Odissea

Odiseu oferint vi a Polifem.

L'Odissea (en grec: Ὀδύσσεια, Ódýsseia) és un poema èpic grec compost per 24 cants, atribuït al poeta grec Homer. Es creu que va ser escrit en el segle VIII a. C., en els assentaments que Grècia tenia en la costa oest de l'Àsia Menor (actual Turquia asiàtica). Segons atres autors, l'Odissea es completa en el segle VII a. C. a partir de poemes que sols descrivien parts de l'obra actual. Fon originalment escrita en lo que era dit dialecte homèric. Narra el retorn a casa del héroe grec Odisseu (Ulisses en llatí) després de la Guerra de Troya. Odisseu tarda deu anys en tornar a l'illa d'Ítaca, a on posseïa el títul de rei, periodo durant el qual el seu fill Telèmac i la seua dona Penèlope han de tolerar en el seu palau als pretenents que busquen desposar-la (puix ya creïen mort a Odisseu), al mateix temps que consumixen els bens de la família.

La millor arma d'Odisseu és el seu mētis o astúcia. Gràcies a la seua inteligència -ademés de l'ajuda proveïda per Pales Atenea, filla de Zeus Cronida- és capaç de fugir dels continus problemes als que ha d'enfrontar-se per designe dels deus. Per a açò, planeja diverses artimanyes, be siguen físiques -com poden ser-ho disfrassos. o en audaços i enganys discursos dels que se val per a conseguir els seus objectius.

El poema és, junt a l'Ilíada, un dels primers texts de l'èpica grec-llatina i per tant de la lliteratura occidental. Es creu que el poema original fon transmés per via oral durant segles per aedos que recitaven el poema de memòria, alterant-lo conscient o inconscientment. Era transmesa en dialectes de l'Antiga Grècia. Ya en el segle IX a. C., en la recent aparició de l'alfabet, tant l'Odissea com l'Ilíada pogueren ser les primeres obres en ser transcrites, encara que la majoria de la crítica s'inclina per datar-les en el segle VIII a. C. El text homèric més antic que coneixem és la versió d'Aristarc de Samotràcia (segle II a. C.). El poema està escrit usant una mètrica dita hexàmetro dactílica. Cada llínea de l'Odissea original estava formada per sis unitats o peus, sent cada peu dàctil o espondeu. Els primers cinc peus eren dàctils i l'últim podia ser un espondeu o be un troqueu. Els distints peus van separats per cesures o pauses.