicial i que vela per l'independencia i bon funcionament de la justicia i el Tribunal Constitucional d'Andorra que es el encarregat de interpretar la Constitucio Andorrana, aixina com triar sobre l'adecuacio de les restants lleis ad esta, i es compon de quatre magistrats.
=== Administracio publica ===
Els comuns son organs de representacio i administracio civil de les parroquies, equivalents als ajuntaments.