Canvis

==Català  igual a dialecte barceloní==

==Català  igual a dialecte barceloní==

A diferència de la històrica [[Llengua Valenciana]] que va existir com llengua normalisada des del [[sigle XV]], en plena autonomia léxica, morfosintáctica, fonética i semántica  i un Sigle i mig d´Or Literari en les seues gramàtiques i diccionaris, per contra , el  dialecte de Barcelona ara nomenat català no conseguix el seu estàndart llingüístic fins a [[1906]], any del [[primer Congrés de la Llengua Catalana]], si be no és fins a [[1912]] quan l'ingenier químic cubà [[Pompeu Fabra]]  publica la seua primera "Gramàtica Catalana" (Gramàtica molt criticada pel gramàtic [[Menendez Pidal]] i per En [[Miguel de Unamuno]] (Catedràtic de [[Llingüística]] de la [[Universitat de Salamanca]]), que arriba a afirmar que els seus (de En Pompeu) treballs eren el propis de un químic, aficionat i sense rigor llingüístic.<ref>¿Lengua valenciana o dialecto barceloní?.Ed.cit. 2008. Pág 16.</ref>

A diferència de la històrica [[idioma valencià|llengua valenciana]] que va existir com llengua normalisada des del [[sigle XV]], en plena autonomia léxica, morfosintáctica, fonética i semántica  i un Sigle i mig d´Or Literari en les seues gramàtiques i diccionaris, per contra , el  dialecte de Barcelona ara nomenat català no conseguix el seu estàndart llingüístic fins a [[1906]], any del [[primer Congrés de la Llengua Catalana]], si be no és fins a [[1912]] quan l'ingenier químic cubà [[Pompeu Fabra]]  publica la seua primera "Gramàtica Catalana" (Gramàtica molt criticada pel gramàtic [[Menendez Pidal]] i per En [[Miguel de Unamuno]] (Catedràtic de [[Llingüística]] de la [[Universitat de Salamanca]]), que arriba a afirmar que els seus (de En Pompeu) treballs eren el propis de un químic, aficionat i sense rigor llingüístic.<ref>¿Lengua valenciana o dialecto barceloní?.Ed.cit. 2008. Pág 16.</ref>

Fon durant el [[sigle XIX]] i especialment des de [[1859]] quan Bofarrull va tractar de conseguir una unitat llingüística en Catalunya entre tots els nombrosos dialectes catalans provenents del PROVENÇAL , fracassant en tots els seus intents, arribant-se a produir enfrontaments violents <ref> "Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana" de  [[Mª Teresa Puerto Ferre]], [[Ricart Garcia Moya]] i  [[Ignaci Culla Hernández]]. Diputació de Valéncia. ISBN 978-84-7795-470-5 </ref> i fins no entrat en [[sigle XX]], el citat Fabra no fon capaç de desenrollar un estandart per a Catalunya, que posteriorment van intentar impondre en les comunitats vehines : Valéncia, Balears i Aragó.  

Fon durant el [[sigle XIX]] i especialment des de [[1859]] quan Bofarrull va tractar de conseguir una unitat llingüística en Catalunya entre tots els nombrosos dialectes catalans provenents del PROVENÇAL , fracassant en tots els seus intents, arribant-se a produir enfrontaments violents <ref> "Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana" de  [[Mª Teresa Puerto Ferre]], [[Ricart Garcia Moya]] i  [[Ignaci Culla Hernández]]. Diputació de Valéncia. ISBN 978-84-7795-470-5 </ref> i fins no entrat en [[sigle XX]], el citat Fabra no fon capaç de desenrollar un estandart per a Catalunya, que posteriorment van intentar impondre en les comunitats vehines : Valéncia, Balears i Aragó.  

   

   

Esta nova denominació fon invalidada pel reputat gramatiste i filòlec Menendez Pidal en la seua obra "Gramàtica Històrica" ([[Madrit]]. [[1977]])  on va demostrar la falta de rigor  de Meyer Lübke a les mateixes temps que reconeixia l'independència idiomàtica de la [[Llengua Valenciana]]  

Esta nova denominació fon invalidada pel reputat gramatiste i filòlec Menendez Pidal en la seua obra "Gramàtica Històrica" ([[Madrit]]. [[1977]])  on va demostrar la falta de rigor  de Meyer Lübke a les mateixes temps que reconeixia l'independència idiomàtica de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]  

{{cita|"És la Llengua Valenciana la primera llengua romanç lliterària d'[[Europa]] dels clàssics de la qual no sols van aprendre els catalans, sino inclús els castellans".}}

{{cita|"És la Llengua Valenciana la primera llengua romanç lliterària d'[[Europa]] dels clàssics de la qual no sols van aprendre els catalans, sino inclús els castellans".}}

Confessió catalana de l'espoli de la [[Llengua Valenciana]]:

Confessió catalana de l'espoli de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]:

L'erudit català Ramón Miquel i Planes , gran estudiós del nostre clàssics valencians, confessava en honestitat en [[1905]]

L'erudit català Ramón Miquel i Planes , gran estudiós del nostre clàssics valencians, confessava en honestitat en [[1905]]