211
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «La '''Serra Grossa''' es una llarga i ampla serra d'Espanya situada en la provincia de Valencià que actua com barrera natural entre les comarques de l...».
La '''Serra Grossa''' es una llarga i ampla serra d'[[Espanya]] situada en la [[provincia de Valencià]] que actua com barrera natural entre les comarques de la [[Vall d'Albaida]] i [[la Costera]], al Suroest en la ciutat de [[Xativa]]. Es considerable la seua extensió encara que les alçades son mes be moderades en capdamunts que no superen els 900 m.
==Situació geografica==
[[Image:SerraGrossa.PNG|thumb|Situació geografica de la Serra Grossa entre Xativa i Ontinyent]]
El començament de la serra se troba en la [[Font la Figuera]], recorre la [[Vall d'Albaida]] de forma paralela a la serra "de l'Ombria" fins aplegar al massiç del Buscarró-Mondúver (844 msnm), en la veïna comarca de [[la Safor]].
==Orografia==
Successions de capdamunts i barrancs i el transcorrer del riu Albaida que travessa la serra per "l'Estret de les Aigües" ([[Bellús]]), son les principals caracteristiques geomorfologiques.
==Flora i fauna==
La vegetació es troba molt degradada a causa dels incendis forestals i encara se poden apreciar mostres de la mateixa en el seu estat natural en la zona dels Alforins. Com fauna autoctona la farda, el teixó i el javalí son els maxims representants.
==Situació geografica==
[[Image:SerraGrossa.PNG|thumb|Situació geografica de la Serra Grossa entre Xativa i Ontinyent]]
El començament de la serra se troba en la [[Font la Figuera]], recorre la [[Vall d'Albaida]] de forma paralela a la serra "de l'Ombria" fins aplegar al massiç del Buscarró-Mondúver (844 msnm), en la veïna comarca de [[la Safor]].
==Orografia==
Successions de capdamunts i barrancs i el transcorrer del riu Albaida que travessa la serra per "l'Estret de les Aigües" ([[Bellús]]), son les principals caracteristiques geomorfologiques.
==Flora i fauna==
La vegetació es troba molt degradada a causa dels incendis forestals i encara se poden apreciar mostres de la mateixa en el seu estat natural en la zona dels Alforins. Com fauna autoctona la farda, el teixó i el javalí son els maxims representants.