Diferència entre les revisions de "Llògica"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 3: Llínea 3:
 
Com a [[ciència formal]], la llògica estudia i classifica l'estructura de les proposicions i els arguments, tant a través de l'estudi de sistemes formals d'[[inferència]] com a través de l'estudi directe del raonament en [[llenguage natural]]. Els temes involucrats en estes estudis inclouen les falàcies, les paradoxes, la [[inducció]], la causalitat, el raonament en [[provabilitat]], el raonament en [[vaguetat]] i [[imprecisió]], entre d'atres.
 
Com a [[ciència formal]], la llògica estudia i classifica l'estructura de les proposicions i els arguments, tant a través de l'estudi de sistemes formals d'[[inferència]] com a través de l'estudi directe del raonament en [[llenguage natural]]. Els temes involucrats en estes estudis inclouen les falàcies, les paradoxes, la [[inducció]], la causalitat, el raonament en [[provabilitat]], el raonament en [[vaguetat]] i [[imprecisió]], entre d'atres.
  
Tradicionalment, la llògica s'ha considerat una branca de la [[filosofia]]. Sota el nom de [[dialèctica]] i juntament en la [[gramàtica]] i la [[retòrica]], configurava el [[trivi]] en el sistema d'estudis medievals. Des de mijans del segle XIX, la llògica formal s'ha convertit en una disciplina matemàtica per un doble motiu: perqué s'ha estudiat en ferramentes matemàtiques i perqué s'ha desenrollat en la intenció d'establir una fonamentació per a la [[matemàtica]]. En este context, la disciplina s'ha conegut com a [[llògica simbòlica]] o [[llògica matemàtica]]. Finalment, el paper destacat de la llògica formal en el desenroll de la [[computabilitat]], i la implementació informàtica dels sistemes de raonament estudiats per la llògica (sobretot en el marc de la [[inteligència artificial]]) han fet que la llògica també es puga considerar en certa manera una subdisciplina de la [[informàtica]].
+
Tradicionalment, la llògica s'ha considerat una branca de la [[filosofia]]. Sota el nom de [[dialèctica]] i juntament en la [[gramàtica]] i la [[retòrica]], configurava el [[trivi]] en el sistema d'estudis medievals. Des de mijans del segle XIX, la llògica formal s'ha convertit en una disciplina matemàtica per un doble motiu: perqué s'ha estudiat en ferramentes matemàtiques i perqué s'ha desenrollat en la intenció d'establir una fonamentació per a les [[matemàtiques]]. En este context, la disciplina s'ha conegut com a [[llògica simbòlica]] o [[llògica matemàtica]]. Finalment, el paper destacat de la llògica formal en el desenroll de la [[computabilitat]], i la implementació informàtica dels sistemes de raonament estudiats per la llògica (sobretot en el marc de la [[inteligència artificial]]) han fet que la llògica també es puga considerar en certa manera una subdisciplina de la [[informàtica]].
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
 
* Brookshear, J. Glenn (1989), ''Theory of computation : formal languages, automata, and complexity'', Benjamin/Cummings Pub. Co., Redwood City, Calif. ISBN 0-8053-0143-7
 
* Brookshear, J. Glenn (1989), ''Theory of computation : formal languages, automata, and complexity'', Benjamin/Cummings Pub. Co., Redwood City, Calif. ISBN 0-8053-0143-7

Revisió de 13:46 25 març 2013

En general, la llògica (terme que prové del grec clàssic λόγος logos; i que significava paraula, pensament, idea, argument, explicació, raó o principi) és l'estudi dels sistemes de raonament correcte, és a dir, dels sistemes de raonament que un ser racional podria utilitzar per raonar. La llògica s'ocupa de determinar quines formes d'inferència i de demostració són vàlides i quines no, i per tal de fer-ho la noció central que estudia és la de conseqüència llògica.

Com a ciència formal, la llògica estudia i classifica l'estructura de les proposicions i els arguments, tant a través de l'estudi de sistemes formals d'inferència com a través de l'estudi directe del raonament en llenguage natural. Els temes involucrats en estes estudis inclouen les falàcies, les paradoxes, la inducció, la causalitat, el raonament en provabilitat, el raonament en vaguetat i imprecisió, entre d'atres.

Tradicionalment, la llògica s'ha considerat una branca de la filosofia. Sota el nom de dialèctica i juntament en la gramàtica i la retòrica, configurava el trivi en el sistema d'estudis medievals. Des de mijans del segle XIX, la llògica formal s'ha convertit en una disciplina matemàtica per un doble motiu: perqué s'ha estudiat en ferramentes matemàtiques i perqué s'ha desenrollat en la intenció d'establir una fonamentació per a les matemàtiques. En este context, la disciplina s'ha conegut com a llògica simbòlica o llògica matemàtica. Finalment, el paper destacat de la llògica formal en el desenroll de la computabilitat, i la implementació informàtica dels sistemes de raonament estudiats per la llògica (sobretot en el marc de la inteligència artificial) han fet que la llògica també es puga considerar en certa manera una subdisciplina de la informàtica.

Bibliografia

  • Brookshear, J. Glenn (1989), Theory of computation : formal languages, automata, and complexity, Benjamin/Cummings Pub. Co., Redwood City, Calif. ISBN 0-8053-0143-7
  • Cohen, R.S, and Wartofsky, M.W. (1974), Logical and Epistemological Studies in Contemporary Physics, Boston Studies in the Philosophy of Science, D. Reidel Publishing Company, Dordrecht, Netherlands. ISBN 90-277-0377-9.
  • Finkelstein, D. (1969), "Matter, Space, and Logic", in R.S. Cohen and M.W. Wartofsky (editors 1974).
  • Gabbay, D.M., and Guenthner, F. (editors, 2001-2005), Handbook of Philosophical Logic, 13 vols., 2nd edition, Kluwer Publishers, Dordrecht.
  • Vincent F. Hendricks, Thought 2 Talk: A Crash Course in Reflection and Expression, New York: Automatic Press / VIP, 2005, ISBN 87-991013-7-8.
  • Hilbert, D., and Ackermann, W. (1928), Grundzüge der theoretischen Logik (Principles of Theoretical Logic), Springer-Verlag. OCLC 2085765
  • Hodges, W. (2001), Logic. An introduction to Elementary Logic, Penguin Books.
  • Hofweber, T. (2004), "Logic and Ontology", Stanford Encyclopedia of Philosophy, Edward N. Zalta (ed.), Eprint.
  • Hughes, R.I.G. (ed., 1993), A Philosophical Companion to First-Order Logic, Hackett Publishing.
  • Kneale, William, and Kneale, Martha, (1962), The Development of Logic, Oxford University Press, London, UK.
  • Mendelson, Elliott (1964), Introduction to Mathematical Logic, Wadsworth & Brooks/Cole Advanced Books & Software, Monterey, Calif. OCLC 13580200
  • Smith, B. (1989), "Logic and the Sachverhalt", The Monist 72(1), 52–69.
  • Whitehead, Alfred North and Bertrand Russell (1910), Principia Mathematica, The University Press, Cambridge, England. OCLC 1041146

Enllaços externs