Diferència entre les revisions de "Albargina"
m |
|||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
[[Image:Berenj2.jpg|thumb|right|300px|<center>Albargina</center>]] | [[Image:Berenj2.jpg|thumb|right|300px|<center>Albargina</center>]] | ||
| − | L''''albargina''' | + | L''''albargina''' és el fruit que produix l’albarginera, planta que pertany a la família de les solanacees (Solanum melongena); té una duració d’un any i una alçaria que va dels 30 als 80 cm; de brot endurit per la base, fulles oblongues de color [[vert]] intens i a vegades punchoses. La planta dona unes bellissimes [[flor|flors]] d’un [[blau]] violàceu, estrelades, de cinc sépals i cinc pétals, ademés dels estams junts en el centre de la corola. |
| − | Al seu fruit, la albargina, la naturalea l’ha dotat de diferents colorits tots ells irrepetibles i singulars, ya siguen morats completament o entreverats que, regularment, van del violat, clar o fosc, fins a arribar a un blanc immaculat o purpúreu; pero sempre i en totes les varietats, en una pell finíssima, forta i al mateix temps brillant com si acabaren de donar-li un fregat de cera. La seua forma, també caprichosa, és a vegades esfèrica o cilíndrica i d’uns 10 a 35 cm de llargària que conté una polpa blanca i suculenta plena de llavoretes. | + | Al seu fruit, la albargina, la naturalea l’ha dotat de diferents colorits tots ells irrepetibles i singulars, ya siguen morats completament o entreverats que, regularment, van del violat, clar o fosc, fins a arribar a un [[blanc]] immaculat o purpúreu; pero sempre i en totes les varietats, en una pell finíssima, forta i al mateix temps brillant com si acabaren de donar-li un fregat de cera. La seua forma, també caprichosa, és a vegades esfèrica o cilíndrica i d’uns 10 a 35 cm de llargària que conté una polpa blanca i suculenta plena de llavoretes. |
== Valor alimentari == | == Valor alimentari == | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
== Possibilitats culinàries == | == Possibilitats culinàries == | ||
| − | Oferix diverses possibilitats culinàries, com per eixemple, com a guarnició de plats de carn o peix; fregides i reboçades en ou, acabades de fer i encara calentes; partides pel mig i fetes al forn, en [[oli]] d’[[oliva]], [[sal]], [[piberroig]] i trossets de carn de ternera picada. És una especialitat de l’horta de [[Gandia]]. | + | Oferix diverses possibilitats culinàries, com per eixemple, com a guarnició de plats de carn o peix; fregides i reboçades en [[ou]], acabades de fer i encara calentes; partides pel mig i fetes al forn, en [[oli]] d’[[oliva]], [[sal]], [[piberroig]] i trossets de carn de ternera picada. És una especialitat de l’horta de [[Gandia]]. |
== Produccio == | == Produccio == | ||
Revisió de 17:08 3 jun 2013
L'albargina és el fruit que produix l’albarginera, planta que pertany a la família de les solanacees (Solanum melongena); té una duració d’un any i una alçaria que va dels 30 als 80 cm; de brot endurit per la base, fulles oblongues de color vert intens i a vegades punchoses. La planta dona unes bellissimes flors d’un blau violàceu, estrelades, de cinc sépals i cinc pétals, ademés dels estams junts en el centre de la corola.
Al seu fruit, la albargina, la naturalea l’ha dotat de diferents colorits tots ells irrepetibles i singulars, ya siguen morats completament o entreverats que, regularment, van del violat, clar o fosc, fins a arribar a un blanc immaculat o purpúreu; pero sempre i en totes les varietats, en una pell finíssima, forta i al mateix temps brillant com si acabaren de donar-li un fregat de cera. La seua forma, també caprichosa, és a vegades esfèrica o cilíndrica i d’uns 10 a 35 cm de llargària que conté una polpa blanca i suculenta plena de llavoretes.
Valor alimentari
El valor alimentari de l’albargina és prou baix, puix oferix un residu sòlit inferior al 8%; les proteïnes no superen el 2%; els glúcits només un 3% i els lípits estan absents; conté en molt chicoteta proporció vitamines A, B i C.
Possibilitats culinàries
Oferix diverses possibilitats culinàries, com per eixemple, com a guarnició de plats de carn o peix; fregides i reboçades en ou, acabades de fer i encara calentes; partides pel mig i fetes al forn, en oli d’oliva, sal, piberroig i trossets de carn de ternera picada. És una especialitat de l’horta de Gandia.
Produccio
Hui en dia i degut a la producció en hivernàcul, la podem fruir durant tot l’any. Es dona en tots els climes templats. En Espanya destaquen com a productores en quantitat i qualitat, Múrcia, Almeria, Màlaga i Valéncia, especialment la zona de Gandia.
Varietats
Varietats n’hi ha moltes, des de la Violeta llarga i la Rallada de Gandia, fins a la Black Beauty, Mission Bell, etc.