Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte afegit ,  18:43 10 jun 2013
m
Text reemplaça - ']]''' a ']] '''
Llínea 4: Llínea 4:     
== Història ==
 
== Història ==
En el [[Tractat d'Almizra]] en [[1244]], es s'estipulà que la zona al sur de la llínea imaginària traçada pels municipis de [[Biar]], [[Xixona]], [[Busot]] i [[La Vila Joyosa]] eren del [[Regne de Castella]], fins que en la [[Sentència Arbitral de Torrellas]] de l'any [[1304]] quedà baix l'administració del [[Regne de Valéncia]] i, per tant, baix la sobirania real de la [[Corona d'Aragó]]. Dins del Regne de Valencia, constituïa la demarcació de ''Ultra Saxonam'' (o ''més allà de Xixona''). Des del punt de vista administratiu, tota esta zona va quedar baix la Procuració General d'[[Oriola]], que es convertí en [[1363]] en Governació General. Les terres del nort de la província quedaren baix la lloctinència ''Ultra Xucorum'' (o ''més allà del [[Xúquer]]''), dins de la Governació de Valéncia.
+
En el [[Tractat d'Almizra]] en [[1244]], es s'estipulà que la zona al sur de la llínea imaginària traçada pels municipis de [[Biar]], [[Xixona]], [[Busot]] i [[La Vila Joyosa]] eren del [[Regne de Castella]], fins que en la [[Sentència Arbitral de Torrellas]] de l'any [[1304]] quedà baix l'administració del [[Regne de Valéncia]] i, per tant, baix la sobirania real de la [[Corona d'Aragó]]. Dins del Regne de Valencia, constituïa la demarcació de ''Ultra Saxonam'' (o ''més allà de Xixona''). Des del punt de vista administratiu, tota esta zona va quedar baix la Procuració General d'[[Oriola]], que es convertí en [[1363]] en Governació General. Les terres del nort de la província quedaren baix la lloctinència ''Ultra Xucorum'' (o ''més allà del [[Xúquer]] ''), dins de la Governació de Valéncia.
    
Cap a [[1609]], al voltant del 40% de la població provincial era de religió musulmana, nomenats [[morisc]]s. Socialment marginats, la seua distribució era prou desigual, concentrant-se principalment en la [[Vall del Vinalopó]], en importants moreries com [[Elda]], [[Monover]], [[Novelda]], [[Asp]], [[Elig]] i [[Crevillent]], aixina com en atres de relativa importància en el nort de la província: [[Guadalest]], [[Cocentaina]], [[Muro]], [[Benilloba]] i [[Vall de Gallinera]]. Per tant, l'[[expulsió dels moriscs]], eixe mateix any, produí un gran buit demogràfic, pràcticament absolut en algunes comarques; nous pobladors vingueren a habitar les seues terres, provinents de tota Espanya, encara que en les valls del nort predominà l'immigració [[Mallorca|mallorquina]], l'illa natal de la qual es trobava en aquell moment superpoblada. Menys afectats es van vore els núcleus a on predominaven els cristians vells com [[Oriola]], [[Alacant]], [[Alcoy]] i [[Villena]] <ref>Atles temàtic Comunitat Valenciana. Evolució de la població. Principals moreries en 1609 i principals núcleus de cristians vells en 1609. Gabino Ponce Herrero i Pérez Puchal. ISBN 84-88087-00-4</ref>
 
Cap a [[1609]], al voltant del 40% de la població provincial era de religió musulmana, nomenats [[morisc]]s. Socialment marginats, la seua distribució era prou desigual, concentrant-se principalment en la [[Vall del Vinalopó]], en importants moreries com [[Elda]], [[Monover]], [[Novelda]], [[Asp]], [[Elig]] i [[Crevillent]], aixina com en atres de relativa importància en el nort de la província: [[Guadalest]], [[Cocentaina]], [[Muro]], [[Benilloba]] i [[Vall de Gallinera]]. Per tant, l'[[expulsió dels moriscs]], eixe mateix any, produí un gran buit demogràfic, pràcticament absolut en algunes comarques; nous pobladors vingueren a habitar les seues terres, provinents de tota Espanya, encara que en les valls del nort predominà l'immigració [[Mallorca|mallorquina]], l'illa natal de la qual es trobava en aquell moment superpoblada. Menys afectats es van vore els núcleus a on predominaven els cristians vells com [[Oriola]], [[Alacant]], [[Alcoy]] i [[Villena]] <ref>Atles temàtic Comunitat Valenciana. Evolució de la població. Principals moreries en 1609 i principals núcleus de cristians vells en 1609. Gabino Ponce Herrero i Pérez Puchal. ISBN 84-88087-00-4</ref>

Menú de navegació