Diferència entre les revisions de "Serra Grossa"
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
==Orografia== | ==Orografia== | ||
| − | Successions de capdamunts i barrancs i el transcorrer del riu Albaida que travessa la serra per "l'Estret de les Aigües" ([[Bellús]]), son les principals caracteristiques geomorfologiques. | + | Successions de capdamunts i barrancs i el transcorrer del [[riu Albaida]] que travessa la serra per "l'Estret de les Aigües" ([[Bellús]]), son les principals caracteristiques geomorfologiques. |
==Flora i fauna== | ==Flora i fauna== | ||
La vegetació es troba molt degradada a causa dels incendis forestals i encara se poden apreciar mostres de la mateixa en el seu estat natural en la zona dels Alforins. Com fauna autoctona la farda, el teixó i el javalí son els maxims representants. | La vegetació es troba molt degradada a causa dels incendis forestals i encara se poden apreciar mostres de la mateixa en el seu estat natural en la zona dels Alforins. Com fauna autoctona la farda, el teixó i el javalí son els maxims representants. | ||
Revisió de 15:52 11 març 2013
La Serra Grossa es una llarga i ampla serra d'Espanya situada en la Província de Valencia que actua com barrera natural entre les comarques de la Vall d'Albaida i la Costera, al Suroest en la ciutat de Xativa. Es considerable la seua extensió encara que les alçades son mes be moderades en capdamunts que no superen els 900 m.
Situació geografica
El començament de la serra es troba en la Font la Figuera, recorre la Vall d'Albaida de forma paralela a la serra "de l'Ombria" fins aplegar al massiç del Buscarró-Mondúver (844 msnm), en la veïna comarca de la Safor.
Orografia
Successions de capdamunts i barrancs i el transcorrer del riu Albaida que travessa la serra per "l'Estret de les Aigües" (Bellús), son les principals caracteristiques geomorfologiques.
Flora i fauna
La vegetació es troba molt degradada a causa dels incendis forestals i encara se poden apreciar mostres de la mateixa en el seu estat natural en la zona dels Alforins. Com fauna autoctona la farda, el teixó i el javalí son els maxims representants.