Diferència entre les revisions de "SEPECAT Jaguar"
(Pàgina nova, en el contingut: «A principis dels anys 60s les forces aerees tant de GranBretanya i França desijaven un entrenador d'armament alvançat, de volsupersonic, en un paper secundar...».) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | A principis dels anys | + | A principis dels anys xixanta les forces aerees tant de [[Gran Bretanya]] i [[França ]] desijaven un entrenador d'armament alvançat, de vol supersonic, en un paper secundari d'atac a terra. La [[RAF]] ho necessitava per a reemplaçar a l'[[Hawker Siddeley Gnat]] T.Mk 1 (que havia guanyat al [[Northrop T-38ATalon]], de Mach 1.3). A causa d'aço els britanics requerien un avio capaç de volar a Mach 1.5, en una autonomia de per lo menys una hora (incloent un picat supersonic de 10 minuts) en combustible intern, dos motors, i l'habilitat d'operar des de pistas de 1829 metros (6.000 peus). En realitat, la RAF volia un T-38A millorat, i el tipo planejat per ad estos requeriments era el P.45 de la British Aircraft Corporation. |
| − | Per atra part, | + | Per atra part, l'[[Eixercit de l'Aire Frances]] necessitava un avio que fora tant un entrenador d'atac com un bombarder tactic d'atac, en capacitats STOL i bones capacitats d'atac pero lo suficientment barat com per aser comprat en grans quantitats, per a actuar com contrapartida al [[Dassault Mirage III]]V, que havia segut planejat resultà ser massa costos, sent en realitat un avio d'atac STOVL. Els requeriments francesos se poden resumir en: ser capaç de llançar els missils aire-superficie AS.30 (de 520 kg) en una radia de 500 km, despres de desagafar d'una pista de 800 metros, i posseint un alcanç de 4520 km sense reaprovisionament en vol. |
| − | El rol d'entrenament era secundari per als | + | El rol d'entrenament era secundari per als requeriments francesos. Per lo tant, l'Eixercit de l'Aire Frances desijava una versio de mes llarc alcanç de l'[[Hawker Siddeley Harrier]], pero que fora una contraparte convencional. Lo planejat era el [[Breguet Br.121]]. En este punt intervingueren varis problemes politics i economics en els governs britanics i francesos: tant el P.45 com el Br.121 eren molt similars, i preocupats pel cost de desenroll d'abdos avions, se decidiren en maig de 1965 a colaborar conjuntament en el disseny i desenroll d'un avio que reunira els requeriments d'abdos nacions. |
[[Categoria: Avions de combat]] | [[Categoria: Avions de combat]] | ||
Revisió de 20:02 23 oct 2012
A principis dels anys xixanta les forces aerees tant de Gran Bretanya i França desijaven un entrenador d'armament alvançat, de vol supersonic, en un paper secundari d'atac a terra. La RAF ho necessitava per a reemplaçar a l'Hawker Siddeley Gnat T.Mk 1 (que havia guanyat al Northrop T-38ATalon, de Mach 1.3). A causa d'aço els britanics requerien un avio capaç de volar a Mach 1.5, en una autonomia de per lo menys una hora (incloent un picat supersonic de 10 minuts) en combustible intern, dos motors, i l'habilitat d'operar des de pistas de 1829 metros (6.000 peus). En realitat, la RAF volia un T-38A millorat, i el tipo planejat per ad estos requeriments era el P.45 de la British Aircraft Corporation.
Per atra part, l'Eixercit de l'Aire Frances necessitava un avio que fora tant un entrenador d'atac com un bombarder tactic d'atac, en capacitats STOL i bones capacitats d'atac pero lo suficientment barat com per aser comprat en grans quantitats, per a actuar com contrapartida al Dassault Mirage IIIV, que havia segut planejat resultà ser massa costos, sent en realitat un avio d'atac STOVL. Els requeriments francesos se poden resumir en: ser capaç de llançar els missils aire-superficie AS.30 (de 520 kg) en una radia de 500 km, despres de desagafar d'una pista de 800 metros, i posseint un alcanç de 4520 km sense reaprovisionament en vol.
El rol d'entrenament era secundari per als requeriments francesos. Per lo tant, l'Eixercit de l'Aire Frances desijava una versio de mes llarc alcanç de l'Hawker Siddeley Harrier, pero que fora una contraparte convencional. Lo planejat era el Breguet Br.121. En este punt intervingueren varis problemes politics i economics en els governs britanics i francesos: tant el P.45 com el Br.121 eren molt similars, i preocupats pel cost de desenroll d'abdos avions, se decidiren en maig de 1965 a colaborar conjuntament en el disseny i desenroll d'un avio que reunira els requeriments d'abdos nacions.