Discussió:Idioma català

Errors greus!

El català no el parlen 2 milions d'habitants... per favor, si 2 milions son casi els habitants només de Barcelona! Oficiament el parlen 9,5 milions i 5,2 milions com a llengua inicial.

Respecte a l'origen del català si que esta clar, us recomano un molt bon article de la Wikipedia: Història de la llengua catalana

Salutacions!--83.54.76.25 16:16, 3 juny 2009 (UTC)

Perdona, pero fica per dos voltes repetides que el parlen 4,4 millons. ¿D'a on traus els 2 millons?.--Valencian 17:02, 3 juny 2009 (UTC)

Però que no el parlen 4,4... Segons les estadístiques, el català el parlen un total de 9,5 milions. Que és molt diferent.

El català (parlat en Catalunya, Andorra, l'Alguer i Perpinyà encara que relativament) heu parlen 4,4 millons de persones. 9,5 millons es per a escomençar una exageracio, en realitat tu te referixes a la cifra de 7,7 millons es del conjunt de Català, les llengües aragoneses de transicio de la franja oriental d'Aragó, el valencià i el balear. --Vixca Valencia 16:25, 5 juny 2009 (UTC)

Per l'amor de Déu! El que es parla al País Valencià i a Ses Illes, evidentment, és català! Això ho sap tothom! I la ciència ho ratifica. No fem el ridícul

Objectivitat i rigor

M'agradaria fer uns quants suggeriments per millorar el contingut d'este article (amb la millor voluntat del món):

En primer lloc, fa un efecte molt poc científic donar com a entrades "idioma català", "idioma valencià", "idioma espanyol", etc. quan caldria donar simplement "català", "valencià", "castellà" o "espanyol", etc.: podeu comprovar que en les altres llengües de Wikipedia no se seguix esta pràctica pintoresca, que lamentablement desacredita el contingut d'eixos doctes articles de Uiquipèdia. En segon lloc, l'adopció d'un punt de vista llemosinista (tendent a confondre i diluir català i occità) no hauria de fer-se almanco sense exposar també els aspectes que qüestionen greument eixe punt de vista, en pro de l'objectivitat i la neutralitat, naturalment. Encara que segurament seria més fàcil i profitós abandonar de bon principi un punt de vista decimonònic llargament qüestionat, superat i abandonat per la comunitat científica internacional. En tercer lloc, està molt bé que vullgau contraposar el punt de vista pancatalanista amb el localista (que les males llengües volen anomenar secessionista). Però caldria ser més precís a l'hora de dir "numerosos estudis d'historiadors i filólecs", perquè seria bo donar una llista per al coneiximent d'estos estudis i personatges imprescindibles que tant fan pel bé de la nostra llengua i que per desgràcia són incompresos per molta gent. També caldria ser més equànime i evitar ser reduccionista en el tractament dels dos punts de vista contraposats, si es pretén oferir una enciclopèdia amb una certa credibilitat i no un pamflet disfressat d'ínfules enciclopèdiques. Açò últim no dubte que faria molt de mal a la causa principal de la Uiquipèdia, cosa que no voldria ningú de nosaltres. Per açò, revisaria expressions gratuïtes i tendencioses com ara "normalment d'inspiració nacionalista catalana" (no és el cas de la RAE, quan definix "valenciano", o del Webster, quan definix "catalan", per posar només dos exemples entre molts) o bé qualificar l'AVL com una "acadèmia política creada per a anexionar la llengua catalana i la llengua valenciana", quan es tracta d'una acadèmia que emana de les Corts Valencianes elegides democràticament pel poble valencià en què és majoria un partit que precisament no es destaca per la voluntat d'annexionar català i valencià. Este últim qualificatiu és molt poc respectuós amb els ciutadans valencians i amb les institucions democràtiques de la nostra terra, ja que qüestiona la seua intel·ligència i prejutja la seua bona voluntat. Finalment, és imprescindible poder reunir en este article una descripció de les característiques gramaticals bàsiques del català per acabar de demostrar al món que és una llengua o un idioma tan clarament diferent del valencià.

S'intenta posar totes les referències possibles dins de l'artícul al que no prenem molt atenció ya que cal atendre a atres molt més importants que este mateix. He segut yo el que ha triat possar tot baix una mateixa estructura i possar a totes les llengües "Idioma tal" per a no confondre en el gentilici d'una persona de tal nació. Per tant, "Valencià" pot ser una persona de nacionalitat valenciana i se distinguix de "Idioma valencià".. Açò és per a ser més pràctics. La Academia Valenciana d ela Llengua fon creada per polítics sense la opinió del poble valencià que en ningun moment votà per crear una acadèmia que vaja en contra dle sentiment i la llengua dels valencians... I d'aixo si que n'hi han referències, nosé si estan en la uiqui, si no estan, m'encarregaré de possar-les, seria interessant que tu possares referències sobre si la AVL fon consultada primer al poble o no... ¿No creus? ¿O es que soles hem de buscar referències mosatros?. No en té sentit. No podem possar en un artícul d'una enciclopèdia quines son les diferències entre valencià i català, o entre valencià i gallec, o entre anglés i alemà. No té sentit quan se sap que és una llengua i que no. Ademés de que comparar dos idiomes es casi imposible en totes les diferències que n'existixen per tant eixos diccionaris valencià-català-espanyol son molt pobres i soles es lèxic oblidant-se aixina de moltíssimes coses en molta importància... Pero si que podriem posar les característiques princiapls del català que per cert, no se complixen en el valencià. I te convide a deprendre valencià del bo i deixar a una banda tal híbrit de llengües creat per polítics (estàndart de la AVL). Salutacions. --Vixca Valencia 01:32, 17 ag 2009 (UTC)

Perqué desfaig l'acció

Molt simple, el catalanisme i el pancatalanisme no és lo mateix, el pancatalanisme és un nacionalisme jingoiste que pretén anexionar Valéncia, Balears.. etc. Catalanisme se centra únicament en Catalunya. --Vixca Valencia 00:22, 7 febr 2010 (UTC)