Llínea 59: |
Llínea 59: |
| En tres mesos, des de el 1º d'agost, al 1º d'octubre,Alemanya pergue 500 avions i la RAF, segons els calculs de la Luftwaffe, havien perdut 1100 aeronaus. | | En tres mesos, des de el 1º d'agost, al 1º d'octubre,Alemanya pergue 500 avions i la RAF, segons els calculs de la Luftwaffe, havien perdut 1100 aeronaus. |
| | | |
| + | ==Les operacions en el costat britanic== |
| + | |
| + | Per a els britanics la Batalla de Gran Bretanya començàel 10 de Juliol de 1940, quan començaren els atacs als barcos mercants en elcanal i mes tart, al rebre's informes d'inteligencia sobre activitats militarsen les costes de França i els Països Baixos, que indicaven que alguna cosas'estava preparant. |
| + | |
| + | Mes que recursos havia corage |
| + | |
| + | Per a eixa data, la defensa de caça de la RAF apenescontava en 591 avions Spitfires i Hurricanes, per a enfrontar les onades debombarders protegits per caces monomotores i bimotores alemans que assotaven eltrafic maritim i les instalacions militars en la costa sur d'Anglaterra. |
| + | L'equip era escaso, pero les tripulacions eren capaçosd'efectuar dos o mes eixides diaries demostrant gran valor i entrega. |
| + | |
| + | El Fighter Command |
| + | |
| + | El Fighter Command (Comande de Caça), estava baix el manedel Veterinari de l'Aire Sir Hugh Dowding, un vetera de 60 anys, que barallà enla Primera Guerra Mundial. El seu Quarter General estava ubicat en una mansioen Bentley Priory, prop de Londres. Abans de la guerra, des de 1936, tinguebaix la seua responsabilitat el Servici d'Investigacio i Suministros, carrecque li permete coneixer de prop, les necessitats dels grups de caça. Lo mesimportant per a Dowding eren els pilots i els avions, pero l'arma mes eficaç enque contava, era el sistema d'alerta temprana. |
| + | |
| + | El Sistema d'Alerta |
| + | |
| + | El sistema d'alerta consistia d'instalacions costeres deradar en antenes montades en torres de 110 metros d'altura. Unes casetas al peude les torres albergaven els equips i al personal de guardia. Els operadors deles estacions de radar estaven comunicats, per mig de radi i telefon, en elscentres d'alerta temprana a on se presentaven en una taula les posicions delsavions, amics de color negre i enemics de color roig. |
| + | Unes etiquetes mostraven l'altura i la seua forçaaproximada. Una volta que els avions passaven sobre les instalacions de radar,eren seguits per cossos de guaites, disseminats en tota la campiña anglesa.Ells comunicaven al centre d'operacions la ruta, el numero i tipo d'avionsenemics. Estos equips funcionaven en una gran coordinacio, producte de leshores d'entrenament i de la disciplina en que realisaven el seu treball. Lessenyes eren tramesos al Comande de Caça, des d'a on s'alertaven als grups decaça que devia eixir a efectuar l'interceptación. |
| + | |
| + | Lord Beaverbrook |
| + | |
| + | L'atre aspecte que favoria als britanics, era laproduccio d'avions i equips de reemplaç. Churchill nomenà a Lord Beaverbrook,un home de prensa, per a fer-se carrec del Ministeri de Produccio d'Avions. Apesar de l'escepticisme en que els anglesos prengueren eixe nomenament, eltemps demostraria que eixe home era capaç de fer el treball que li encomanaren.La produccio d'avions aplegà a sobrepassar el numero de tripulacionsentrenades. |
| + | |
| + | Els Grups de Caça |
| + | |
| + | El Grup de Comande de Caça fon dividit per Dowding enquatre grups. El Grup 11, surest d'Anglaterra, en base en Londres; el 10suroest, el 12 centre i el 13 nort. Cada grup estava subdividit per a cobrir laseua area per sectors. En tot moment en els centres de comande d'estos grups sesabia la posicio, rumbo i força de les esquadrelles atacants i en conseqüencias'enviaven les esquadrelles de caça en el numero i llocs precisos. El Grup decaça 11 comandat pel Vicemariscal de l'Aire Sir Keith Park de 44 anys, en estaprimera etapa de la guerra, portà el major pes de la defensa puix els alemansal començament de les operacions se concentraren en el sur d'Anglaterra. |
| + | |
| + | Els pocs... |
| + | |
| + | Els tripulants dels avions, eren al començament pilotsauxiliars de la Real Força Aerea i de la Real Reserva de Voluntaris de la ForçaAerea, poc experimentats en la seua majoria, reforçats en pilots polonesos enexperiencia en combat i checoslovacs acovilats. Els reemplaços eren pocs imoltes voltes en apenes hores de vol en un Spitfire o un Hurricane. Potser,l'unica ventaja que tenien sobre els alemans, era que volaven menys temps encada missio i sempre o casi sempre sobre sol angles. Els alemans per la seuapart devien volar llargues distancies, permaneixer en territori enemic apenesen el temps suficient per a complir la missio i escapar per a tindrecombustible suficient per a aplegar a la seua base. Un treball exhauridor queels exigia un major temps de descans entre vol i vol, pero que no ho tenien enrealitat. |
| + | |
| + | Home Guards |
| + | |
| + | El govern britanic feu un cridat a la defensa del païs,convocant el 14 de Maig a la creacio del "Local Defense Volunteers",que se devien unir a les forces regulars. Una semana despres, s'havien enrolat250 mil voluntaris. |
| + | Estos "Locals" foren despres convertits en la"Home Guard" que eixe mateix mes aplegaren a contar en una força de 1millo de voluntaris. S'inicià tambe una recoleccio d'armes, la majoria de caça,en poc o ningun valor militar, pero que aplegaren a sumar unes 20 mil peces,que foren a passar a equipar a l'Home Guards. |
| + | |
| + | Els preparatius |
| + | |
| + | A la falta d'armes, no se sumà la falta d'ingeni. LordHankey propuso perforar els oleoductes marins al moment de l'invasio per aincendiar-los. Atres perfeccionaren la fabricacio de coctels Molotov, empleatsper aquells voluntaris que foren a Espanya durant la Guerra Civil i quinsensenyaren a usar-los, per a detindre als tancs. |
| + | Els camps anglesos se sembraren de vectigals, usanttecniques perfeccionades segons l'experiencia en Holanda i França, artefactesque foren un dolor de cap per als alemans. Sense dubte, els anglesos estavenconvençuts, que l'invasio cauria del cel degut a l'exit que tingueren elsparacaigudistes en Polonia, França i els Països Baixos, pero per tractar-se deforces de recolzament, no era factible que el grueso de l'invasio viniera del'aire. Aparte d'estos grups de defensa improvisats, el General Colin Gubbinsestigue encarregat de la preparacio de soldats professionals, ques'encarregarien de les operacions de guerrilles despres de l'invasio. |
| + | |
| + | Servicis Civils |
| + | |
| + | Des de 1937 se implementaron servicis de civils per acasos d'emergencia. El Servici de Precaucio d'Incursions Aerees fon un dels mesefectius durant l'amenaça d'invasio i sobre tot durant els bombardejos. Alcomençar les hostilitats s'establi el Servici Auxiliar contra Incendis queestava compost del personal permanent mes uns 60 mil voluntaris, els quals mestart s'enrolaren en les Forces Armades. El Cos d'Ambulancies fon exigit almaxim. En posats d'emergencia atendían als ferits un medic i tres enfermeres.Els choferes de les ambulancies, la majoria dones, els transportaven alshospitals apenes terminava la retor de primers auxilis. Moltes voltes ho feenen mig d'un bombardeig per carrers plens d'escombros i en algunes oportunitatstrobaren l'hospital bombardejat. |
| + | |
| + | S'estenen les operacions |
| + | |
| + | El mes d'Agost fon de febrosa activitat. A amijanatsd'eixe mes, hague molt mal temps i les onades de bombarders alemans devienrecorrer majors distancies per a alcançar els blancs en el nort de les illesbritaniques. Aixo els obligava a usar la proteccio dels bimotores Me 110 envolta dels maniobrables Me 109m lo que significava una ventaja per als cacesbritanics. |
| + | |
| + | 1000 avions diaris |
| + | |
| + | Durant l'ultima semana d'Agost i la primera de Setembre,els alemans enviaren mil avions diaris lo que posà en serie predicament al manede caça. El dia 26 d'Agost ocorreu un raid sobre Londres, que matà a civils ien conseqüencia, Churchill ordenà al Mane de Bombarders a efectuar una missiosobre Berlín. A partir d'eixe dia s'inicià una campanya de bombardeig de 9semanes sobre el capital alemana, retaliación per lo que fon tal volta unafalla dels bombarders alemans i no un atac premeditat, puix fins eixe momenthavien seleccionat escrupulosament blancs estrictament militars. |
| + | |
| + | Londres en flames |
| + | |
| + | Quan les forces del Mane de Caça estaven aplegant al seullimit i semblava que se trobaria en series dificultats per a enfrontar alsbombarders, sobtadament cessaren les operacions alemanes contra els blancsmilitars de la força de defensa britanica. Començava llavors el bombardeig deles ciutats, com resposta a les operacions contra Berlín. Aixo li donà unrespir al Mane de Caça i en especial al Grup 11. |
| + | |
| + | Londres despres d'un bombardeig |
| + | |
| + | El dia 7 de Setembre, els bombarders alemans seconcentraren en bombardejar Londres en 320 bombarders i una escolta de 600caces. Eixe dia, en la vesprada, les onades de bombarders aplegaren a laciutat, i continuaren tota la nit, fins les 4:30 del mati. Els bombardejosproseguiren durant 56 dies. El mes violent de tots fon l'ocorregut el dia 15 deSetembre que fon a plena llum del dia. Foren derribats 56 avions. |
| + | |
| + | Cauran del cel |
| + | |
| + | Se creïa que l'invasio ocorreria el dia 20 de setembre iper a aixo s'havien preparat les forces de defensa que seguien assegurant quedel cel caurien cents de mils de paracaigudistes i de planejadors, tal qualocorreu en França i els Països Baixos. |
| + | |
| + | Disminuixen els bombardejos |
| + | |
| + | per a Octubre començaren a disminuir les incursions sobreel canal i se començà a pensar que l'esperada invasio no se portaria a veta,soles proseguien els bombardejos a les ciutats, els quals foren disminuint enintensitat. Des de el dia 5 d'Octubre els avions alemans no volaren mes de diasobre Gran Bretanya. |
| + | |
| + | Terminà la batalla |
| + | |
| + | El 12 d'Octubre de 1940, es quan se pogue dir que laBatalla d'Anglaterra havia terminat, el saldo segons els britanics fon, de 1500a 1700 avions alemans derribats i 900 avions anglesos perduts. |
| [[Categoria:Història]] | | [[Categoria:Història]] |
| [[Categoria:Història d'Europa]] | | [[Categoria:Història d'Europa]] |