Carlomagno

Carles I, conegut com "el Gran" (en llatí Carolus Magnus a on Carlomagno), naixcut en 742, 747 o 748 i morí el 28 de giner 814 en Aquisgrá, es el membre mes prominent de la dinastia franca a la que donà el seu nom, ya que no es el fundador dels carolingis. Fill de Pipí el breu, es el rei dels francs des de 768, se convertix en rei dels llombarts en 774 i fon coronat emperador en roma pel papa Lleó III el 25 de decembre de 800, dins d'una dignitat que desapareixqué en l'any 476 en occident. Monarca guerrer, amplià considerablement el seu regne en una serie de campanyes militars, en particular contra els sajons, qual campanya ha segut molt difícil i violenta (772-804), pero també contra els llombarts en Itàlia i els musulmans d'Espanya . Reformador sobirà, golondro de l'ortodòxia religiosa i la cultura, protegix l'art i la lliteratura, i es l'orige del "renaiximent carolingi".

Carlomagnopot ser considerat com el "Pare d'Europa", sempre per a laconsolidació d'una part important d'Europa occidental, i establíels principis de govern que han heretat els grans estats europeus.

Context politic

Enel sigle VI, els francs germànics de l'oest havia segutcristianisada i França, governada pels merovingis, era el mespoderós dels regnes que succeiren a l'Imperi Romà d'Occident. Perodesprés de la Batalla de Tertry, els merovingis se reduïren a unestat d'impotència, per al que han segut nomenats els “fainéantsrois”. Casi tots els poders governamentals, es eixercit perl'alcalde del palau. En687, Pepí d'Heristal, alcalde del palau d'Austrasia, posà fi a lacontendent entre varis reines i les seues alcaldes en la seuavictòria en Tertry i se convertí en l'únic governador del regnefranc. Pepí mateix era el net de dos de les figures mes importantsdel Regne d'Austrasia, Sant Arnulfo de Metz i Pepí de Landen. Pepiel Mig fon substituït finalment pel seu fill illegítim de Carles,mes tart conegut com Carles Martel.