Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Image:volca.jpg|thumb|right|300pp|<center>Volcà de Teneguia en les [[Illes Canàries]] ([[Espanya]])</center>]] | | [[Image:volca.jpg|thumb|right|300pp|<center>Volcà de Teneguia en les [[Illes Canàries]] ([[Espanya]])</center>]] |
| | | |
− | Un '''volcà''' es una obertura de la capa superficial [[Terra|terrestre]] per a on s'expelisen gasos i materials magmàtiques de les capes més interiors. La naturalea dels materials, el tipo d'erupcio, la seua freqüencia i l'orogenesis donen als volcans formes variades, pero prenen en general l'aspecte d'una montanya conica coronada per un crater o una caldera. El lloc principal d'eixida dels materials durant una erupcio esta situat mes sovint al bort del volca, a on desemboca el fumeral volcanic, pero tambe per ullals laterals apareixquen sobre les pendents o al peu del volca. | + | Un '''volcà''' és una obertura de la capa superficial [[Terra|terrestre]] per a on s'expelisen gasos i materials magmàtiques de les capes més interiors. La naturalea dels materials, el tipo d'erupció, la seua freqüencia i l'orogenesis donen als volcans formes variades, pero prenen en general l'aspecte d'una montanya conica coronada per un [[cràter]] o una caldera. El lloc principal d'eixida dels materials durant una erupció està situat més sovint al bort del volcà, a on desemboca el fumeral volcanic, pero també per ullals laterals que apareixen sobre les pendents o al peu del volcà. |
| | | |
| == Tipos de volcans == | | == Tipos de volcans == |
Llínea 7: |
Llínea 7: |
| Existixen dos grans tipos de volcans sobre la [[Terra]] : | | Existixen dos grans tipos de volcans sobre la [[Terra]] : |
| | | |
− | * Els '''VOLCANS ROJOS''' de les erupcions efusives relativament suaus i que emeten de laves coladisses. Son els volcans de punt calent i els volcans submarins de les dorsals oceaniques. | + | * Els '''VOLCANS ROJOS''' de les erupcions efusives relativament suaus i que emeten laves coladisses. Són els volcans de punt calent i els volcans submarins de les dorsals oceaniques. |
| | | |
− | * Els '''VOLCANS GRISOS''' de les erupcions explosives i que emeten de laves pastoses i cendroses baix forma de nuvols ardents (o colades piroclastiques) i de plomall volcanic. Son associats sobre tot al fenomen de subducció (per eixemple els volcans del [[Cinturo de foc del Pacific]].) | + | * Els '''VOLCANS GRISOS''' de les erupcions explosives i que emeten laves pastoses i cendroses baix forma de nuvols ardents (o colades piroclastiques) i de plomall volcanic. Són associats sobre tot al fenomen de subducció (per eixemple els volcans del [[Cinturo de foc del Pacific]].) |
| | | |
− | Se conte prop de 1500 volcans terrestres actius, dels quals un xixanta per cent tenen erupcio per any. Els volcans submarins son els mes numerosos.
| + | Hi ha prop de 1500 volcans terrestres actius, dels quals un xixanta per cent tenen erupció per any. Els volcans submarins són els més numerosos. |
− | El vulcanisme es el conjunt els fenomens associats als volcans i a la presencia de magma. La vulcanologia es la ciencia de l'estudie, de l'observacio i de la prevencio dels riscs dels volcans. | + | |
| + | El vulcanisme és el conjunt dels fenomens associats als volcans i a la presencia de magma. La vulcanologia és la ciencia de l'estudie, de l'observació i de la prevenció dels riscs dels volcans. |
| | | |
| [[Categoria: Geografia]] | | [[Categoria: Geografia]] |