Canvis

Des de principis de l'[[Edat Moderna]], a partir del [[Sigle XVIII]], es produiren diversos pleits entre Alacant i [[Oriola]] per la capitalitat de la Governació que guanyà [[Oriola]] per la seua importància històrica i la seua població numèrica que superava a la d'Alacant en gran diferència. [[Oriola]] conseguÍ en 1564 erigir-se en seu episcopal (separant-se de la de Cartagena, de la que depenia fins llavors la governació) i en [[1547]] es fundà en la capital de la Governació la real i Pontifícia Universitat d'Oriola regentada pels dominics, que estaria en funcionament fins a l'any [[1835]]. No obstant, l'ascens de la ciutat d'Alacant, port d'eixida dels productes de [[Castella]], feu que, des de [[1647]], Alacant fòra la capital de la balia General.

Des de principis de l'[[Edat Moderna]], a partir del [[Sigle XVIII]], es produiren diversos pleits entre Alacant i [[Oriola]] per la capitalitat de la Governació que guanyà [[Oriola]] per la seua importància històrica i la seua població numèrica que superava a la d'Alacant en gran diferència. [[Oriola]] conseguÍ en 1564 erigir-se en seu episcopal (separant-se de la de Cartagena, de la que depenia fins llavors la governació) i en [[1547]] es fundà en la capital de la Governació la real i Pontifícia Universitat d'Oriola regentada pels dominics, que estaria en funcionament fins a l'any [[1835]]. No obstant, l'ascens de la ciutat d'Alacant, port d'eixida dels productes de [[Castella]], feu que, des de [[1647]], Alacant fòra la capital de la balia General.

En el [[Decret de Nova Planta]] de [[Felip V d'Espanya|Felip V]] de l'any [[1707]], es solucionà la rivalitat entre Oriola i Alacant dividint l'antiga Governació Ultra Saxonam en dos corregiments, el d'Alacant i el d'[[Oriola]] continuant ostentant Oriola la Capitalitat de la Governació. El nort de la província es trobava inclòs, a partir de llavors, dins dels corregiments de Xixona, Alcoy i Dénia. Des de l'[[Ilustració]], va haver diversos proyectes de divisió provincial d'Espanya, superant les divisions feudals de l'Antic Règim; el primer intent sério fon el de [[Miguel Soler]], elaborat entre [[1799]] i [[1805]], que seria posteriorment représ per les [[Corts de Cadis]], encara que la tornada a l'absolutisme de [[Ferran VII]] frenà el seu desenrroll. En [[1833]] es realisà la primera divisió provincial espanyola efectiva; en el cas de la província d'Alacant, es va formar bàsicament a partir de l'antiga Governació Ultra Saxonam, a la que s'afegirien pel nort la [[Foya de Castalla]], la Foya de [[Xixona]], la Montanya d'[[Alcoy]], el marquesat de [[Dénia]] i les Valls de [[Pego]]. En [[1836]] s'ampliaria la província a l'oest en l'incorporació de les poblacions llavors castellanes d'el Marquesat de [[Villena]] i La Vila de [[Sax]].

En el [[Decret de Nova Planta]] de [[Felip V d'Espanya|Felip V]] de l'any [[1707]], es solucionà la rivalitat entre Oriola i Alacant dividint l'antiga Governació Ultra Saxonam en dos corregiments, el d'Alacant i el d'[[Oriola]] continuant ostentant Oriola la Capitalitat de la Governació. El nort de la província es trobava inclòs, a partir de llavors, dins dels corregiments de Xixona, Alcoy i Dénia. Des de l'[[Ilustració]], va haver diversos proyectes de divisió provincial d'Espanya, superant les divisions feudals de l'Antic Règim; el primer intent sério fon el de [[Miguel Soler]], elaborat entre [[1799]] i [[1805]], que seria posteriorment représ per les [[Corts de Cadis]], encara que la tornada a l'absolutisme de [[Ferran VII]] frenà el seu desenroll. En [[1833]] es realisà la primera divisió provincial espanyola efectiva; en el cas de la província d'Alacant, es va formar bàsicament a partir de l'antiga Governació Ultra Saxonam, a la que s'afegirien pel nort la [[Foya de Castalla]], la Foya de [[Xixona]], la Montanya d'[[Alcoy]], el marquesat de [[Dénia]] i les Valls de [[Pego]]. En [[1836]] s'ampliaria la província a l'oest en l'incorporació de les poblacions llavors castellanes d'el Marquesat de [[Villena]] i La Vila de [[Sax]].

== Geografia física ==

== Geografia física ==