Diferència entre les revisions de "Molècula"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «En quimica, la molecula es la part mes menuda d'un compost pur que mante les propietats quimiques i fisiques caracteristiques d'aquell compost. Una molecula e...».)
 
Llínea 3: Llínea 3:
 
Encara que el concepte de la molecula fora introduit en 1811 per [[Avogadro]], l'existencia de molecules fon discutida per la comunitat cientifica fins el treball de [[Perrin]] en 1911.
 
Encara que el concepte de la molecula fora introduit en 1811 per [[Avogadro]], l'existencia de molecules fon discutida per la comunitat cientifica fins el treball de [[Perrin]] en 1911.
  
Etimologia
+
 
 +
== Etimologia ==
 +
 
  
 
El nom de "molecula" prove del llati ''molecula'', diminutiu del vocable llati molees, trauint-se com "massa".
 
El nom de "molecula" prove del llati ''molecula'', diminutiu del vocable llati molees, trauint-se com "massa".

Revisió de 00:29 21 feb 2012

En quimica, la molecula es la part mes menuda d'un compost pur que mante les propietats quimiques i fisiques caracteristiques d'aquell compost. Una molecula es formada per dos atoms o mes units per enllaç quimic. Una propietat important de tota molecula es la seua formula molecular, que mos diu quants atoms de cada element hi ha, dins del cas d'un compost o simplement el total d'atoms dins del cas d'un element. Per eixemple, l'aigua (H2O), es formada per 2 atoms per hidrogene (H) i un d'oxigen (O). Les molecules d'oxigen atmosferic son formades per dos atoms per oxigen (O). Encara que el concepte de la molecula fora introduit en 1811 per Avogadro, l'existencia de molecules fon discutida per la comunitat cientifica fins el treball de Perrin en 1911.


Etimologia

El nom de "molecula" prove del llati molecula, diminutiu del vocable llati molees, trauint-se com "massa". El concepte de la molecula s'introdui per primera volta en 1811 per Amedeo Avogadro, que se sobrepossat al desfargalament en eixe moment entre els atoms i molecules, degut a les lleis de les proporcions definides i multiples de John Dalton (1803-1808). L'analisis d'Avogadro fon acceptat per molts quimics, en notables excepcions (Boltzmann, Maxwell, Gibbs). Pero l'existencia de molecules se mantingue en el debat obert en la comunitat cientifica a l'obra de Jean Perrin (1911) que despres fon confirmat experimentalment l'explicacio teorica del moviment Browniano, en termens d'atoms de propostes per Albert Einstein (1905). Jean Perrin tambe se torna a calcular el numero d'Avogadro, a través de varis metodos.