Diferència entre les revisions de "Almenara"
| Llínea 44: | Llínea 44: | ||
| − | [[Categoria:Pobles de la | + | [[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]] |
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||
Revisió de 20:48 10 nov 2012
Almenara es un municipi de la provincia de Castello en la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanye a la comarca de la Plana Baixa. La seua poblacio censada en 2011 era de 6.102 habitants (INE).[1]
Toponimia
El terme Almenara prove de l'arabic المنارة (al-manāra), "far", a la seua volta derivada de نار (nār), "foc". El nom fa referencia a les torres null situades en l'encerrellada del Castell, des de les que s'encenien focs com senyal d'avis.
Geografia fisica
Almenara se situa en la transicio entre plana de la Plana, al nort del terme i la comarca natural del Vall de Segà, a on se situa el poble i les millors terres, encara que administrativament s'enquadra en el sector mes meridional de la Plana Baixa, entre la costa mediterranea i les estribaciones de la Serra d'Espadán.[2]
El terme, predominantment pla al sur i a l'este, es mes accidentat cap al nort i, sobre tot, a l'oest, a on s'alça la Montanya de la Frontera (369 m). Al nort del caixco urba s'alça l'encerrellada del Castell (175 m) i a l'este del ferrocarril, a tan soles 2,5 km del mar, s'alça el mont dels Estanys (110 m). La costa, de mes de 3 km, es baixa i arenosa i entre esta i la terra firma s'esten el marjal, aprofitat des d'amijanats del sigle XIX per al conreu d'arros, i que està separat de la plaja de Casablanca per una estreta restinga.[2]
El terme està drenat pels barrancs de la Murta i l'Arquet, al sur, i els de Covatelles i Talavera al nort. Tots ells desapareixen entre els marjals, sense aplegar a desaiguar al mar. La superficie forestal està restreta a la zona alta i inaccessible de les montanyes, i està constituida per pis, romer, argilaga i ginesta; i al marjal, a on crecen juncares.[2]
Localidades limítrofes
| Nort: Vall d'Uxó i La Llosa | ||
| Oest: Sagunt i Cuart dels Valls | Almenara | Este: Mar Mediterraneu |
| Sur: Cuartell, Benavites i Sagunt |
Historia
Els testimonis mes antics del terme d'Almenara consistixen en unes troballes litiques de l'Estany Gran, datats en el epipaleolítico, aixina com uns dólmenes i un possible menhir del eneolítico. Hi ha un poblat de la Edat del Bronze en la Montanya Blanca, i menuts restants en la Corona i l'Abric dels Zinc. En la zona que ocupa l'actual castell s'han trobat un poblat i necropolis iberics, prou desobrats per les construccions posteriors. Hi ha, aixina mateix, restants d'una intensa romanización, lligada a la veïna Sagunt i que testimonien el jaciment del Punt del Cid i els restants d'un embarcador que han aparegut en els marjals costers. Se coneixen, ademes, 18 llapides romanes, alguns trams de camins, i els restants d'una vila i una torre en les rodalies dels estanys.[2]
En epoca andalusí se construi el castell de cuyo far presa el nom la ciutat. Este controlava el litoral de la Plana de Borriana, al nort, i la de Murviedro, al sur. Jaume I prengue la plaça en 1238 i, si be se conservaren varies alqueries escampes en el terme, els nous pobladors cristians decidiren construir una poblacio als peus del castell, a partir de la qual se desenrollà l'actual caixco urba d'Almenara.[2]
En 1292 passà a mans de Joan de Próxita, senyor de la Baronia de Luchente. Despres, fon cap de la Baronia i posterior Comtat d'Almenara, del que formaven part Chilches, La Llosa i Cuart dels Valls, i en el sigle XVIII les alqueries de Benavites, Cuartell, Palma de Gandia i Benisanó. En 1521 tingue lloc, en les rodalies de la poblacio, la Batalla d'Almenara, entre les tropes realistes del duc de Segorbe i els agermanados, que foren derrotats i cuyo decliu començà despres de esta derrota. Se produiren aixina mateix importants batalles durant la guerra de l'Independencia. La poblacio, que havia aumentat considerablmente des de finals del sigle XVIII pati un retroces a finals del XIX degut a les varies passes que assolaren la zona.[2]
Demografia
A principis del sigle XVI Almenara contava en 144 veïns (uns 580 habitants), poblacio que se mantingue estable fins amijanats del sigle XVIII, en que alcançà els 400 veïns (uns 1600 habitants). La poblacio quedà estable de nou fins la decada de 1950 en que se duplicà fins alcançar els 2.840 habitants. En 1981 se duplicà de nou, a l'alcançar els 5.032 habitants, sifra que s'ha mantingut casi invariable fins 2.005, any en que de nou inicia un considerable increment demografic.
El nucleu historic i principal d'Almenara se troba a uns 4 km de la costa, baix l'encerrellada del Castell. En la mitad nort de la restinga que separa la zona de marjals de la plaja de Casablanca s'ha desenrollat el Barri Mar, denominat oficialment Platja d'Almenara Casablanca, que ya conte en 840 habitants en 2011.[2][1]