Diferència entre les revisions de "Tirant lo Blanch"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Tirant lo Blanch''' es l'obra mes important de l'escritor valencià [[Joanot Martorell]] i està considerada la millor novela en llengua valenciana. Fon escrita entre 1460 i 1464 i publicada en [[Valéncia]] | + | '''Tirant lo Blanch''' es l'obra mes important de l'escritor valencià [[Joanot Martorell]] i està considerada com la millor novela en llengua valenciana. Fon escrita entre 1460 i 1464 i publicada en [[Valéncia]] l'any 1490. Durant el sigle XVI fon traduïda al castellà (''Tirante el Blanco'', 1511) i a l'italià (1538); més tart al francés (1737) i modernament a l'anglés (1984) i a moltes atres llengües. |
| − | L'obra narra les aventures del cavaller Tirant, dit ''el Blanc'', | + | L'obra narra les aventures del cavaller Tirant, dit ''el Blanc'', el primer héroe de ficció de "carn i ossos" d'una novela en tota la lliteratura universal. Tots els seus personages són cotidians, en sentiments i defectes. L’obra pot vore's com la suma de moltes noveles en mes o manco entitat propia, estructurades pel protagoniste, per una llengua comu i per una visio totalisadora del món. Es pot parlar, llavors, d’un cert fragmentarisme estructural que no afecta el sentit unitari de la novela. A més a més, el '''Tirant''' suposa un trencament respecte a la narrativa anterior. En efecte, suposa l’abandonament casi definitiu dels ideals migevals (religio, cavalleria) i l’apropiacio rapida dels ideals burguessos (plaer, rao, humor) per lo qual no podem considerar el '''Tirant lo Blanch''' com un llibre de cavalleries convencional. |
| − | '''Tirant lo Blanch''' ten un pont entre l’[[Edat Mija]] i el [[Renaiximent]], puix en les seues pagines la tradicio cavalleresca de la novela d’aventures, ab la seua desmesura anecdotica i lo rudimentari de la construccio, se refina i enriquix en sutilees formals, humor i ironies que anuncien ya la gran lliteratura narrativa del sigle d’or castellà, i molt especialment a Cervantes, llector aprofitat de [[Joanot Martorell]], a qui homenajà en el [[Quixot]] salvant a sa novela de la cremacio inquisitorial i calificant-la de "el millor llibre del mon". | + | '''Tirant lo Blanch''' ten un pont entre l’[[Edat Mija]] i el [[Renaiximent]], puix en les seues pagines la tradicio cavalleresca de la novela d’aventures, ab la seua desmesura anecdotica i lo rudimentari de la construccio, se refina i enriquix en sutilees formals, humor i ironies que anuncien ya la gran lliteratura narrativa del sigle d’or castellà, i molt especialment a [[Cervantes]], llector aprofitat de [[Joanot Martorell]], a qui homenajà en el [[Quixot]] salvant a sa novela de la cremacio inquisitorial i calificant-la de "el millor llibre del mon". |
[[Categoria:Lliteratura]] | [[Categoria:Lliteratura]] | ||
Revisió de 21:45 8 gin 2009
Tirant lo Blanch es l'obra mes important de l'escritor valencià Joanot Martorell i està considerada com la millor novela en llengua valenciana. Fon escrita entre 1460 i 1464 i publicada en Valéncia l'any 1490. Durant el sigle XVI fon traduïda al castellà (Tirante el Blanco, 1511) i a l'italià (1538); més tart al francés (1737) i modernament a l'anglés (1984) i a moltes atres llengües.
L'obra narra les aventures del cavaller Tirant, dit el Blanc, el primer héroe de ficció de "carn i ossos" d'una novela en tota la lliteratura universal. Tots els seus personages són cotidians, en sentiments i defectes. L’obra pot vore's com la suma de moltes noveles en mes o manco entitat propia, estructurades pel protagoniste, per una llengua comu i per una visio totalisadora del món. Es pot parlar, llavors, d’un cert fragmentarisme estructural que no afecta el sentit unitari de la novela. A més a més, el Tirant suposa un trencament respecte a la narrativa anterior. En efecte, suposa l’abandonament casi definitiu dels ideals migevals (religio, cavalleria) i l’apropiacio rapida dels ideals burguessos (plaer, rao, humor) per lo qual no podem considerar el Tirant lo Blanch com un llibre de cavalleries convencional.
Tirant lo Blanch ten un pont entre l’Edat Mija i el Renaiximent, puix en les seues pagines la tradicio cavalleresca de la novela d’aventures, ab la seua desmesura anecdotica i lo rudimentari de la construccio, se refina i enriquix en sutilees formals, humor i ironies que anuncien ya la gran lliteratura narrativa del sigle d’or castellà, i molt especialment a Cervantes, llector aprofitat de Joanot Martorell, a qui homenajà en el Quixot salvant a sa novela de la cremacio inquisitorial i calificant-la de "el millor llibre del mon".